13 d’abril 2015

VENT


Un fort vent es va endur les paraules
em foren arrencades una a una
quan vaig voler navegar contra corrent
mentre esperava la teva resposta



Ara,  sense vent,  el cor batega
com tot el que no has arrencat 
navego cap a l'horitzó llunyà
en aquest mar encalmat
(sa lluna, abril-2015)

36 comentaris :

  1. Però les paraules han tornat o no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sempre les que desitges ...

      Bona tarda! ☻

      Elimina
  2. Respostes
    1. Era més bé huracà ;)

      Aferradetes!

      Elimina
  3. Navegar contra corrent, sol ser molt agradable, però no tothom hi està disposat, fins i tot el vent s'enfada...
    Sort que ha encalmat i ara tot és llum i placidesa...
    Petonets bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anar contracorrent és molt més atractiu, sempre.
      Les conseqüències no ho són, mai.
      De tant en tant és millor tornar a les aigües tranquil·les, tot i que sigui per recobrar forces. ;)

      Bessets, nina!!

      Elimina
  4. escolta els batecs del cor, ells són els que ens diuen cap on hem d'anar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sense ells no sóc res.

      Bessets!

      Elimina
  5. M'agraden molt les imatges, especialment la primera amb el vent esborronant-ho tot.
    Una abraçada Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Plovia i feia una ventada, una pena que no sabés captar l'estranya llum que hi havia, era brutal.

      Aferradetes, Josep!

      Elimina
  6. saps una cosa ?
    acavo de escriure un post que parla de la mar ,
    i el teu parla del vent i del mar.
    espero que les teves onades es trobin amb les meves,
    son paraules que porten esperança i es trobaran , segur.

    una abraçada..

    ResponElimina
    Respostes
    1. Darrerament estic molt a prop del mar, les onades van i vénen, com si enviessin i tornessin missatges ... potser en algun punt s'entrellacen per compartir secrets, qui sap!

      Aferradetes des d'aquesta riba, Pep!

      Elimina
  7. Si hi ha vent que et sigui favorable sinó millor una mar calmada. Si el cor batega, tota la resta tornarà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó nina, el que compta és que segueixi bategant i ho fa.

      Aferradetes!

      Elimina
  8. La resposta està en el vent? O en el mar encalmat? Ostres, t'estem fent moltes preguntes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sempre sé les respostes, però per demanar que no quedi!!
      Crec que les respostes les tinc quan estic preparada per rebre-les. ;)

      Bessets, nina!

      Elimina
  9. Fa goig aquest canvi, d'una foto a l'altra, d'un poema a l'altre... el mar encalmat sempre fa de més bon navegar...

    Una abraçada, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'una foto a l'altra hi ha unes hores, d'un poema a l'altre ... un poc més.
      La calma és bona quan has lluitat molt.

      Bessets, preciosa!

      Elimina
  10. Moltes vegades les paraules són portades i tornades pel vent de l'esperança per posar-les al mar encalmat dels cors. I que aquest horitzó prometedor s'acosti ple d'il·lusions.
    Molt boniques les fotos i el poema Sa Lluna.
    Bessets Calmats Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt dolç el teu comentari, Alfons.
      Tots els que tenim il·lusions tenim esperances de que tot arribi i no podem deixar de mirar aquest horitzó favorable que tant desitgem.

      Bessets dolcets!

      Elimina
  11. El vent, que sigui només el de l'art.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com més bufi millor pels qui embolcalli. ;)

      Aferradetes, nina!

      Elimina
  12. el vent porta aquelles paraules que necessitem sentir... les altres millor que se les emporti ben lluny

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si poguéssim triar, que bé oi?

      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  13. Es dels mots no arrencats que batega el vers , navega el cos i sent el cor.
    Abraçades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me trec es capell, mestre!!
      Gràssis!!

      Aferradetes.

      Elimina
  14. Portem un hivern i primavera amb massa ventades. Aviam si el mes d'abril és més calmat i ens torna les paraules.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt de vent i moltes plujes per aquí també, gairebé no hem vist el solet des de Nadal.
      Ja és ben hora de que torni la calma a tots els indrets.

      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  15. El vent massa fort a mi no m'agrada gens ni mica, fa sortir de dins meu un estat de tensió constant... quan encalma, tot es relaxa de nou, i ja puc somriure tranquil·la... Per tant, em quedo amb la segona foto, de totes, totes :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per a la primera foto anava en cotxe, de sobte va començar a ploure amb força i el vent no es va quedar enrere. Malgrat que ni el vent ni la pluja m'agradin quan estic fora de casa, el paisatge era espectacular.
      Amb la segona vaig tenir més sort, feia vent però havia sortit el sol, quan em vaig acostar als molinets el vent va parar i les seves cares semblaven sorpreses.

      També em quedo amb la segona foto. ;)
      Aferradetes, nina!

      Elimina
  16. Me encantan las dos imagenes, pero la segunda, que despide tanta ingenuidad, es toda una preciosidad. Me gusta mucho su color.

    Un abrazo fuerte, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. El paisaje que los rodeaba era muy sencillo y quizás por ello sus colores eran más intensos.

      Abrazote, amic!

      Elimina
  17. Bonic contrast de vents que rapten o et permeten retenir les paraules volgudes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La cara o la creu de la moneda, com tots els bons contrasts sempre presents.

      Gràssis Ignasi ... aferradetes!

      Elimina
  18. Fer-se a la mar i les paraules necessiten un bon vent, però a vegades ens cal un port on bastir barca i mots que estimem..

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cada vegada més necessito aquest port amable, Rafel. ;)

      Aferradetes!

      Elimina

Benvinguts al racó!