30 de maig 2015

REFLEX



m'arribes com a reflex
   desdibuixat en la forma 
com a tatuatge al cor 
intens en la mesura
                   aferrat
                                            . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . sa lluna (maig-2015)

M'arribes. Com l'enlluernament
dels mirallets del mar
damunt dels teus murs.
Els ulls se n'omplen
i se m'inunda el cor.
Navegant, aferrat.
                                            . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Carme

38 comentaris :

  1. El principal és que m'arribes.
    Com que et duc al cor, et sé re-dibuixar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si no arriba, difícilment es podrà re-dibuixar

      Aferradetes.

      Elimina
  2. Aferrat al cor, oi?

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, senyor! Ben aferrat. ;)

      Bessets.

      Elimina
  3. Si t'arriba aixines , es que ets viva.I que et paga la pena!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aixinetes, tal com dius tu. ;)

      Aferradetes.

      Elimina
  4. M'arribes en el reflex del poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si t'arribo des del seu reflex, me n'alegro nina.

      Aferradetes.

      Elimina
  5. bellíssim reflex.....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràssis, Elfree!
      Bessets.

      Elimina
  6. La foto sembla un quadre surrealista...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan vaig veure el reflex del mar davant meu, no ho vaig pensar ni un moment i així va sortir, tot i que l'espectacle en directe era molt més intens.

      Aferradetes.

      Elimina
    2. El mar ni tan sols l'havia vist...

      Elimina
    3. Ja et val!! ;)

      Elimina
  7. Curiós reflex aquest que arriba fins el cor...Amb colors o amb blanc i negre, però sempre intens!
    Petonets reflectits en un somriure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant se val com arribin el colors, mentre la intensitat et faci bategar el cor.

      Somriures reflectits en una aferradeta. ;)

      Elimina
  8. M'agrada fer-ne una versió pròpia, perquè m'arriba, m'artibes molt. Itinerem... Una mica. Ferradetes dilces, bonica.

    M'arribes. Com l'enlluernament
    dels mirallets del mar
    damunt dels teus murs.
    Els ulls se n'omplen
    I se m'inunda el cor.
    Navegant, aferrat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada la teva versió, Carme i ...
      sense el teu permís, l'he pujada al post.

      Nanit, bonica ,,, aferradetes!

      Elimina
    2. Doncs, jo, sense el teu permís, m'he permès endur-me tot el post (gairebé) per Il·lustrar i anunciar el començament de les Itineràncies poètiques-

      Per cert t'he enviar la invitació per si vols participar. Sense cap compromís. Just a canvi d'aquesta escalfada de motors...

      Aferradetes dolces i poètiques, bonica!

      Elimina
    3. Rebuda i acceptada la teva invitació, moltes gràssis per tot Carme!

      Vos desitjo harmonia i bona poesia per a aquesta etapa!
      Bessets de dilluns!

      Elimina
  9. Doble versió per a un reflex magnífic. No sabria amb quin quedar-me!
    Una abraçada Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs queda't amb els dos! ;)

      Aferradetes, Josep!!

      Elimina

  10. La realitat com a reflex, més intuïda al cor com una sensació onírica que no pas com un tangible material. Bells mots de poesia.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Realment així, com un somni.

      Gràssis, Jordi ... aferradetes!

      Elimina
  11. i sobretot que no marxi.....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si està "aferrat" serà molt difícil que marxi.

      Bessets, guapo! ;)

      Elimina
  12. El poema és un reflex de sentiments a flor de pell.
    Molt bell!
    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Què maco que ho dius, nina!

      Aferradetes i bona setmana!!

      Elimina
  13. Reflejos.. Realidades... Que facil es que se confundan

    Magnifica foto, Lluna, en las dos versiones.

    Un abrazo, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Son tan "clavaitos" que es muy fácil confundirse.

      Muchísimas gracias, amigo!
      Besos.

      Elimina
  14. El millor de tot es que arribat ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic d'acord amb tu, nina. ;)

      Aferradetes i bona nit!

      Elimina
  15. la mesura em sembla un concepte important
    i la intensitat potser també

    abraçades
    ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els dos conceptes ho són per a mi, quan es tracta de sentiments.

      Aferradetes, bonica! :)

      Elimina
  16. Reflexos i miratges, tatuatges i desitjos... Tots directe al cor describint un desig de trobada en cada "m'arribes..." perquè significa distància, llunyania i entre el desig i el patiment del voler-lo tenir aprop, surgeixen paraules d'amor. Aferradetes, mallorqina! ; )

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt poètic el teu comentari, Xavier.

      Aferradetes dolcetes! :)

      Elimina
  17. Arribin reflexos,suspirs,rialles o potens mirades...l'important es que dins teu es converteixin es belles i savies paraules...
    A més de sentides aferradetes, clar!!

    Molt bon escrit Lluna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si són belles, el que sí sé és que són sentides.
      Gràssis, Josep!
      Aferradetes, clar. :)

      Elimina

Benvinguts al racó!