25 de maig 2015

SENSE PRESSES


La vida sembla un camí
que caminar vull
lliure, sense temps
per amples camps
per passos estrets
amagat entre serres o 
definit entre clarianes
portant amb mi sempre
lleuger bagatge 
i milers de somnis




Com reconèixer-ho entre tots?
Més enllà de la corba del camí
potser hi ha un arbre
i tal vegada un llac 
o potser tan sols continuï el camí
Seguint els senyals que em mostra
caminar i mirar
olorar i gaudir
oberts tots els sentits
de presses exempta

26 comentaris :

  1. Sens pressa, com millor es gaudeixen els camins de tota mena...

    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sense pressa i sense temps per fer-ho.

      Bon dia ... aferradetes!!

      Elimina
  2. No tinc cap pressa.
    Ja sé el que hi ha al final del camí.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gaudir del camí, Xavi.

      Bessets.

      Elimina
  3. Em fa pensar en aquelles pel·lícules americanes d'agafar la camioneta i anar a fer quilòmetres a l'aventura :-)))

    Són molt xules aquestes fotos! ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs és molt més a prop que les Amèriques, Assumpta!! ;)
      Això sí, quilòmetres per avorrir-se si no fas aturadetes de tant en tant. Aquí una foto, aquí respirar l'aire, aquí estirar les cames, aquí meravellar-se del camps ... Una passada!! ;)

      Bessets de dimarts (què són molt bons també) ;)

      Elimina
  4. Sempre he tingut curiositat per saber que trobaré al final d'aquests camins tant llargs, que no s'acaben mai...Però camino sense pressa, perquè així tinc més temps per imaginar-me la sorpresa que em té reservada!
    Petonets , dolços.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre hi trobes alguna cosa que et sorprèn, sigui bona o no, però no et deixa indiferent. Potser sigui per tot el temps que has estat pensant què et trobaries. ;)
      Penso que és millor no pensar amb què vindrà, sinó amb el que hi ha ara. És complicat, ja ho sé!!

      Aferradetes dolcetes, nina!

      Elimina
  5. els camins i moltes altres coses es gaudeixen millor sense pressa. Aferradetes?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gairebé tot es gaudeix millor sense presses, perquè així ho podem sentir amb més intensitat. ;)

      Aferradetes? Vols dir que ho dubtes? Aiii Senyor!!
      Va, moltes, moltes, perquè no et manquin mai :)

      Elimina
  6. Sense presses he llegit el poema, he gaudit de la imatge. Sense presses, l'important no és la meta sinó gaudir del camí.
    Besets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu ho has dit, la meta no és el que és gaudeix, sinó el camí.

      Bessets, nina!!

      Elimina
  7. La pressa mai és bona companyia.
    Bonica reflexió, sa lluna.
    Espero que gaudeixis molt d'aquest camí. Sense presses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic fent-ho, crec que ara més que mai.
      Crec que poder viure sense presses té un valor que no es pot pagar ni amb tots els diners del món. Assaborint cada minut del dia, lentament.

      Aferradetes, nin!!

      Elimina
  8. He degustat el poema i les fotografies, en pau. Sense presses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Què bé, Xavier!!
      Ets dels meus. ;)

      Aferradetes i bon dia!

      Elimina
  9. La vida sense presses, es digereix millor.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. ... i sense protectors d'estómac ;)

      Aferradetes, Josep!

      Elimina
  10. Segur que hi ha un gran llac,
    rere aquestes paraules.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un que recull tots els sentiments i els gests amables. ;)

      Gràssis, Jordi ... aferradetes!

      Elimina
  11. Sense presses, i amb tots els sentits, fer el camí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No se'ns pot escapar ni un bri de la seva bellesa.

      Bessets, nina!

      Elimina
  12. M'agrada especialment la segona fotografia on la carretera sembla no tenir fi. Podem recorre-la sense preses, pero amb poques i estudiades pauses

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vols dir que les aturades han de ser planificades?
      Per a mi és al contrari, fer pauses quan em vingui de gust i no fer-les pel mateix motiu. Ja estem prou limitats per fer-ho nosaltres mateixos, no et sembla?

      Aquest camí de la foto semblava que no tenia fi ... però si.
      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  13. Oiga, joven, magnificas esas dos imagenes... Me encantan... Y muy apropiadas para esas palabras...

    Tomo nota de que te gusta que incluya "tipos" en las fotos... Ja,ja,ja...

    Un abrazo fuerte, Lluna

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oigo y me siento agradecida por tus palabras, generosas siempre.

      Lo de los "tipos" es una necesidad!! jajjajaja
      Aferradetes, amic. :)

      Elimina

Benvinguts al racó!