13 de juliol 2015

Itinerant . . . (II)


MOTS i LLETRES

De la feina feta 
signen els dits orgullosos.
La ploma agraïda, brilla.
Paraula transmesa,
              paraula rebuda.
Esperits curiosos esperen 
Amb els cors encesos.

COLLiTA

Trec  bocins de terra del record
que ara ja no és terra tèrbola,
és aire,  llum,  pluja lleugera.
Trossos de vida s'escampen. 
Collita d'un paisatge plaent.
ENTRE  SILENCIS

M'ofereixes silenci
sembrant angoixa
oblidant que el dubte
embriaga el meu seny

Els silencis fan mal
amaguen pors, tanquen veritats
que espanten fantasmes
de no poder i estimar

Els meus silencis et gronxen 
t'acaronen els somnis
allunyant de tu
les meves pors

En els silencis et bresso
et reinvento, et penso
et desitjo, et somio 

i després ... el no-res

*Passegeu per Itineràncies poètiques, vos agradarà!

26 comentaris :

  1. Sí que ens van agradar els teus poemes. I ho segueixen fent, Lluna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Admiració mútua. Gràssis, Xavier!

      Aferradetes!

      Elimina
  2. i tant que ens agrada sa lluneta....llàstima que enguany poquet he pogut participar
    aferradetes iitinerants

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cada granet de sorra fa que un projecte es compleixi. El teu és tan important com els altres, nina.

      Aferradetes ben enganxades! ;)

      Elimina
  3. Els recordo, són molt bonics... Amb el temps rebràs una gran collita, després d'haver sembrat paraules, tendreses, il·lusions...Tot ben regat amb pluja de sentiments... I el silenci serà el teu recer, només trencat per aquesta dolça melodia.
    Petonets dolços.
    .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb el temps espero conservar records tendres, fets i paraules, com a dolces melodies.

      Bessets, nina! :)

      Elimina
  4. Hi ha diferents tipus de silencis, els teus diuen molt :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades diuen més que les paraules, n'estic segura.

      Bessets, nina!

      Ps: Et dec una resposta, ho estic rumiant. ;)

      Elimina
  5. De somnis mudada,
    revifo quimeres
    que llanço als vents
    i a la sorra, silencis.

    Del turó cap el mar,
    retinc l'esclat fet desig
    quan la nit és record
    i l'onada, l'absència.


    Esplèndid !!! moltes gràcis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràssis a tu per llegir-me, nin!

      Aferradetes :)

      Elimina
  6. La literatura és plena d'esperits curiosos, tant escriptors com lectors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sense uns ni els altres no existiria.

      Aferradetes, bonica! :)

      Elimina
  7. acollidora itinerància

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tota ella ho va ser, Jordi.

      Aferradetes! :)

      Elimina
  8. N'hi han molts tipus de silencis.
    Alguns son meravellosos.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquests són els que hem d'aprofitar.

      Bessets, Xavi! :)

      Elimina
  9. La paraula transmesa i rebuda. La terra: aire, llum i pluja. Els silencis que acaronen els somnis.
    Tot plegat ens porta a la il·lusió de viure, allunyats de les pors i els dubtes.
    Molt adequats i bonics els teus poemes Sa Lluna.
    Bessets propers

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dubtes i pors gaire sempre van de la mà, la vida ens ensenya com fer per sortir-nos de tot el que ens impedeix gaudir-la, amb il·lusió i empenta.

      Bessets fresquets! :)

      Elimina
  10. Els teus poemes arriben al cor. Es veu que estan escrits des del cor, Lluneta
    :-)
    Abraçadetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Des del cor, no en sé d'altra manera.
      Gràssis, nina!

      Aferradetes :)

      Elimina
  11. Uns poemes plens de sensibilitat i amor a la terra… i a les persones.
    Silencis -com algú ja ha dit- n'hi ha de moltes menes i no tots són dolents. Ens costa viure en el silenci…
    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, ens costa escoltar-nos.

      Aferradetes! :)

      Elimina
  12. Muy bellas estas imagenes y estas palabras que nos hablan de la experiencia de vivir...

    Precioso todo, amiga

    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias, amigo.

      Feliz semana ... abrazote! :)

      Elimina
  13. El silenci del després,
    del callat instant
    on ja no hi ets,
    i no t'he dit
    tot el que volia dir.

    El silenci d'ara,
    sinistre
    entre el dubte
    del que no he dit
    i del que potser
    ja no et diré.

    El silenci del demà,
    esperança blanca,
    papallones
    que volen pel damunt
    d'un estomac
    gras d'il•lusions.

    El silenci,
    dansa
    que m'obliga a ballar
    amb les pors amagades,
    amb els desigs repetits,
    amb els anhels que vindran.

    El silenci,
    fill,
    germà,
    gendre,
    veí,
    conegut,
    estrany,
    amb qui comparteixo
    la soledat.

    El silenci,
    peu de tots
    els meus pensaments
    que convergeixen vers tu,
    sense mots,
    sense sons.

    El silenci,
    i penses que després...
    el no-res,
    i jo crec
    que t'equivoques.

    El silenci,
    primer el mut petó,
    la flonja carícia,
    la ma que prem la teva,
    el cos que s'ajunta al teu,
    i el silenci es fon
    en l'etern llenguatge
    de l'amor,
    on potser
    manquen mots,
    on potser
    manquen sons,
    però amb tu
    jo crec
    que a la fi es sentiran
    el versos fets cançons.
    I després potser,
    tornar a començar...

    El silenci del després,
    del callat instant on ja no hi ets,
    i no t'he dit tot el que volia dir.


    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràssis per portar fins aquí aquest poema preciós dels teus silencis.
      Ens llegim!
      Una aferrada.

      Elimina

Benvinguts al racó!