20 de juliol 2015

Itinerant . . . (III)

LLUM
La primera llum de matinada
entra per l'ample balconada,
els ulls volen enxampar-la.
Mandrós el cos encara,
la pell als llençols enganxa,
té tot l'Univers a la cambra. 

Un bri de llum la vessa.
QUiMERES
De  somnis mudada,
revifo  quimeres
que llanço als vents
i a la sorra,  silencis.

Del turó cap el mar,
retinc l'esclat fet desig
quan la nit és record 
i l'onada,  l'absència.

Trobeu instants deliciosos  a
Itineràncies poètiques



CÀRREGA

He deixat la roba  
com deixar una motxilla
carregada de records.
Despullada dels instants,
               dolços i amargs,
que m'omplien fins ara,
aprenc, a poc a poc,
quin és el meu lloc.

10 comentaris :

  1. La roba, la llum, les quimeres.
    Ho tornem a observar. Tornem a llegir la naturalesa. I la veu humana.

    ResponElimina
  2. La llum de la matinada, dels somnis, de quimeres, del mar , desitjo que el teu lloc sigui el mes bonic del mon.

    ResponElimina
  3. Que bonic tenir tota la llum de l'univers a la cambra, per això fa mandra deixar els llençols...
    Somnis , quimeres, no sempre us puc abastar, deixeu-me la pau del silenci...
    De vegades cal alleugerir el pes dels records...
    Petonets, bonica.

    ResponElimina
  4. Brillant el teu pas per les Itineràncies. Són uns poemes preciosos, molt viscuts.
    Besets!

    ResponElimina
  5. Poetessa, poses uns poemes molt bonics i unes imatges precioses...
    Jo sóc un desastre comentant poesia. Ho dic, em repeteixo, sempre dic el mateix "no entenc de poesia"... però bé, alguna cosa he de dir! :-))

    ResponElimina
  6. Paula, els versos són preciosos, nascuts a l'ànima. Però deixa'm posar-hi un punt d'humor: després dels llençols enganxats a la pell - que s'hi senten - s'agraeix el vent i l'onada i la camisa deixada. Un beset.

    ResponElimina
  7. M'inspira dir-te només que t'envio un petó molt, molt fort, lluneta!!!

    ResponElimina
  8. Muy bello todo, amiga... Me quedo con la primera foto, la del pajaro, con esa luz tan preciosa...

    Iba a mandarte algo de frescor cantabro, pero de paso por estas tierras de María Santísima se lo ha absorvido todo el suelo. No ha sobrado nada...

    Ay, lo siento

    Aqui seguimos, con una media de 41,5 grafos desde que empezo el verano...

    Un abrazo, aunque leve, que no estamos para sofocos...

    ResponElimina
  9. Despullada de records... estaria bé, per un temps. Sort que tenim la literatura que ens ho permet.

    ResponElimina
  10. m'agraden les fotos que acompanyen els mots .....fa tanta calor a ses illes com aquí? uf
    aferradetes

    ResponElimina

Benvinguts al racó!