16 de gener 2016

RODES


Rodes en rodes pel camí de la vida
pedalejant, lentament, travesses el paisatge. 
Esbufegues per terrenys abruptes.

Esprintes quan vols anar-te'n, o tal vegada 
si vols assolir la fita somiada.

T'atures recreant el tram recorregut.
Prens alè, sabent que la vida segueix.
 Mantenint l'equilibri avances, i
tot i així, el teu camí es fa curt.

22 comentaris :

  1. Cal pedalejar constantment. La vida és un camí.
    Desitjo que et sigui plaent, que no esbufeguis massa :-)
    Bessets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant de bo poguéssim fer sempre del camí un passeig.

      Bessets, Glòria!

      Elimina
  2. i la roda roda sempre hem de seguir pedalant ....
    aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Malament si no ho fem, més a poc a poc o més aviat.

      Aferradetes, nina!

      Elimina
  3. Si el camí és pla , les rodes ens faciliten el viatge, però si és costerut i pedregós, cal que anem amb molt de compte...El camí de la vida sol ser costerut, mirem de no topar amb cap pedra ,intentem vorejar-les i arribarem al cim...
    Petonets, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades les voregem, d'altres hi pegam de ple, però de tot s'aprèn.

      Bessets dolcets!

      Elimina
  4. Preciós el poema i les fotografies, Sa Lluna.
    La vida és un continu pedalar, amb més o menys esforç, amb freqüents aturades per assumir allò que hem avançat, però sempre sense deixar de caminar, sempre completant la nostra maleta de sensacions i sentiments, fins a sentir que arribem a la nostra illa particular.
    Bessets Paula.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es fa camí tot caminant, amb aturades i ensopegades, sempre mirant envant, sense oblidar-nos d'on venim.
      La nostra illa particular, dins un Univers immens. ;)

      Bessets, Alfons!

      Elimina
  5. Ja ho diu la dita, si no es pedala la bicicleta cau.
    Quan era petit a casa teníem un tricicle (n'hi dèiem igualment bicicleta) semblant al de la primera fotografia.
    La bicicleta de la segona foto és molt romàntica, però necessita, com jo mateix, passar pel mecànic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. També en tenia una molt semblant a la primera, bé, compartida amb els meus germans.
      A aquestes alçades de la vida, crec que hi passem tots pel mecànic. ;)

      Bessets, Xavier!

      Elimina
  6. La vida dóna tantes voltes que diuen que la història es repeteix ciclicamente.
    Roda, roda, rodes i al final sempre tornes ... a l'origen de les coses!

    Bona tarda Sa lluna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més que la vida, noltros en donem moltes de voltes, sovint més de les que necessitem per arribar on hem d'anar. :)

      Aferradetes, Pere i molt bon dia!

      Elimina
  7. i sempre dur una capseta de parxes i qualque eina .
    llargs pasetjos !!!

    Abraçades !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cal ser previsors si no tenim una mà a prop que ens doni suport. ;)

      Que els teus siguin plaents!
      Aferradetes!

      Elimina
  8. Rodes de molí.
    No puc amb elles.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que ens prenguin per beneits no vol dir que ho siguem. ;)

      Bessets, Xavi!

      Elimina
  9. ens agradi o no hem d'avançar sempre al ritme de la roda, no és bo quedar-se enrrere i tampoc anar massa per davant d'ella.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquí diem : tira a tira amb bon pas.

      Aferradetes matineres!

      Elimina
  10. M'encanten aquestes bicis de museu!
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les vaig trobar a una casa d'antiguitats, al costat de moltíssimes coses que em portaven molts records.

      Aferradetes!

      Elimina
  11. Quina metàfora més bonica, Paula! Pedalem, pedalem i aturem-nos a mirar la vida pedalada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De tant en tant va bé una aturada. ;)

      Gràssis, nina ... bessets!

      Elimina

Benvinguts al racó!