21 de febrer 2016

NO ET RENDEiXiS










































El meu petihomenatge 
a tots els músics rondaires 
a totes les persones que, 
tot i tenint-ho molt difícil, 
no es rendeixen mai.

36 comentaris :

  1. Estic amb tu. Hi ha autèntics artistes pels carrers que sobreviuen com poden.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. I no només músics, oi?
      Aferradetes!

      Elimina
  2. Merescut homenatge Sa Lluna. A les nostres passejades ens podem trobar amb grans músics que ens delecten amb la seva música a canvi d'una petita voluntat, a més ens alegren els nostres passos i ens ajuden a veure una ciutat més bonica.
    Bessets Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Des de molt petita la música ha estat la meva companya de vida, per això no puc evitar admirar-los. Puc passejar i no fixar-me en moltes coses, però quan arriba una melodia tota la meva atenció se centra en ella.
      Bessets, Alfons i molt bon dia!

      Elimina
  3. Homenatge merescut... no rendir-se mai és tan necessari com difícil...

    Abraçades lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És molt complicat remuntar després d'un pal però no impossible, cal estar constantment amb l'actitud adequada i no sempre ens acompanya la força.
      Bessets dolcets, Carme!

      Elimina
  4. Doncs aquí signo jo! Ben d'acord amb aquest homenatge!!

    A vegades són uns músics magnífics que, per la causa que sigui, no han tingut cap oportunitat de poder demostrar el seu art d'altra manera... i és un plaer aturar-se una estona a escoltar-los.

    Tant de bo el conte "d'un productor que passava per allí i els va sentir..." es pogués fer realitat en cadascun d'aquests lluitadors...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que són un reflex de la societat en què vivim. No hi ha treball per a tots i, de vegades, tampoc per als que ho intenten cada dia.
      Quan t'estava llegint m'has fet pensar, t'imagines els carrers plens de sabaters, ferrers, cuiners, forners ...?
      Tothom hauria de tenir la seva oportunitat per demostrar la seva vàlua.
      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  5. Tots hem passat alguna estona que llançaríem la tovallola.
    Mai no ens hem de rendir. I si és amb la companyia de la música, millor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En el meu cas sí que la música ha marcat aquests moments en què ho enviaria tot a pastar, ja diuen que la música amanseix les feres. ;)
      Aferradetes i força!

      Elimina
  6. La passió per la música supera qualsevol dificultat. Si no, no s'explica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si m'ho permets ho generalitzaria, la passió (sigui pel que sigui) pot superar totes les dificultats. També hi podríem afegir la necessitat, la voluntat i la imaginació.
      Aferradetes!

      Elimina
  7. Diuen que n'hi ha que tocaven al carrer i han arribat lluny.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exposar-se a la vista de molta gent pot tenir la seva recompensa i si, a més, és amb un "producte" que agrada a gairebé tots pot donar bons resultats.
      Aferradetes, nina!

      Elimina
  8. :)

    Ho mereixen.
    Tots.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord, s'ho mereixen tots!
      Bessets! :)

      Elimina
  9. M´encanta . Emfeia falta sentir-ho , llegir-ho aquest dies .A més vinguent de tú. Gràcies.
    Aferrades ben sinceres :) Salut !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em fa feliç saber que t'hagi pogut "ajudar". Moltes vegades necessitem només una paraula amiga per reconfortar-nos. Gràssis a tu, nin.
      Aferradetes ben dolces!

      Elimina
  10. Quan veig alguns músics tocant al carrer , sempre em paro una estona per escoltar-los, n'hi ha que ho fan molt bé, però no han tingut sort, és tan esquiva...Un visca per els que mai es rendeixen!( sigui quin sigui el seu somni)
    Aquests poema el trobo preciós i m'agrada molt la veu de qui el recita,( és ell mateix?) hi també com el recita de forma tan natural, sense estridències!
    Petonets , bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uns diuen que la sort és el factor més important per arribar. Jo crec que és una barreja de vàlua, compromís i força, i a més estar en el lloc i el moment adient on la sort sí juga el seu paper. Molt complicat, no impossible.

      Benedetti és un dels meus poetes. Aquest poema el recita Gabriel Andrade.

      Aferradetes, Roser!

      Elimina
  11. hi ha gent que en sap molt...però que no té recursos ni la sort de què algú es fixi amb ell. Molta força cap a ells

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per tocar un instrument d'una manera "acceptable" s'hi han de perdre moltes hores assajant, com també per educar una veu. Moltes vegades no es valora pel fet de veure'ls al carrer.
      Aplaudiments per a tots!
      Aferradetes, Joan!

      Elimina
  12. Endavant i ànims per a tots aquells que els necessiten.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho has dit molt bé, ànims per a tots.
      Aferradetes, nina!

      Elimina
  13. La resiliència és una qualitat que ajuda a superar totes les dificultats. Els músics rondaires la necessiten, així com molta vocació per tirar endavant.
    Benedetti ho explica fabulosament en el seu poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cada cop que davall la guàrdia, que em sento amb poques forces per tirar endavant, aquest poema em va de meravella. És una sort poder comptar amb persones que tenen les coses tan clares i ens ho expliquen.
      Bessets, Glòria!

      Elimina
  14. Petits grans herois.
    Feia molt de temps que no llegia, en aquest cas sentia, el poema. Alè! i tant!!!!

    Per tots aquells que ho necessiten.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són un exemple de lluita diària contra tots els elements que tenen en contra.
      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  15. no ens rendirem per ells i elles els qui fan música ambulant els qui són al carrer perquè no tenen on anar i pels qui canten o fan art i no tenen aixopluc ...tants artistes malaguanyats!!
    aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per ells i per tots els que tinguin dificultats per a realitzar-se, que són (som) molts, malauradament.
      Aferradetes dolcetes!

      Elimina
  16. Un homenaje muy bello a quienes nos brindan ensueños en la calle...

    Un abrazo, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tienen magia, verdad?

      Abrazote, amic!

      Elimina
  17. Tenen molt de mèrit i n'hi ha que fan una gran tasca de recuperació de la nostra cultural.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara que no sigui el motiu principal, el fet d'apropar la cultura al carrer em fa sentir sempre molt bé.
      Aferradetes, nina!

      Elimina
  18. Inspirador i encoratjador Mario Benedetti!
    No ens rendirem, Paula, com els músics de carrer, com els amics que mai no ens deixen.
    Besets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Força i empenta per a no rendir-se mai, nina.
      Aferradetes dolcetes!

      Elimina

Benvinguts al racó!