11 de març 2016

CONiETS A AMAGAR

«Coniet coniet,  a amagar a amagar,
que la llebre va a caçar
de nit i de dia, el sol se ponia;   
estau ben amagadets?»


Au, toca mare!!

26 comentaris :

  1. He, he, he... Nosaltres també la cantàvem... Quina foto més divertida!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi havia un grupet de nins i nines jugant i no em vaig poder estar. S'ho passaven tan bé!
      Bona nit...aferradetes!

      Elimina
  2. Tinc una cosina que viu a l'Empordà que quan les seves fietes eren menudes, per jugar a fet i amagar els cantava aquesta cançó.
    M'ha agradat veure-la escrita Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pel que jo sé n'hi ha unes quantes versions, aquesta és la que utilitzàvem per aquí fa molts d'anys, ara no sé com ho fan.
      Aferradetes, Xavier!

      Elimina

  3. Penso que la majoria, de petits i havíem jugat, cada lloc té la seva pròpia lletra. Jo recordo aquesta:
    Conillets, a amagar
    que la llebre és a caçar,
    de nit i de dia
    cala foc a la masia,
    cala foc al forn,
    quantes hores son?

    Conillets, esteu ben amagadets?

    Petonets, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veus, una altra versió que comparteixes, segur que n'hi ha moltes més. Gràssis per dur-la aquí.
      Bessets, nina!

      Elimina
  4. Fotografia simpàtica i molt bona sa Lluna. Nosaltres li dèiem l'escondite, el que havia de buscar comptava i al final venia a dir que sortia a caçar i el que no s'hagués amagat, temps havia tingut. M'agrada més la teva poètica proclama.
    Bessets amagats Paula.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta versió també m'és familiar. Ens amagàvem mentre un-a comptava amb els ulls tancats. Després anava a la nostra recerca i el primer que veia havia perdut, sent així el següent en comptar.
      Bessets, Alfons! :)

      Elimina
  5. Ostres, no recordo com feia la nostra cançoneta, que trist. Aquí dalt a això se li diu cuit i amagar, encara que no he sentit mai ningú que ho digui... tret de mi. També fet i amagar, crec.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I això que t'han passat menys anys que a mi. ;)
      Jo sí recordo tots els jocs i les cançons de petita, potser perquè llavors jugàvem molt al carrers, a més de a l'escola.
      Aferradetes!

      Elimina
  6. Tantes vegades que de menuda l'he cantat mentre jugàvem a fet i amagar!
    Tocar mare i...salvats!
    Molt bona la foto i un bonic record.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest és un dels jocs de la nostra generació. :)
      Si, tot era tocar mare i estàvem salvats!!
      Gràssis, nina ... bessets!

      Elimina
  7. Ostres!! jo no tenia cap cançó!!... Crec que era tot purament matemàtic... comptàvem fins a cinquanta o el que fos i, au, a buscar! :-DD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Siiii, també jugàvem així. Fer servir el temps que comptava per amagar-se i després t'havia de trobar. Però aquest és diferent.
      Un compta mentre els altres s'amaguen i guanya qui primer arriba al lloc de sortida sense que l'atrapin. Més avall, explico la resta. ;)
      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  8. Les mestres dels més menuts l'hem cantada molt. Són divertides les variacions de cada terra.
    EL conillet de la foto ja ha crescut, que diver!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es coniet de sa foto estava molt pendent de que no el trobessin. M'encanta veure als nens abstrets en els seus jocs, com si no existís res més.
      Aferradetes, nina!

      Elimina
  9. Aquest no està ben amagat, el caçaran!
    Què vol dir tocar mare? Nosaltres no cantavem cap cançó, només contàvem, em sembla.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com li he explicat a l'Assumpta, un compte si els altres s'amaguen fins que un arriba al lloc de partida sense ser agafat.
      Antigament les mares per distreure als seus fills cantaven aquesta cançó mentre tapaven els ulls a un d'ells i els altres s'amagaven. El primer que arribava a la mare sense que l'enxampessin era el guanyador, quan arribava deia "toco mare i salvat".
      Amb el temps, en passar el joc al carrer i -al no dependre de la mare per jugar- el lloc concret de partida va substituir a la mare, aquesta és la raó de "tocar mare".
      Aquest vigilava si podia tocar mare sense que l'enxampessin. ;)
      Aferradetes, Helena!

      Elimina
  10. i de més grans cercàvem com bojos els coniets.... ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. hahaha ... cercàveu i cerqueu!! ;)

      Aferradetes ... nanit, jove!

      Elimina
  11. :)

    Tendreeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràaaaaaaaaaaaaassis! :)

      Bessets, Xavi!

      Elimina
  12. ostres nina quins records ! jo també recordo la cançoneta ....bona foto!
    aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja fa anys d'això, però ho recordem que és el que importa. ;)
      Aferradetes, nina!

      Elimina
  13. A casa encara es fa amb els néts. Sí que les variants són moltes però no creguis que els finals canvien gaire.
    Una abraçada, Sa lluna

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'una manera o altra va passant de generació en generació.
      Aferradetes, Josep!

      Elimina

Benvinguts al racó!