17 de març 2016

Dia de la POESiA CATALANA a Internet


EL PI DE FORMENTOR

Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera,
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l'eterna primavera,
i lluita amb les ventades que assalten la ribera,

com un gegant guerrer.

No guaita per ses fulles la flor enamorada,
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada
i li donà per terra l'esquerpa serralada,

per font la immensa mar.

Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina,
no canta per ses branques l'ocell que encativam;
el crit sublim escolta de l'àquila marina,
o del voltor que puja sent l'ala gegantina

remoure son fullam.

Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla per les roques sa poderosa rel;
té pluges i rosades i vents i llum ardenta;
i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta

de les amors del cel.

Arbre sublim! Del geni n'és ell la viva imatge:
domina les muntanyes i aguaita l'infinit;
per ell la terra es dura, mes besa son ramatge
el cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge

per glòria i per delit.

Oh, sí, que quan a lloure bramulen les ventades
i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal,
llavors ell riu i canta més fort que les onades
i, vencedor, espola damunt les nuvolades

sa cabellera real.

Arbre, mon cor t'enveja. Sobre la terra impura,
com a penyora santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura ...

O vida, o noble sort!

Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons tranquil·les 'niran per la ventada 

com l'au dels temporals.

~ Miquel Costa i Llobera  (1854-1922) ~

14 comentaris :

  1. Un poema magistral.
    I musicat i interpretat per na Maria del Mar és sublim!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic d'acord amb tu, magistrals els dos.
      Aferradetes!

      Elimina
  2. Aquest va ser un dels primers poemes en català que recordo haver-me après de memòria, ja fa molts anys. Ara per recordar-lo l'he de cantar...

    Bona participació al dia de la poesia catalana. Emblemàtic, com diu Maria del Mar. Emblemàtic i estimat. Gràcies, ninona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una bona manera de recordar...
      Gràssis, nina!
      Bessets.

      Elimina
  3. sempre m'ha agradat el pi de Formentor , molt bona opció a mi aquest cop se m'ha passat per alt el dia
    aferradetes quasi de primavera

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un arbre que sempre m'ha agradat, tot i els seus inconvenients. Aquest no és de Formentor, però si "deu Moll de Pollença". ;)
      Aferradetes primaverals!

      Elimina
  4. Preciós el pi de Formentor...Una bona col·laboració en un dia, on la poesia n'és la protagonista...
    Petonets, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràssis, Roser!
      Bessets de bona nit. :)

      Elimina
  5. És preciós i estimat, el pi de Formentor!!!

    Copy the BEST Traders and Make Money : http://ow.ly/KNICZ

    Blogger Josep ha dit...

    Moltes gràcies, Sa lluna, per la felicitació.
    Jo un dia vaig posar aquest post al blog. M'agrada molt aquesta cançó. Fereix la melangia, remou tendreses i fa remor d'amor, aquest amor que tots sentim alguna vegada prop de la mar, amb estels per damunt i petites lluminàries tremolant en les ones.
    La tristesa que desprèn la lletra acomiada la vida que vol ser perllongada, fa plorar.

    http://vivenciesjosep.blogspot.com.es/2013/09/cancion-de-lucio-dalla-dedicada-en-el.html

    Una abraçada molt gran.

    19 de març de 2016, 16:57 Elimina

    ResponElimina
    Respostes
    1. També m'agrada pel Lucio Dalla, gràssis! :)
      Aferradetes ben fortes.

      Elimina
  6. Molt bonic el poema, que canta per la Maria del Mar Bonet, arriba a ser meravellós.
    Bessets Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho és, Alfons.
      Bessets i bona nit. :)

      Elimina
  7. Sempre que el llegeixo m'emociona, i quan el sento cantar se'm neguen els ulls. Un poema magnífic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembla que aquí tenim les mateixes emocions, nina.
      Aferradetes!

      Elimina

Benvinguts al racó!