21 de març 2016

P r i m a v e r a ✿


Ja  a  les  portes  trucant
colors  càlids,  dolços  refilets.
La  sang  amb  força  bombejant,
ens  posa  a  tots  contents 
veient les  margarides  apuntant
s'allunyen  les  penes
quan  les  papallones  arriben
a l'estómac voleiant.

Temps  primaveral,
bell  temps  d'estimar.

28 comentaris :

  1. No diria que la primavera és la meva estació preferida, més aviat seria la quarta preferida, però em fa il·lu quan veig brotar els ginkgos, això sí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totes tenen alguna cosa que em captiva, però la meva preferida és la primavera, sobretot pel que significa> renéixer.
      Aferradetes!

      Elimina
  2. M'agrada això que dius Paula. Les papallones arriben.
    La primavera ens entra a l'estómac.
    Bona primavera, Lluna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A l'estómac, al cap, a la pell i al cor. ;)
      Que sigui bona per a tu, també.
      Aferradetes, Xavier!

      Elimina
  3. Una primavera molt poètica on la natura reviu tota...I amb orenetes incloses, ui, ja sento els seus xiscles!!!
    Bona primavera, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ens anem despertant de la letargia de l'hivern, fins i tot d'aquest que no ha estat molt cru. La llum acarona tots els racons. :)
      Bessets primaverals!!

      Elimina
  4. Ací acaben de tornar les oronetes, fa només un parell de dies vaig veure la primera. Però vist l'hivern --o el que siga-- que hem tingut enguany, potser acabaran per no marxar... En tot cas, bona primavera, lluna!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que poc hivern hem tingut, suposo que tot això influeix negativament en els comportaments de totes les espècies, fins i tot en tots nosaltres. Tot i així, confesso (en veu baixa) que m'encanta la primavera!!
      Aferradetes, Pep!

      Elimina
  5. la primavera m'agrada per la llum, pels ocells encara que també hi ha persones que tenen diverses al·lèrgies com al pol·len que no estaran tan contentes .....la primavera bull i és com un esclat
    aferradetes primaverals

    ResponElimina
    Respostes
    1. De l'hivern, no és la pluja que no m'agrada; com dius tu, és la manca de llum. Per tant, quan veig que els dies s'allarguen i la llum ho abraça tot, sóc feliç!!
      Bona primavera, preciosa ... bessets!

      Elimina
  6. Necessitem la primavera i sort que arriba. Vivim en un lloc de llums canviants i natura activa i això és impagable. Un poema preciós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert Teresa, tenim molta sort de viure aquí.
      Gràssis, aferradetes!

      Elimina
  7. Que bo i emotiu tot el poema, però sobretot el final!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràssis, nina!
      Sempre he pensat que a la primavera l'amor reneix. Després de la fredor de l'hivern, els sentiments es renoven.
      Aferradetes!

      Elimina
  8. De papallones de veritat ara gairebe no se'n veuen, però les margarides ja floreixen pertot.
    I de l'amor ... que podria dir-te jo de l'amor, potser és el que ens voleia per l'estómac quan arriba l'abril.

    Bona tarda sa lluna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No se'n veuen però sempre les cerco, són tan boniques!
      De l'amor, Pere ... moltes coses dius.
      Molt bona nit, aferradetes!

      Elimina
  9. La primavera ens omple de llum, de colors, d'olors, sembla que sempre que arriba ens fa renéixer després d'un hivern apagat. Que et ompli d'il·lusions aquesta estació lluminosa. Preciós poema i boniques fotos sa Lluna.
    Bessets primaverals Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'hivern és el que té, fredor.
      La primavera ens omple de noves il·lusions, potser per la llum, pels colors, per les olors ... sigui pel que sigui, beneïda primavera!
      Dolços somnis, Alfons.

      Elimina
  10. gracies Paula, per ser aquí.
    que la primavera et porti el millor que et puc desitjar.
    que cada brot nou, que cada despertar, sigui com una primavera per tu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja saps que -com amiga que sóc- torno a visitar-te; perquè això és el que ens uneix, el saber un de l'altre, el pensar-nos i desitjar-nos felicitat.
      Gràssis a tu, Pep.
      Aferradetes ben dolces.

      Elimina
  11. Quines fotografies tan boniques, Paula!
    Un goig la Primavera, inspiradora de poemes tan dolços com el teu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràssis, Glòria!
      Tot es posa en marxa, tot bull a la primavera. :)
      Bessets, bonica!

      Elimina
  12. Pues sí, Lluna, la primavera parece una estación muy propicia para amar... Claro que el otoño tampoco hay que dejarlo atras... Y el verano, resulta también muy estimulante para ello... Incluso el invierno: ay, la calidez del amor arropado por una manta...

    Uhm, me veo confuso... Me veo como que todas las estaciones las veo muy propicias...

    Ja,ja,ja...

    Un abrazo, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Todas las estaciones son propicias para amar si tienes a quien amar y te corresponda, claro! ;)
      Pero, pero, pero no me negarás que la primavera todo lo altera ... para bien o para mal, jajjaja
      Abrazote, amic.

      Elimina
  13. Fem primavera i envoltem-nos del seu aroma.
    Aferradetes, sa lluna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bonic seria fondre's amb la natura i compartir primavera!
      Aferradetes de bona nit, Consol.

      Elimina

Benvinguts al racó!