06 d’abril 2016

Culpabilitat

Si em sento culpable és, suposo, perquè 
vaig deixar que ell(a) seguís somiant
quan jo ja havia deixat de somiar. 
(Truman Capote - Esmorzar a Tiffany's)

20 comentaris :

  1. Quina frase més ben troboda! Però finalment no sé si cal sentir-se gair culpable. No hi ha una bona manera de fer algunes coses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A voltes és molt complicat l'amor.
      Aferradetes, nina.

      Elimina
  2. Muy buena la imagen, Lluna, y tremendo, siempre, nuestro amigo Capote...

    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ya te dije que iba a plagiarte la frase, en ese momento tenía esta foto en mente y aquí está.
      Abrazote y gracias por el préstamo. ;)

      Elimina
  3. No coneixia la cita del Capote. No et deixa indiferent.
    Culpabilitat, responsabilitat..
    Els actes, les situacions, els resultats, a vegades no els podem controlar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La vaig llegir a ca l'amic Ildefonso, que la va posar amb una de ses seves magnífiques fotos i, en aquell moment, vaig pensar que era adient per la meva foto també.
      Dit així sembla molt dur, però crec que quan passa no t'ho planteges, tan sols passa.
      Aferradetes!

      Elimina
  4. Bona fotografia i un pensament que fa reflexionar... Penso que sí que un és pot sentir culpable per falta de sinceritat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que per arribar a aquest punt s'ha reflexionat, potser en el moment que succeeix no ho veus així, d'altra manera no té sentit.
      Bessets!

      Elimina
  5. És tan difícil anar alhora en una relació... la majoria de problemes entre gent que s'estima venen perquè deixen d'estar a la mateixa fase...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot depèn de les fases de què estem parlant. És complicada qualsevol convivència i, si a més, els ritmes són diferents, més complicada, però no impossible. Saber compartir, saber crear mirant endavant i donar espai, al mateix temps, és una tasca difícil...
      Aferradetes!

      Elimina
  6. Podriem dir que ell (o ella) ja no formava part del seu somni.
    Això no ens hauria de fer sentir culpables.

    Bona nit sa lluna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan un/a es sent culpable, generalment, és perquè sent que no ho ha fet bé. Quan un/a deixa de compartir somnis i ho té clar, i ho diu, no té perquè sentir-se culpable de res, altra cosa és que es senti trist/a perquè no hagi anat bé.
      Bona nit, Pere ... aferradetes.

      Elimina
  7. No sé si es culpable o no, però està molt sol.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, a la imatge sembla que sí.
      Aferradetes! :)

      Elimina
  8. si va deixar de somiar té tota la culpa, no podem mai deixar de fer-ho apart de que és gratuït

    ResponElimina
    Respostes
    1. Creus que el somnis són individuals o compartits?
      De vegades em dóna la sensació que volem que els altres somiïn els nostros somnis ... egoisme? No sé.
      Imagino que sent individus únics, dir que un somni és totalment idèntic a un altre sembla impossible.
      Aferradetes!

      Elimina
  9. Normalment no deixem de somniar, però de vegades el protagonista del nostres somni desapareix, potser perquè se'n va per pròpia voluntat o perquè l'hem canviat per un altre...La culpa sol ser una mica de cadascú!
    Petonets, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En tota relació hi ha dues veritats. Cadascú té la seva.
      Sentir-se culpable, per a mi, és no haver-ho fet bé.
      Bessets, Roser!

      Elimina
  10. Com gairebé tota la seva obra, aquests versos són molt contundents. Pot ser que ell estigui absort, davant del mar, amb els seus somnis

    ResponElimina
    Respostes
    1. També em va impactar molt quan la vaig llegir.
      Potser només estava gaudint del paisatge o estava fent una sessió de fotografia o estava esperant a la seva al·lota, o ... qui sap!! ;)
      Bessets, Alfons!

      Elimina

Benvinguts al racó!