11 d’abril 2016

TEMPS

Tret de la xarxa
El temps, estimats i estimades, diuen que és relatiu. 

Si una vol fer una bona jornada i anar-se'n al llit amb els deures ben fets, s'ha d'aixecar d'hora, suposadament dormides les vuit hores;  espavilar-se ràpidament, que no val gaudir ni un minut més dels llençols. Mentre es fa el cafè preparar un suc, la mantega, la confitura, el pa torrat, la llet ... que no falti de res que si no comencem malament. Netejar-se les dents, vestir-se i corrent cap al treball. Sense adonar-te'n ha passat més d'una hora.

Els afortunats que tenen jornada intensiva sembla que treuen més profit al seu dia. Els que no (la majoria per aquests indrets), després d'un matí intens resolent la feina, se'n van a casa o al restaurant (una minoria) per dinar. Si no ho has deixat preparat la nit anterior, difícilment podràs elaborar res amb el temps que tens per tornar a la feina. Suposem que ja ho tens mig fet, poses l'olla, la paella o el que sigui al foc i - mentre va fent "xup-xup"- poses taula, la rentadora i t'asseus a menjar. Amb prou feina, retires els plats perquè netejar-los és impossible. Vigila que si has menjat carn, a la nit toca peix!.  Et rentes les dents, et repentines i llesta per tornar al treball. Són les tres de la tarda!!.  De tant en tant vas mirant el rellotge, s’alenteixen les hores, sembla que no tenen fi.
Sortosament  TOT  té fi!!

A la sortida recordes que no tens pa, t'apropes al forn i t’hi trobes una amiga que et convida a prendre un cafè, li dius amablement que avui no pot ser...  Arribes a casa, et poses còmoda, treus la roba de la rentadora i estens. Comences a preparar el sopar, mentre penses què faràs per demà. Quin invent el dels fogons, ja tenim sopar i dinar al foc!. Mentrestant vas netejant els plats del migdia i tot el que estàs fent servir, que no et quedi gairebé res per a després. Avui quinze minuts d'exercici, no dóna per més. Una dutxa, el pijama i a sopar. Mastegues lentament, perquè has de relaxar el ritme, diuen els metges que engreixen les males digestions...

Els sorolls del carrer van cessant, la foscor arriba i l'hora d'anar-se'n al llit també. Les onze, un tomb pels blogs, una mica de lectura i a somiar.

Tic-tac-tic-tac-tic ... temps!! 
Temps per a què? Temps per a qui?

26 comentaris :

  1. Ara imagina que, a més, ets "lenta" de mena... que, des de petita, per molt que vulguis, no saps per què, tot ho fas poc a poc. No, no ho fas malament, ja te'n surts... fins i tot algunes coses les fas bé... però trigues una eternitat.

    Als informes de l'escola ja ho deia "trabaja bien pero es muy lenta"...

    I ara, tot i que no tens feina... segueixes tardant un munt per fer el poc que has de fer. És una mica depriment...

    Ah, jo sóc de dutxa matinal! Imagina!... Entre que poso un peu a terra i tanco la porta de casa necessito dues hores. Si un dia em surt tot rodó, potser em sobraran deu minutets...

    Ai, el temps, LLUNETA!! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara no és el meu cas, nina. Això era el meu dia a dia abans de tancar l'empresa i em veiés sense feina. Tot i així, com tu, sóc lenta perquè m'agraden les coses molt ben fetes ... bé, ara tanco una mica més els ulls. I, a més, la medicació fa que "perdi" molt de temps dormint.
      Necessitem dies de 48 hores i més temps per a nosaltres!!;)
      Aferradetes leeeeeentes.

      Elimina
  2. Realment molt poquet temps en aquest horari, que per altra part és el més habitual.
    I s'ha de menjar bé i sa i s'ha de dormir 8 hores i.... un horari intensiu segur que és millor.

    Abraçadetes amb temps suficient.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest horari et deixa poc temps per gaudir, Carme. Amb tota l'activitat que tens per davant ja estàs esgotada només començar.

      Per les aferradetes, tot el temps. :)

      Elimina
  3. Sóc dels afortunats de fer horari intensiu.
    Com que m'he llevat molt d'hora he de fer migdiada.. que ràpida passa la resta de la tarda!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La migdiada està molt bé, mentre no sigui de tota la tarda. Així encara et queden hores per gaudir. Sort que tens! ;)
      Aferradetes.

      Elimina
  4. Déu ni do, quina reflexió tan acurada sobre com es pot repartir el temps un dia qualsevol, això acostuma a ser el què toca...Però fixa't no queda gens de temps pel lleure, perquè si te'n queda una mica, com dius tu, ja estàs cansada!
    Petonets i abraçadetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I quan acaba el dia et dóna la sensació que no has fet res, res del que t'agrada. :(
      I així, dia rere dia, any rere any...
      Bessets dolcets, Roser.

      Elimina
  5. i quan estem bé, el tic tac va més ràpid que mai.....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur, quan estem gaudint, una hora es fa un minut!
      Aferradetes, guapo!

      Elimina
  6. atura´t dona , veuras lo que és realment important . Una vegada asegurada la menjua ( pragmatisme ) eltemps és per tu, per atobar-te a tu mateixa.
    Donar una volta vora sa platja ajeures dins sa banyera escoltant musica ....escriure qualque poema , llegir-lo... per a tu i només per a tu.

    Aferrades mentres esper pacientment que em treguin els punts de l´operació a la mà .Convelescent mádon que tenc moltisim temps jejejej Som rics !!!
    Besades estiuenques .:)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara tinc tot el temps per a mi, no exactament com voldria perquè la menjua no està assegurada, però no ho podem tenir tot, oi?
      Quan tens treball no tens temps, quan no tens treball no tens tranquil·litat per gaudir. Tot i així, gaudeixo del temps com em plau.

      Espero que aviat estiguis al 100% i que aquesta riquesa mai et falti. ;)
      Bessets, nin.

      Elimina
  7. Uff he acabat cansat de llegir aquest ritme. És clar que ben pensat durant molts anys els meus dies han estat un fidel reflex del que expliques, així divendres ho somiava. Ara tinc tot el temps i ja no penso si és divendres, dilluns o diumenge. Amb tot hi ha dies que tembién acabo cansat.
    Bessets Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. La jubilació amb salut és una boníssima fórmula de gaudir del temps. Fes-ho intensament, fins i tot encara que et cansi. També tens temps de descansar quan et vingui de gust i això no té preu! ;)
      Bessets, Alfons!

      Elimina
  8. Treu-li unes quantes de les tasques de casa, que fas quan tens un moment, o el cap de setmana, i posa-li reunions, assajos de castells, actes polítics... El temps se'ns escola, però cadascú dedica el seu a les coses que li interessen o que el motiven. Mai tenim temps per allò que, en realitat, ens fa mandra. L'ésser humà és molt curiós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les tasques de casa cal fer-les, un moment o un altre. He de dir que abans em preocupaven més, he après a tancar els ulls (prioritzar) per relaxar-me o gaudir del que m'agrada. Tot i així, quan estàs treballant, compaginar feina, casa i temps lliure és complicat. Acabes esgotada amb les dues primeres i tens poques ganes i poc temps per a la tercera.
      Per a les coses que no ens vénen de gust o no ens motiven millor no perdre temps ni en pensar-ho. ;)
      Aferradetes.

      Elimina
  9. Hola lluneta.....bona reflexió del temps tic tac tic tac pens tirà el despertador dia 25 de Maig ⏰⏰

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja et queda res per aquesta jubilació tan desitjada!
      Dos tics i dos tacs i ja hi ets. ;)
      Enveeeeeja!
      Bessets, germaneta!

      Elimina
  10. Jo,lliure ja dels horaris laborals i amb moltes hores més per mi, veig que, inexplicablement, el temps no em condeix tant com seria lògic... Tertúlies, assajos, recitals, concerts debats, reunions, un no parar!
    Ara això si, m'ho passo molt més divertit que quan treballava!
    ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. La diferència crec que està en que ara l'emplenes amb el que et ve de gust, oi? Això, com he dit abans, no té preu. ;)
      Aferradetes, nina!

      Elimina
  11. Lluna, estos días pasados me acordé de tí... Estuvimos dando tumbos por Mallorca y pensaba: ¿Quién sabe...? Quizás Lluna no ande muy lejos...

    Que tiempo tan magnífico... Que color del mar... Que color del cielo... Que luz...

    Ay, precioso todo, amiga

    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si alegrarme o regañarte!!
      Teniendo mi correo no has sido capaz de avisarme? Vaya, vaya!!
      Pués no, no andaba muy lejos, principalmente porque no hay mucho donde esconderse. Sólo tenías que dirigirte hacia el centro de la isla. ;)
      Bromas aparte, espero que os gustara y que os queden ganas de volver, siempre que me avises, claro! ;)
      Veremos fotos?

      Aferradetes i tornau!!

      Elimina
    2. Lluna, hemos estado en un grupo, con unos amigos, y la verdad es que no hemos parado ni un momento. Todo ha sido magnífico, sobre todo el mar y el cielo.

      Pero la verdad es que uno es muy corto, amiga, y teme molestar en estos casos, pero fijate que estos días incluso he aprendido a decir SA y CAN en mallorquín, lo que es todo un logro... Ja,ja,ja...

      Un abrazo fuerte

      Elimina
    3. Dicen que lo primero que se aprende son los tacos, pero puedo asegurarte que ni SA ni CAN lo son, jajajjaja
      No hubiera sido una molestia, al contrario, todo un placer compartir aunque fuera un café con vosotros. Otra vez será!
      Abrazote!

      Elimina
  12. Vull comprar temps, lluneta, tu saps on en venen?? I vitamines llunàtiques per anar menys cansada, també! Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si ho sabés seria rica, hahaha
      Descansa també!
      Bessets, preciosa.

      Elimina

Benvinguts al racó!