23 de maig 2016

[ . . . ]

[pausa]
Els anys arrufen la pell,
però renunciar a l'entusiasme
arronsa l'ànima. 
(Traducció lliure d’Albert Schwaitzer)

24 comentaris :

  1. Doncs a viure la vida, llisament!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Senzillament, viure-la!
      Aferradetes.

      Elimina
  2. Finíssim,
    malgrat les arrugues.
    (gràcies)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha coses més importants que ses rues.
      Gràssis a tu, Jordi.
      Aferradetes!

      Elimina
  3. Per això no m'agrada quan et diuen que la vida s'ha de gaudir abans que es desfaci el gelat. S'ha de gaudir sempre!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic d'acord amb tu, s'ha de gaudir a cada segon i, si és pot fer amb il·lusió, millor.
      Aferradetes, nina!

      Elimina
  4. El carrer està ple de vides trencades.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fa mal dir si un no ho sap de primera mà.
      En aquest cas de la foto, jo veig una entranyable senyora que ve de "fer dijous" i s'ha assegut per descansar un poc o a refrescar-se o a contemplar el dia tan bo que fa. Qui sap, si per a ella, aquesta passejada és molt important?
      Bessets, Xavi.

      Elimina
    2. Millor mirar amb els teus ulls...

      Elimina
  5. Una descripció magnífica per a una gran imatge.
    Una abraçada Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un gran pensament, sí.
      Gràssis!
      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  6. Millor que s'arronsi la pell...Per l'ànima no hi ha "pòcimes" màgiques, només l'entusiasme la pot salvar!
    Petonets, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així ho crec jo també.
      Bessets, nina!

      Elimina
  7. no hem de deixar que res se'ns arronsi....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aiii Joan, hi ha coses que són inevitables!
      Aferradetes i bona nit!

      Elimina
  8. Un retrato magnifico... Me encanta ese toque de color

    ResponElimina
    Respostes
    1. Experimento con el sencillo photoshop que tengo...
      Tengo que aprender más y más! ;)

      Hoy no me tocan abrazos?... lloraré!
      Abrazote, Ildefonso!

      Elimina
  9. El món conspira per enfonsar-nos l'entusiasme, és tot un art no deixar que ens enfonsin.

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Quan vols realment una cosa, tot l'Univers conspira per ajudar-te a aconseguir-la". I si ho mirem així?
      Tots tenim una part d'artistes que utilitzem, sobretot, en els moments menys favorables. :)
      Aferradetes, Xexu!

      Elimina
  10. Magnífica fotografia Sa Lluna. M'encanta la tranquil·litat i la pau que transmeten els grans.
    Bessets Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'atrauen molt pels retrats, la gent gran com els nens, són naturals.
      Bessets, Alfons.

      Elimina
  11. Gran veritat, Paula. No em de renunciar a l'entusiasme. I jo afegiria que també em de conservar la il·lusió i l'esperança. Sempre.
    Com ho fa aquesta iaiona, amb la pell arrugada, però vital, feinejant, carregada de bosses, vivint.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és pot renunciar a res que ens faci viure intensament.
      Potser el ritme baixi amb els anys, però som nosaltres qui li donem el valor.
      Aferradetes ben fortes.

      Elimina

Benvinguts al racó!