09 de maig 2016

Itinerant . . . (VI)

(Deixat a Itineràncies Poètiques, 22-04-2016)

18 comentaris :

  1. les llàgrimes ens fan entendre moltes coses, sort que moltes vegades són bones, o així ho hauriem de veure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fet són terapèutiques. Tot i que si vessen d'alegria, molt millor.
      Bona nit, Joan ... aferradetes.

      Elimina
  2. podriem morir d'enyorança...

    nanit lluna

    ResponElimina
    Respostes
    1. En alguns instants sí es pot morir ... almenys ho sembla.
      Bessets, preciosa!

      Elimina
  3. Parlar d'enyor és escoltar la cadència final d'una situació viscuda, generalment amb amor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Realment no enyorem allò que no estimem.
      Aferradetes, Xavier!

      Elimina
  4. Trist...
    És curiós, moltes vegades la poesia és trista...
    (Clar que també pot ser una percepció errònia meva, que no hi entenc gens!!) :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Generalment ho és, diuen els poetes que surten del sofriment, són com a gemecs. També poden ser càntics a la bellesa, a l'amor que neix, a tots els sentiments que et fan bategar ...
      Bona percepció, és trist. ;)
      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  5. Unes paraules precioses per a una imatge a l'alçada.
    Una abraçada Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt generós, Josep. Gràssis!
      Aferradetes.

      Elimina
  6. Penso que les llàgrimes d'enyor, són dolces...
    Petonets, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si són per distància crec que sí.
      Si són per desamor, no són tan dolces.
      Bessets, nina!

      Elimina
  7. Ostres!!!

    Directe al cor.

    Molt bó!!!

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre, des del cor, cap el cor.
      Gràssis, Xavi!
      Bessets.

      Elimina
  8. Només l'amor mereix les llàgrimes vessades.
    Aferradetes, sa lluna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ... de vegades ni això.
      Aferradetes, nina.

      Elimina
  9. Aquests muntatges de versos damunt les fotos, et queden molt bonics!!!

    L'enyor pot ser dur i pot ser dolç, sempre l'hauríem de reconvertir en dolç...

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una manera d'aprofitar l'espai. ;)

      Li hauriem de poder donar la volta quan fa mal, però és molt complicat.
      Aferradetes dolcetes, Carme.

      Elimina

Benvinguts al racó!