10 de juny 2016

Blackout poetry

Exposició d'Alexandra Cabrer
A la nit dels museus, Inca va celebrar la X edició d'IncArt. Des del 20 de maig al 3 de juny, es van disposar diversos espais de la ciutat per presentar a tots els artistes.
He de dir que vaig gaudir molt del conjunt, però si alguna cosa em va impactar va ser el Blackout, desconegut fins al moment per mi. També he de reconèixer que vaig tenir sentiments contraris. El primer impacte va ser de rebuig, seguidament vaig pensar que havia d'obrir la ment i finalment, en acceptar la invitació de l'artista Alexandra Cabrer per fer-ho, em va semblar molt interessant. Tots els que passàvem, teníem a la nostra disposició fulls amb textos i retoladors negres. Cadascun podia fer la seva blackout poetry (poesia apagada, o amagada diria jo). És curiós com d'un mateix text puguin sortir tantes coses diferents.
Us proposo un joc : jo poso un text i vosaltres feu el vostre blackout, que podeu enganxar als comentaris, si us ve de gust. Si ho podeu fer al Word i copiar-ho ratllat, millor.

MISSATGES NO TAN SUBTILS

Des de l'autobús el Sr. X guaitava aquell dia gris que se li reflectia a la cara. Un somriure pintat d'un fúcsia intens destacava al bell mig d'una enorme pancarta penjada entre dos arbres del parc. Aquell esclat de color li va semblar força absurd, gairebé insultant.
Quan va baixar a la següent parada, un gos menut i grassonet el va seguir insistentment tot remenant la cua. Ell se'l va mirar de reüll sense bellugar pràcticament el cap; l'animaló duia un vestit negre de punt amb un interrogant blanc que li queia just al centre de l'espatlla.
Li va resultar ridícul i empipador; era com aquells emprenyadors que trucaven al timbre per vendre assegurances de vida o enciclopèdies quan estava tranquil·lament assegut a la butaca.
Mentre ignorava la seva irritant presència, es va creuar amb un músic ambulant que cantava acompanyat d'una guitarra "avui pots morir, contempla la vida". Ficava una passió desfermada en la interpretació d'aquella cançó, donant forma als sentiments emmagatzemats entre les paraules. No semblava reivindicar res, ni havia cap moneda al terra...
El Sr. X, incomodat per aquell improvisat personatge, només el va mirar un instant, desaprovant aquell esclat de bogeria sobtada. Li molestava qualsevol cosa que pertorbés la gris monotonia de l'existència.
Seguia metòdicament sense alteracions la rutina d'una ruta prefixada; no llegia ni veia missatges enlloc i així era com havia decidit viure...
Hi ha qui pot pensar que ja feia temps que era mort, però en tot cas, aquesta apreciació no deixa de ser abstracta i molt subjectiva.
(Tret  d’aquí : http://relatsencatala.cat/relat/quatre-contes-curts/240041)

Aquí teniu el meu, per començar:
Des de l'autobús el Sr. X guaitava aquell dia gris que se li reflectia a la cara. Un somriure pintat d'un fúcsia intens destacava al bell mig d'una enorme pancarta penjada entre dos arbres del parc. Aquell esclat de color li va semblar força absurd, gairebé insultant.
Quan va baixar a la següent parada, un gos menut i grassonet el va seguir insistentment tot remenant la cua. Ell se'l va mirar de reüll sense bellugar pràcticament el cap; l'animaló duia un vestit negre de punt amb un interrogant blanc que li queia just al centre de l'espatlla.
Li va resultar ridícul i empipador; era com aquells emprenyadors que trucaven al timbre per vendre assegurances de vida o enciclopèdies quan estava tranquil·lament assegut a la butaca.
Mentre ignorava la seva irritant presència, es va creuar amb un músic ambulant que cantava acompanyat d'una guitarra "avui pots morir, contempla la vida". Ficava una passió desfermada en la interpretació d'aquella cançó, donant forma als sentiments emmagatzemats entre les paraules. No semblava reivindicar res, ni havia cap moneda al terra...
El Sr. X, incomodat per aquell improvisat personatge, només el va mirar un instant, desaprovant aquell esclat de bogeria sobtada. Li molestava qualsevol cosa que pertorbés la gris monotonia de l'existència.
Seguia metòdicament sense alteracions la rutina d'una ruta prefixada; no llegia ni veia missatges enlloc i així era com havia decidit viure...
Hi ha qui pot pensar que ja feia temps que era mort, però en tot cas, aquesta apreciació no deixa de ser abstracta i molt subjectiva
Sa lluna - El dia gris li va semblar insistentment empipador. La vida el va mirar, desaprovant la gris monotonia de la rutina.
Xavier Pujol - X guaitava una passió desfermada entre les paraules. Va mirar aquell esclat de bogeria, llegia com havia decidit viure.
Joan Gasull - Insistentment remenant la cua, esclat de bogeria sobtada. Monotonia de l'existència.
Elfreelang - Des de l'autobús guaitava un somriure pintat entre dos, va mirar de reüll amb un interrogant, la vida, desfermada, entre les paraules. Va mirar un instant, sobtada, l'existència, sense la rutina. Així era viure...ser.
Alfonso Robles - "Aquell dia gris, gairebé insultant, duia un vestit negre. Quan es va creuar amb un músic, el va mirar un instant. Li molestava que pertorbés la gris monotonia de l'existència i feia que era mort."
Francesc Pujol - El Sr. X, menut i grassonet,  duia un vestit negre i estava tranquil•lament assegut a la butaca. No semblava reivindicar res. Seguia la rutina d'una ruta prefixada; ja feia temps que era mort. 
Carme RosanasSe li reflectia a la cara. Un somriure enorme entre dos arbres del parc. Ell se'l va mirar de reüll  tranquil·lament assegut a la butaca. Es va creuar amb un músic ambulant que cantava acompanyat d'una guitarra "avui pots morir, contempla la vida". El va mirar un instant, aprovant aquell esclat de bogeria sobtada. Li molestava la gris monotonia de l'existència.  Llegia, veia missatges i així era com havia decidit viure...
Consol - "Aquell gos blanc va mirar de reüll un músic ambulant. Incomodat, desaprovant qualsevol cosa que pertorbés la rutina." 
M. Roser - Aquell dia gris un somriure d'un fúcsia intens, li va semblar gairebé insultant. Un gos menut el va seguir remenant la cua; l'animaló duia un vestit negre, que li va semblar ridícul. Mentre, es va creuar amb un músic que cantava "contempla la vida"...Ficava passió entre les paraules. Va mirar un instant aquell esclat de bogeria ... Seguia una ruta prefixada, havia decidit viure!!! 
Assumpta - El Sr. X pintat d'un fucsia intens va semblar força absurd, menut i grassonet vestit de punt blanc, mentre cantava acompanyat d'una guitarra. Ficava una passió desfermada, donant forma a un esclat de bogeria metòdicament prefixada; així era com havia decidit viure...
Montse - El Sr. X guaitava aquell dia  gris. Quan va baixar a la següent parada, un gos menut i grassonet el va seguir insistentment tot remenant la cua. Mentre ignorava la seva irritant presència, es va creuar amb un músic ambulant que cantava acompanyat d'una guitarra,  només el va mirar un instant. Seguia metòdicament sense alteracions la rutina d'una ruta prefixada.
Glòria Bosch - L'autobús pintat d'un fúcsia insultant va seguir. Ell se'l va mirar de reüll, li va resultar ridícul i empipador. Mentre ignorava la seva irritant presència només llegia missatges, decidit.
Mari Català - Destacava entre dos arbres del parc. Duia un vestit negre que li va resultar ridícul. La irritant presència, cantava "avui pots morir, contempla la vida",  Incomodat per aquell  personatge, el va mirar un instant. Li molestava qualsevol cosa que pertorbés la gris monotonia de l'existència. Seguia una ruta prefixada. Ja feia temps que era mort.
McAbeu - Aquell dia rebé una carta força absurda. La va mirar sense bellugar el cap ni l'espatlla. Li va resultar ridícul aquell truc per vendre assegurances de vida. "Avui pots morir" interpretà entre les paraules. Incomodat per aquella nota, no llegí més... ja feia temps que era mort.
Novesflors - El dia gris li reflectia a la cara un somriure pintat d'un fúcsia intens. Al bell mig, aquell esclat de color gairebé insultant mentre ignorava la seva presència -avui pots morir, contempla la vida donant forma als sentiments entre paraules. El va mirar un instant, aquell esclat li molestava la gris monotonia de l'existència.

39 comentaris :

  1. Ui, no sé si ho acabo d'entendre; és a partir d'aquest text (una mica llarg), ratllar les paraules que sobren per aconseguir un text propi???
    Potser esperaré que algú obri el camí!
    Petonets, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He posat el meu per començar.
      Si no podeu copiar tot el text, poseu el vostre text.
      Bessets, Roser!

      Elimina
    2. O també ho podeu fer al vostre blog, sempre que vos vingui de gust.

      Elimina
  2. Aquí al comentari no respecta el tatxat. El poso directament:

    X guaitava una passió desfermada entre les paraules.
    va mirar aquell esclat de bogeria llegia com havia decidit viure

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada com t'ha quedat. Vos pujaré al post així com m'arribin.
      Gràssis, Xavier ... aferradetes!

      Ps: M'he adonat quan he intentat copiar el meu, una pena :(

      Elimina
  3. insistentment remenant la cua
    esclat de bogeria sobtada
    monotonia de l'existència.

    ResponElimina
  4. Ho faré, passat el cap de setmana, des de l'ordinador...

    M'agrada molt el joc. M'agradaria molt fer-ho en un word i poder-ho ratllar. Esperaré si no m'agafa el rampell...

    Abraçadetes sense ratllar, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bé, Carme.
      Ho podeu fer al blog si no sabeu com deixar-ho ratllat als comentaris. També podeu deixar només el text. Trieu voltros.
      Aferradetes i bona tarda!

      Elimina
  5. ostres error no se que he fet si de cas aquest és el que val .....poso omes les paraules perque en el comentari fallit d'abans ja he vist que no era com havia de ser ....a la tercera és la bona:
    Des de l'autobús guaitava un somriure pintat entre dos, va mirar de reüll amb un interrogant , la vida, desfermada, entre les paraules. Va mirar un instant, sobtada, l'existència, sense la rutina. Així era viure...ser.

    aferradetes sense ratlles

    ResponElimina
    Respostes
    1. A la tercera va la bona. :)
      És una pena que no puguem deixar-ho ratllat.
      Quan sigui a casa ho pujaré.
      Bessets, bonica!

      Elimina
  6. No és el meu fort la poesia, tampoc sé si ho he fet bé. Bé el cas és que aquí va la meva col·laboració, un petit relat:
    "Aquell dia gris, gairebé insultant duia un vestit negre. Quan es va creuar amb un músic, el va mirar un instant. Li molestava que pertorbés la gris monotonia de l'existència i feia que era mort."
    Bessets Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es tractava de fer això exactament, de treure un text d'un altre text i fer-lo teu.
      Moltes gràssis, Alfons.
      Bessets.

      Elimina
  7. La vida es un folio en el que alguien ha escrito miles de palabras... Lo malo es que de continuo van tachando palabras y al final no queda nada...

    Un abrazo, amiga (parece que esto no se me bloquea... Magnifico...)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fíjate que, aunque un poco oscura, me gusta tu reflexión.
      Creía que te animarías con el juego, pero entiendo la dificultad que supone para tí.

      Me alegra que ésto ya no dé guerra. ;)
      Abrazote y feliz domingo!

      Elimina
  8. -M'ha quedat una mica negre......i no he sabut traspassar-ho del Word ratllat.

    el Sr. X
    menut i grassonet
    duia un vestit negre
    i estava tranquil•lament assegut a la butaca.
    No semblava reivindicar res
    Seguia la rutina d'una ruta prefixada;
    ja feia temps que era mort

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com és un dels colors que m'agraden, fixa't que jo ho veig bé. ;)
      Sembla que això del ratllat no és compatible amb els comentaris, una pena. Ho pujo ara mateix, al post. Gràssis!
      Aferradetes, Francesc.

      Elimina
  9. Ooooooooh!! SA LLUNAAA!
    M'encanta, jo vull jugar!!

    Em passo el dia entre mal de cap, dormint fora d'hores, barallant-me al tuiter amb cuperos i/o espanyolistes... i tinc els blogs (començant pels meus, que abans publicava tant!) mig abandonats... Però MAI els abandono del tot hehehe... sempre repasso i aquesta idea m'encanta. Vull jugar!!

    M'hi apunto!! :-DD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que t'enyorem un poc! :)

      Estic contenta que t'agradi, ja saps, tens feina. ;)
      Aferradetes, bonica.

      Elimina
    2. queda molt molt maco .....tots els textos .....és que sa lluna no va haver manera de treure el text ratllat se'm esborrava

      aferradetes de poesia

      Elimina
    3. Aquest era el problema. N'hi ha que l'han fet al blog i d'altres han posat directament el text als comentaris.
      Aferradetes, nina!

      Elimina
  10. "Aquell gos blanc va mirar de reüll un músic ambulant. Incomodat, desaprovant qualsevol cosa que pertorbés la rutina."
    Bon diumenge, sa lluna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràssis, Consol!
      Ara mateix el pujo amb els altres.
      Bon diumenge, nina!

      Elimina
  11. Compta amb mi. A veure si aquesta setmana que entrem, o com a molt l'altra, ho faig i ho publico al XAREL-10. Quan ho tingui a punt, t'aviso. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bé, Mac!
      Quan ho tinguis vindrà cap aquí. :)
      Aferradetes!

      Elimina
    2. L'acabo de publicar. :-)

      http://xarel-10.blogspot.com/2016/06/blackout-poetry-el-raco-de-sa-lluna.html

      Elimina
    3. Un relat genial, Mac.
      Moltes gràssis!
      Aferradetes. :)

      Elimina
  12. Jo també m'apunte! Em pose a pensar-hi (ja m'he endut el text cap a casa) i a veure que en surt. En tindre res torne per ací. Abraçada forta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fantàstic, m'agrada veure-vos animats!
      Aferradetes!!

      Elimina
    2. Aquell dia gris un somriure d'un fúcsia intens, li va semblar gairebé insultant. Un gos menut el va seguir remenant la cua; l'animaló duia un vestit negre, que li va semblar ridícul.
      Mentre, es va creuar amb un músic que cantava "contempla la vida"...Ficava passió entre les paraules. Va mirar un instant aquell esclat de bogeria...
      Seguia una ruta prefixada, havia decidit viure!!!

      Petonets dolços, Lluneta.

      Elimina
    3. Gràssis per tornar, nina!
      Aferradetes ben fortes!

      Elimina
  13. M'agrada aquest joc,
    http://fonsdarmari.blogspot.com.es/2016/06/blackout-poetry-el-raco-de-sa-lluna.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. I a mi que hagis vingut. :)
      Gràssis, nina!
      Aferradetes.

      Elimina
  14. L’autobús pintat d’un fúcsia insultant va seguir. Ell se’l va mirar de reüll, li va resultar ridícul i empipador. Mentre ignorava la seva irritant presència només llegia missatges, decidit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràssis, nina. T'ha quedat xuli. :)
      Aferradetes i bona nit!

      Elimina
    2. M'agrada aquest de la Glòria!! hehehe... "només llegia missatges", com la gent que va amb el mòbil pel carrer ;-))

      Elimina
    3. Crec que és millor llegir que parlar-hi, no et sembla? :)

      Elimina
  15. He afegit a la meua entrada el text original complet amb les paraules que he ratllat per eliminar-les i veure clarament les que queden.

    http://florsnovesflors.blogspot.com/2016/06/la-gris-monotonia-de-lexistencia.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara hi he tornat i ho he vist, així es veu el treball que has fet. :)
      Estupendo!
      Aferradetes i bona tarda!

      Elimina

Benvinguts al racó!