16 de juny 2016

Col·lecció de . . . niguls.

Agafeu un recipient de vidre transparent.
Ompliu-lo amb unes gotes d'il·lusió, 
barregeu-lo amb quart i meitat de fantasia,
afegiu uns grams d'imaginació.
Remeneu bé, 
amb un cèrcol del mateix vidre que el recipient.
I bufeu, a través del cèrcol, suaument,
dibuixant niguls, al vostre gust.

42 comentaris :

  1. I surt un remenat d'alls tendres... Hehehe

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vés a saber! ;)

      Aferradetes, Xavier!

      Elimina
  2. No si val això de que el comentari serà visible quan sigui aprovat. Sona a censura. Mmm

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sonar, sonar, no sona a res.
      És complicat explicar-ho ara aquí, però si busques pel blog sabràs el motiu. ;)
      Més aferradetes.

      Elimina
  3. T'han quedat super bé, crec, que ni seguint al peu de la lletra la teva recepta, a mi em poden sortir tsn bonics i variats com els teus...

    Un aplaudiment, fada dels níguls!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que sí, Carme, i més macos també. ;)
      Aferradetes dolces.

      Elimina
  4. Què bonics! :-))

    Per cert, sabies que una de les raons per obrir el meu blog (el primer de tots, el Blog més antic que tinc) va ser per poder publicar fotos de núvols perquè m'encanten? Doncs sí, sí ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí ho vaig llegir un dia i, a més, sé que t'agraden molt.
      Fa uns dies que em desperto de cop molt d'hora i, com tinc la càmera sempre a punt, surt al balcó a caçar niguls. ;)
      Bessets de bona nit!

      Elimina
    2. Pujaria als núvols amb tu i amb les sabatilles rosa de la foto inferior del post.
      Tot suavitat, tot delicadesa dels ulls que miren i l'esperit que navega.
      Petonets.

      Elimina
    3. Amb tu seria un plaer, Olga.
      Pugem-hi doncs!
      Aferradetes.

      Elimina
  5. Preciosos níguls. I la recepta és molt suggestiva, i no cal micro-ones.
    A Barcelona en diem núvols, i a alguns pobles de l'Empordà núgols.
    Els anomenem com els anomenem, sempre és un plaer admirar-ne les formes. Tu ens n'has fet un bon mostrari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La paraula "nigul" és aguda. Està clar que la confusió es dóna perquè en català és núvol. Però amb la teva explicació ja n'he après una altra, núgols, que sembla una barreja entre núvol i nigul.
      Per la recepta calen els ulls, la curiositat i moltes ganes de ser-hi. ;)
      Aferradetes ben fortes, Xavier.

      Elimina
  6. Fotos magnifiques germaneta!!!
    no estàs mai aturada.
    Bessets dolçets💋💋

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si per mi fos, estaria tot es dia amb sa càmera enganxada. ;)
      Bon dia, germaneta!
      Bessets ensucrats. ;)

      Elimina
  7. Niguls, quina paraula més maca. La vaig aprendre, com no, escoltant Antònia Font. Aquesta podria ser una col·lecció infinita, no acabaríem mai de col·leccionar núvols, i sempre val la pena mirar-los.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'atrauen molt, mai es veu el mateix paisatge.
      Sí, nigul és una paraula molt nostra i és bonica. :)
      Aferradetes i bona tarda.

      Elimina
  8. Ara mateix m'hi posso.

    Petons.

    ResponElimina
  9. Una mica tard però he participat en la teva proposta:

    http://maricatala55.blogspot.com.es/2016/06/fantasma-del-parc.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvinguda, Mari!
      En aquest blog mai s'arriba tard, vaig cap a casa teva ara mateix.
      Gràssis, nina!
      Aferradetes.

      Elimina
  10. Ho faré, sens dubte ;) M'agraden molt els núvols i la vostra paraula específica per denominar-los em sembla preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una recepta fàcil i molt gustosa. ;)
      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  11. M'encanten aquests cels. Tant de bo poguéssim tancar-los en potets de vidre.
    Una abraçada Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gairebé ho fem, oi?
      No els podem tocar com si les tinguéssim a les mans, però si veure'ls quan ens vingui de gust. :)
      Aferradetes, Josep!

      Elimina
  12. es ben cert que aquests dies el cel ens fa un regals divins...
    me'ls quedo tots !!

    petons de coto-fluix

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va ... bé ... t'hi deixo jugar! ;)

      Bessets suaus, preciosa.

      Elimina
  13. Potser que hi juguem tots...Segur que sortirien uns niguls molt i molt creatius! Llàstima que es desfan, perquè a mi m'agradaria guardar-ne alguns en un potet de vidre, per quan fes un dia rúfol, deixar-los anar cel amunt...

    Petonets suaus, com un petit núvol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo els tinc en fotos, però no puc deixar-los anar, només compartir-los. ;)
      Bessets, nina i molt bona nit!

      Elimina
  14. Què macos, lluneta!
    A mi també m'encanten els cels, els núvols, el sol amagant-se... són moments efímers però fantàstics.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I a més, són gratis!
      De vegades anem massa ràpids i no ho podem gaudir.
      Aferradetes!

      Elimina
  15. Prenc nota de la recepta, confio en fer-ho tan bé com tu. T'han quedat uns núvols/niguls/núguls precisos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que te'n surts bé. ;)
      Aferradetes, Glòria.

      Elimina
  16. Un cel ras ple de blau pot ser bonic però sembla que quan aquest cel es vesteix amb niguls traspua vida. En aquest post ens has donat tota una mostra d'aquesta vida diversa que no és altra que la que inunda els nostres pobles i ciutats.
    Molt boniques fotos.
    Bessets clars Paula.

    ResponElimina
    Respostes
    1. També m'agrada el cel ben clar, sobretot quan sortim de l'hivern. Però des de molt petita ja quedava embadalida amb els niguls, cercava figures per tot arreu. :)
      Gràssis, Alfons!
      Bessets.

      Elimina
  17. Amiga, me quedo con las primeras... Las que hiciste con yogur

    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uyyy pillín, te gusta mucho el yogur! ;)
      Feliz fin de semana, amigo.
      Abrazote!

      Elimina
  18. Afegeixo prendre una culleradeta en dejú...Ja sé quin gust té el cel.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs ho posem a la recepta, prendre una culleradeta en dejú. ;)
      Aferradetes, nina!

      Elimina
  19. Hola Paula, has tocat una cosa que sempre m'ha semblat inspiradora. Només que acabo de descobrir que també se'n diuen niguls. Quin paraula més bonica! I entre cels i cels plagats de niguls i de poesia has explicat la fórmula per fer els nostres propis niguls. Una tècnica tan senzilla i crec que inclús a la nostra edat, que ja tenim lluny la infància, si tenim l'ocasió de bufar, bufem i fem un nigul.
    Besets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que hi ha un infant dins cada un de nosaltres, tinguem els anys que tinguem, o almenys hauríem de tenir-lo. ;)
      Bufem sempre que tinguem ocasió, i tant!
      Aferradetes, Teresa!

      Elimina
  20. Sóc una mica lenta però a la fi he participat en la teua blackout poetry:

    http://florsnovesflors.blogspot.com/2016/06/la-gris-monotonia-de-lexistencia.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. En aquest racó teniu tot el temps del món.
      Gràssis, nina, per participar!
      Ja el tenim pujat al post. ;)
      Aferradetes!

      Elimina

Benvinguts al racó!