06 de juny 2016

Confondre's


(Foto feta a la pantalla del televisor i tunejada)
Aferrar-se sense presses, 
tastant els sentiments de l'altre,
assaborint el caliu 
que fa que dos no marxin...

Segur que era la teva ànima
què a tu m'unia
i no un fet més tangible, 
que la imaginació confonia.

I ara somio,
sense arribar a la solució,
sols al gran misteri
de les paraules del silenci. 
(juny-2016)

28 comentaris :

  1. M'encanta la imatge que encapçala aquests meravellosos versos.
    Una abraçada Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va ser un clic a la "tele", vaig pensar que era una imatge molt bella i vaig tenir temps d'enxampar-la. ;)
      Aferradetes, Josep!

      Elimina
  2. Hi ha moltes coses que poden confondre els sentiments. Les persones som tan complexes, i tenim en nosaltres tants aspectes diferents que a vegades un de sol ens enlaira, i ens dispara l'enamorament o l'amor o l'amistat i quan contrastem els altres aspectes, les coses no ens satisfant del tot.

    Mentre no ens fem gaire mal, tot està bé, quedar-se o marxar... I seguir estimant, sobretot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta complexitat fa que cadascú vegi o senti els fets d'una manera diferent. Tenim tendència a mirar als altres sota el nostre prisma quan hauríem d'intentar posar-nos en la seva pell. El que per a mi pot ser fàcil, per una altra persona pot ser el més complicat del món i al contrari.
      L'important és dialogar, no perdre el respecte i seguir estimant. Hi ha tantes maneres d'estimar, però al cap i a la fi, tot és amor.
      Aferradetes, nina!

      Elimina
  3. Una imagen plena de magia y de misterio... Me encanta, amiga

    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Teniendo como fondo Granada y esa pose (como queriendo atraparla toda desde la mirada), era imposible que no me enamorara de esa toma. La magia estaba servida y el misterio la envolvía.

      Abrazote, Ildefonso!

      Elimina
  4. Quin poema més bonic Lluna. Les paraules del silenci ressonen suaument.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les paraules sempre hi són, malgrat el silenci.
      Gràssis ... aferradetes!

      Elimina
  5. El silenci de les paraules, molt bonic...Aquesta imatge em sona, de la sèrie El niño. Em recorda la Fátima amb un vestit vermell, contemplant el paisatge de Granada???
    Petonets, silenciosos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És de la sèrie ""El Príncipe" i és la "Fatema" contemplant Granada des d'un balcó. En un principi vaig fer una prova amb el vestit vermell, però quan la vaig veure així em va agradar més. ;)

      El silenci està ple de paraules que potser mai direm.
      Bessets de bona nit!

      Elimina
    2. Ostres vaig posar la sèrie el Niño enlloc del Príncipe, que és el què volia dir...Quin despiste! Recordo que la imatge ja em va semblar molt bonica...
      Petonets.

      Elimina
  6. tot sense presses, poc a poc les coses van molt millor

    ResponElimina
    Respostes
    1. Has tocat una tecla molt important, les presses no són mai bones.
      Aferradetes, guapo!

      Elimina
  7. Respostes
    1. Gràssis, Francesca!
      Benvinguda al raconet.
      Aferradetes!

      Elimina
  8. No puc afegir res del què han dit d'aquesta entrada. No sé si és filosofia o sols sentiments.
    Sols ha estat per saludar-me i fer-te una abraçada Mediterrània

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són sentiments.
      M'encanta veure't per aquí, nina.
      Aferradetes dolcetes!

      Elimina
  9. La imatge visualitza molt bé el teu poema: sentiments, somnis i silencis. Felicitats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si ha arribat així, estic contenta.
      Gràssis, bonica!
      Aferradetes.

      Elimina
  10. A vegades el silencies són més elocuents que les paraules.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic d'acord, hi ha tot un llenguatge en els silencis.
      Bessets, Xavi!

      Elimina
  11. Un poema que fa pensar. La paraula té molta força, tanta com en té el silenci.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant una com l'altre ens fan entendre o confondre.
      Aferradetes, nina!

      Elimina
  12. I en aquest silenci, i no en un altre, el somni esdevé creatiu i flueix la poetessa fotògrafa i tunejanta. Quina sort, poder llançar per la xarxa el misteri de les ànimes trobades! Has fet un tríptic preciós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Complicat de vegades que flueixin les tres, Teresa. ;)
      Gràssis per les teves paraules!
      Aferradetes.

      Elimina
  13. Sempre tant original Lluneta!!!
    bona itmage captada....
    Granada bellísima, ma agradaria anar-hi.
    Bessets dolcets.💋💋

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràssis, nina!
      Quan hi vols anar? Estic segura que t'agradarà moltíssim. :)
      Bessets i bona tarda! ♥

      Elimina

Benvinguts al racó!