NUESA
Vestida de suro i fusta,
privada de sol i lluna, plorava.
Dringaven rialles d'altres,
més enllà d'aquell claustre.
Vestiu-me de pell vellutada,
de sang roja, ben encesa,
que amb l'altra nuesa
estic compromesa.
(Juny-2016)
(Juny-2016)
La nuesa és diferent en funció de qui la vesteix.
ResponEliminaDe qui i de què, diria jo.
EliminaAferradetes, Xexu.
Un poema preciós Lluna. Sobretot la segona estrofa, que pren vida pròpia.
ResponEliminaUna manera de rebel·lar-se contra el seu destí. ;)
EliminaAferradetes i gràssis.
M'encanten aquests "poemets" teus.
ResponEliminaLa foto es meravellosament adequada.
Una forta abraçada Paula
Quan vaig entrar a la rebotiga d'aquest museu, de seguida em va cridar l'atenció aquesta maniquí, semblava que deia : mira'm!
EliminaGràssis, Josep!
Aferradetes.
M'agrada que no es resigni.
ResponEliminaQue cridi i que protesti.
Petons.
S'assembla una mica a mi, hehehe!
EliminaBessets, Xavi!
L'alegria dels altres de vegades fa mal, sinó es pot viure la seva vida...
ResponEliminaPetonets, dolcets.
Sobretot si és alguna cosa que has somiat o que creus que t'ho mereixes.
EliminaBessets de nit.
Un poema de rebel·lia. Hem de lluitar pel que considerem que ens pertany. Oh, i tant!
ResponEliminaFins i tot la paraula "rebel·lia" em sembla molt i molt maca.
EliminaLluitem per tot allò que volem!
Aferradetes, Glòria!
Bonic museu i bonic poema Sa Llun.
ResponEliminaBessets Paula
Sí que és molt bonic el museu.
EliminaÉs bonica la part que es mostra i la que no.
Bessets, Alfons.
Un poema que crida i protesta una mica, i preciós de totes, totes...
ResponEliminaQuan una no està d'acord protesta, i fins i tot crida, si és necessari. ;)
EliminaGràssis, nina.
Bessets ...
Bonic poema, Diu més que sols les paraules nues...
ResponElimina