03 d’agost 2016

ENTRE SOMNiS

I ara és ara, encara que una mica tard avui. 
Els llençols havien fet un nus al meu cos, 
com els teus braços enganxats al meu somni. 
I amb quina tendresa els sentia aquí tan a prop, 
que he confós la meva pell amb la teva. 
                                                   (sa lluna/desembre-2011)

17 comentaris :

  1. potser es que eres al seu somni i l'has confos amb el teu...


    benvinguda al mont dels blogs !!
    aixo, promet!
    t'agrego bonica

    petons de sargantana

    ResponElimina
  2. És normal que surti avui un post que va sortir al 2011, a jutjar pel comentari de la Sargantana? El poema és maco i molt suggeridor, no sé si l'has volgut tornar a compartir o és que el blogger s'ha tornat boig.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ningú ha tornat boig, o potser sí jo una mica. :)
      Aquest va ser un dels meus primers posts, quan no hi havia ningú per compartir-ho més que amb la meva estimada ninona. I fent un voltí pel blog m'ha fet il·lusió dur-lo a avui.
      Gràssis, Xexu.
      Aferradetes. :)

      Elimina
  3. anna-historias.blogspot.com .

    Et deixo el meu blog de poesia per que em digis que et sembla gracies

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Anna.
      Hi aniré ben aviat.
      Aferradetes!

      Elimina
  4. És un somni bonic...
    Valia la pena reeditar-lo
    Abraçades

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràssis, Carme.
      Gairebé ho tenia oblidat i em va fer gràcia recordar el moment.
      Aferradetes, nina!

      Elimina
  5. Val la pena que tornis a compartir aquest poema és preciós i no el coneixia.
    Bessets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un plaer compartir-ho.
      Moltes gràssis, Glòria!
      Bessets, bonica.

      Elimina
  6. Confondre's de pell és una imatge molt maca, en somni o vigília, espero que encara et passi, un lustre després! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Passa i tant que passa! ... ara més en somnis. ;)
      Aferradetes!!

      Elimina
  7. Sentir la pell lligada a un somni, no es pas dormint com acariciarà tot els nostres cossos ..el llençol et protegeix de que el temps s'aturi i que el despertar s'allargui fins que algù vulgui desfer aquet fort i ben enllaçat nus..
    Aferradetes ben lligades..

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si conscient o inconscientment ... per aquí va la cosa. De vegades ens quedem atrapats en la pell d'un somni i l'únic que fem és que aquest nus sigui cada dia més i més fort.
      Aferradetes, JAC

      Elimina
    2. La pell es la "flor" que primer veiem i sentim en les persones..quan despertem del somni, hauriem d'escarbar suaument en las sorpreses que s'amaguen a sota...ni amb somnis ens podem imaginar lo molt que hi ha per descobrir..
      Aferradetes estil jac. :))

      Elimina
  8. Una confusió molt romàntica, veig que era un somni bonic...
    Petonets dolcets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un somni bonic, un record, una fantasia ... qui sap!
      Bessets de bona nit, Roser.

      Elimina

Benvinguts al racó!