22 de setembre 2016

TARDOR


34 comentaris :

  1. Sempre ens moren somnis pel camí, lluneta, o es trenquen. I llegeixo aquest cansament, amb una cetta identificació, amb aquesta mà, que segueix fent versos, encara que siguin sense rima, però no pas amb l'empenta d'abans.

    Una abraçada, bonica. Sempre és un plaer llegir-te i "veure't" ni que sigui virtualment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan tens diversos fronts oberts, el cansament s'apodera d'una. Seguim lluitant, tot i que la força no és la mateixa.
      Vos llegeixo encara que no digui res.

      Aferradeta ben forta, Carme.

      Elimina
  2. Doncs l'estiu se't deu haver engolit, ja que no se t'ha vist gens per aquí!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gens no, poc.
      Que no m'hagis vist no vol dir que no hi sigui, Xexu.

      Aferradetes.

      Elimina
  3. Iniciem la tardor, però no ho sembla. Ací fa una calor totalment estiuenca encara.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A dos mesos passats ja podem dir que si tenim tardor, tot arriba prest o tard.

      Aferradetes, nina!

      Elimina
  4. I diuen que la tardor serà càlida...Paciència!
    Amb rima o sense, l'important és que tinguin sentiments els versos, com els teus. Les rialles de tardor són més tranquil·les que les estiuenques, però els somnis, els podem mantenir, perquè el mar ens durà esquitxos d'inspiració!!!
    Petonets, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les ganes d'escriure hi són...de vegades no són suficients.

      Bessets, Roser!

      Elimina
  5. Aquesta nostàlgia de la llum, aquest desencís d'un somni és el pas que ens falta per omplir-nos dels colors mes preciosos. De sentir en silenci la tardor i poder mirar endins ... amb força!

    Bona nit sa lluna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Talment, Pere!

      Bona nit i gràcies.

      Elimina
  6. Igual aquesta tardor és el moment d'arreglar els somnis i mantenir-los vius i aquesta mà cansada pot encontra el camí de trobar aquesta rima nova.
    Aferradetes enormes i bessets versats Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. La tardor com cada temps nou ens portarà nous camins, així ho crec.

      Aferradetes, Alfons.

      Elimina
  7. Ojalá sea un otoño de verdad, de los de lluvia y hojas caídas y no este verano que no quiere terminar, que no quiere irse.

    Buen fin de semana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ya llegó el otoño y casi sin quererlo. ;)

      Feliz noche, Enrique!
      Aferradetes.

      Elimina
  8. D'una cançó de Tralla:

    "No és trista la tardor.
    Et replega en la teva nuesa
    i t'entendreix la mirada.
    Bada el sol de la tarda
    i cullo fulles per a tu.
    Al cor de cada una
    hi escric un desig.
    Que les hores
    et siguin benignes."

    Lletra Xevi Planas,
    Música: Xavi Múrcia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Xavier. Una lletra preciosa.

      Que les hores et siguin benignes!
      Aferradetes.

      Elimina
  9. Una fotografia maravellosa.
    Sa tardor una estació que per mi és tristor. ...manca de llum.
    Bessets germaneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, també em falta la llum...
      Cercarem altres cosetes maques que sí hi són.

      Bessets, nina!

      Elimina
  10. Pobra tardor, que sempre l'acabem responsabilitzant dels nostres desencisos, i no sempre en té la culpa... Tot i la bellesa del poema, Lluneta, a mi no em convenceràs; la tardor és la millor època per als meus ànims.
    Una abraçada tendra, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quatre estacions per triar...la meva, la primavera.

      Aferradetes dolcetes!

      Elimina
  11. Melancòlica tardor, però no per això menys bella. Temps que convida al recolliment i a la reflexió.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És temps per a recollir-se, importantíssim també.

      Aferradetes, preciosa.

      Elimina
  12. Jo ja tinc ganes de tardor. M'agrada l'olor de la terra mullada (si plou és clar) i la gamma de marrons ocres i verds als arbres. Cada estació té el seu encant

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agraden totes les coses que dius però me falta llum.

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  13. quan tot cau és moment de recollir tot el que ens és necessari i que caigui la roba sempre és bona notícia, per exemple

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si no és la roba estesa ja va bé. ;)

      Bessets, Joan!

      Elimina
  14. La tardó, festval de ocres i taronjes.

    Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una gamma de colors molt atractiva.
      Gràcies a voltros!

      Aferradetes.

      Elimina
  15. Que punyent el darrer vers.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que puny, nina.

      Aferradetes.

      Elimina
  16. Cansament, un xic de deixadesa, tristesa i mort potser.?! Les lluentós i el xivarri del estiu passat no podran fer morir mai una natura que s'ha dorm als arbres i jeu als sorralls... però que respira profundament treien llampecs si cal, des l'inmensitat del cel embogit i tronador ...
    Una aferradeta de bonics colors de'n JAC.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser que sigui aquesta mateixa natura amb el seu nou vestit qui em fa sentir així. Tot passa.

      Aferradetes, Jac! :)

      Elimina
  17. arribo tant tard que espero que la mà cansada ja hagi reviscolat i tingui ganes d'acaronar i d'escriure
    aferradetes nina

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mai és tard, nina.

      Aferradeta ben forta.

      Elimina

Benvinguts al racó!