11 d’octubre 2016

Es respira . . .


Anava cercant racons, petits detalls, llums amb les seves ombres per a la meva col·lecció de moments ... de sobte un fulard rosa em va cridar l'atenció, la imatge era tendra i gairebé se'n va escapar mentre gaudia del seu encant. Ràpidament un clic robat, tot feia olor a petons i abraçades, a complicitat, a instants eterns i jo, jo hi sobrava.

36 comentaris :

  1. Una fotografia que pot ser la portada d'una novel·la.
    Ara mateix començo a imaginar-la. M'agrada guipar per un forat la felicitat dels altres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Feien goig i com quan veiem una cosa que ens agrada molt no poden deixar de mirar, sense fer nosa, volia gaudir-ho.

      Aferradetes i molt bona nit, Xavier.

      Elimina
  2. Ja ho diuen, quan dos estan bé, tres son multitud, jeje
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tenen raó. ;)

      Aferradetes, Josep!

      Elimina
  3. L'amor dona per fer moltes fotos robades, un instant ben romàntic...Tu no hi sobraves, algú havia de fer la foto!
    Curiós el contrast amb l'anunci de la paret...
    Petonets, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no vaig veure la paret fins que vaig pujar la foto. ;)
      Bessets, nina.

      Elimina
  4. Un clic robat ... lladre d'històries.
    Com diu el cartell de darrere: "Me gusta".

    Bona nit sa lluna

    ResponElimina
    Respostes
    1. Se'n podrien explicar moltes i totes començarien per ... Amor.
      A mi també "me gusta".
      Aferradetes, Pere.

      Elimina
  5. És maca la fotografia. No sé si els faria gràcia saber que han estat immortalitzats així, però és una imatge perquè tinguin i la guardin.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em vaig atrevir perquè d'on era no se'ls hi veia molt les cares. Suposo que ells si es reconeixerien.
      Sense saber qui són, a mi m'agradà el gest i tot el que es respirava.
      Nanit, Xexu,

      Elimina
  6. Instants que s'agafen "al vol"....o que fugen per sempre !
    Bona imatge !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, gairebé volà. ;)
      Gràcies!
      Aferradetes.

      Elimina
  7. Bella instantània, llàstima que com passa ara, sempre al voltant tinguem altres imatges que distorsionen el moment. No és molt difícil que en veure-les tan suggerent imatge et vingui de gust escriure paraules a la trobada.
    Bessets Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. No m'hi havia fixat fins que la vaig pujar a l'ordinador. Era tan potent la seva imatge que no veia res més.
      L'amor és molt suggeridor.
      Bessets, Alfons.

      Elimina
  8. l'amor es sempre maco, fins i tot quan són els altres el que el gaudeixen, per això no deixem mai d'estimar a algú.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser va ser enveja ... sana, per descomptat. ;)

      Aferradetes, guapo!

      Elimina
  9. Molta tendresa, molta complicitat! Si n'és de bonic l'amor...mentre dura

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és, fins i tot amb l'afegitó que ens deixies. ;)

      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  10. Un instant ben robat...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Robat, això està ben clar. ;)

      Aferradetes i gràcies.

      Elimina
  11. Has tingut molt bon ull. El teu ull indiscret ha captat una imatge genial.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El meu ull indiscret ho és molt de vegades. ;)

      Gràcies, nina ... bessets!

      Elimina

  12. Regresando… poco a poco
    Me alegra verte por mis blogs.

    Me gusta la foto, el detalle del fular capta mucho la atención pero a mi me atrae más ese 'me gusta' de la cartelería tras la escena. Creo que la resume.
    Por lo demás, una imagen perfecta.

    Un abrazo

    · LMA · & · CR ·

    ResponElimina
    Respostes
    1. Regresando muy despacio, mejor así que nunca, verdad?

      Me quedé tan embelesada con el momento que no vi el cartel hasta que la edité. Coses de novata! ;)

      Muchas gracias por tu visita, nos vemos.
      Abrazote!

      Elimina
  13. Les histories d'amor, si son de color de rosa, son millor i més entendridores entre dues persones...potser si que tu hi sobraves..?! Les histories d'amor a tres, ja canvia el color a tons més vermellosos..
    Aferradetes de tots els colors de'n JAC.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sé que hi sobrava en aquesta, Josep.
      Les històries a tres, si són consentides o pactades, no solen ser d'amor. ;)

      Aferradetes, que no manquin.

      Elimina
  14. Coses com aquesta imatge fan venir enveja sana, espero.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mooooolta, nina! El que no sé si és sana o no.

      Aferradetes i felicitacions!

      Elimina
  15. No hi sobraves, lluna... Estaves allà per eternitzar un instant d'amor per sempre. És pot demanar quelcom més bonic. Podries tenir la sensació de ser una intrusa, que vetxaves un moment íntim... Però el fet de fer el click amb discreció, fa que sigui un acte de bellesa, no de paparazzi. No sé si m'explico...

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'expliques com un llibre obert, Xavier. ;)
      Vaig intentar fer-ho aviat i sense molestar.

      Aferradetes i molt bona nit!

      Elimina
  16. Feia dies que no passava per aquí, Paula. Inspirada com sempre!
    No diguis que hi sobraves, encara que en aquell moment en tinguessis la sensació. A veure, si te'n vas sense immortalitzar-ho, nosaltres no ho hauríem pogut gaudir, ni de la imatge ni de les teves paraules. I... la teva col·lecció és molt gran?
    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sóc poc per aquí, millor dit, publico poc. Sempre ets ben rebuda i ho saps.

      La meva col·lecció? Sí, molt gran, de tots colors, per sort. ;)
      Aferradetes i gràcies!

      Elimina
  17. Doncs ha de ser maco que et pillin en un moment així, sense pose...
    Petonets, Lluna, espero que estiguis bé, mar enllà :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les millors fotos són les que no te n'adones, almenys per a mi.

      Tot bé i mal de coure. ;)
      Bessets, preciosa!

      Elimina
  18. A complicitat!
    M'agrada la fermesa i la determinació d'aquesta preposició aquí tan ben posada.
    A instants eterns.
    Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És a lo que olorava, no hi havia cap dubte.

      Gràcias a tu, Jordi.
      Aferradetes.

      Elimina

Benvinguts al racó!