06 de febrer 2017

DEiXA'T ANAR 〰〰


Deixa que parli l'emoció,
que la remor de l'aigua
t'ompli de cap a peus,
que la llum t'acaroni els ulls
i se't obrin els porus quan sents.


Que el silenci et parli
de les coses sense mots,
dels instants sense temps,
d'anades i retorns,
de l'amor, perquè sí.


Deixa't anar!

30 comentaris :

  1. Nina quines fotos més boniques, on són fetes ?.
    Les paraules acompanyen imatges tan belles:
    "que la llum t'acaroni a els ulls
    ......
    Que el silenci et parli
    de les coses sense mots,
    dels instants sense temps,"

    M'encanten.
    Bessets sempre Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Celebro que t'agradi, gràcies.
      Les imatges són bocinets d'aquí i d'allà, d'aquests dies de tanta pluja.

      Aferradetes dolcetes, Alfons.

      Elimina
  2. Així com la lluna és la llum de la nit, l'aigua és l'alegria de la terra.
    Opino igual que l'Alfonso: magnífiques fotos, que com el poema, ens parlen amb una remor tan agradable que no trenca el silenci.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'aigua també ho és del nostre cos, sense ella malament.
      Gràcies per les teves paraules.

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  3. Quina preciositat de tot plegat!

    Deixa't anar. Com l'aigua. Flueix... un savi consell...
    "de l'amor, perquè sí"
    És una de les millors explicacions de l'amor que he llegit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre hem de donar tantes explicacions i justificacions per a tot. Podríem dir tantes coses del perquè estimem i jo crec que és molt més senzill, s'estima o no s'estima.
      Pel que fa a la fluïdesa, ens capfiquem en complicar-nos i, potser, si deixéssim fluir ens aniria millor . . . crec. ;)
      Gràcies, preciosa!
      Aferradetes ben fortes.

      Elimina
  4. 'Deixa't anar' és un molt bon consell. S'ha de saber quan tenir el cap clar, però en moltes situacions només cal deixar-se portar, seguir allò que ens demana el cos, i tot va millor. Però ens costa, ens costa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ens encabotem a dirigir-ho tot, en tot hi fiquem mà. Tot i que el cor o la intuïció ens diu que no, au de morros fins al fons! I així ens va!
      I tant que costa, però també sabem que si ho fem tot va millor. Idò per què ho fem? . . .
      Aferradetes i bona tarda, Xexu.

      Elimina
  5. Precioses paraules per a unes belles imatges.
    Una abraçada Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Josep.
      Aferradetes!

      Elimina
  6. Nada mejor que el agua en todas sus vertientes para demostrar que no se puede retener a nadie, ni muros, ni fronteras, ni nada. Que el agua discurra por donde la naturaleza le marque.

    Las fotos son preciosas.

    Petons!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. E incluso, a veces, desborda lo marcado.
      Fluir como el agua?, sería lo ideal!

      Gràcies, amic...bessets!

      Elimina
  7. Preciosas, a cada cual mas bonita. El agua te moja ¡¡¡.

    Saludos.-

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nos moja i no sólo el cuerpo.
      Gracias!
      Aferradetes.

      Elimina
  8. Quin poema tan ple d'emocions i que bé acompanya aquestes boniques fotos...
    Trobo que has escrit unes imatges poètiques precioses, de les que encomanen sentiments enmig del silenci del temps...

    Bona nit Bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em fas feliç amb el teu comentari, gràcies.
      Aferradetes, nina.

      Elimina
  9. Ho intentaré, lluneta. Fotos precioses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho intentarem i ho farem, prest o tard.
      Gràcies, bonica.
      Aferradetes!

      Elimina
  10. Poesia escrita i poesia visual.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La visual és més fàcil per a mi.
      Moltes gràcies, Mari.
      Aferradetes dolcetes!

      Elimina
  11. si és cert que som un 75% aigua......també em puc deixar anar no? Bona remullada i bones fotos. Aferradetes vàries

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu deixa anar el que vulguis, com menys pes molt millor. ;)
      Gràcies, Joan.
      Aferradetes, d'anada i tornada.

      Elimina
  12. Acompanyes unes bones fotos, amb unes paraules belles i molt romàntiques. O mpotser és al revés?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Van ser dos "treballs" per separat, es van fondre quan vaig pensar quines imatges podrien fluir millor amb les paraules.
      Aferradetes, nina.

      Elimina
  13. Deixar-se anar, contindre's, és com les paraules i el silenci en poesia. Tots dos elements molt importants.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic d'acord amb tu, importants tant l'una com l'altra.
      Aferradetes i molt bona nit.

      Elimina
  14. Amb els versos i les imatges, ja m'hi sento allà, amb el remor de l'aigua i l'aire que em frega la cara. I si, per deixar anar les emocions que retinc. Gràcies!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si t'ha arribat així em fas molt contenta.
      Gràcies a tu, nina!
      Aferradetes.

      Elimina
  15. L'aigua i la llum són dues forces de la naturalesa que ens aporta al canvi i a deixar-nos anar. Forces positives sempre canviants.
    Bona tarda, lluna lluneta lluna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Només hauriem de fer com ella fa, fluir.

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina

Benvinguts al racó!