18 de maig 2017

Com un rierol

Sierra Nevada (Granada)
Més que una muntanya altiva i forta,
em sento un rierol que bota i corre,
que acarona i banya,
que fent camí, besa la mar.

Riera del Vilar (La Bisbal d'Empordà)

36 comentaris :

  1. hola Paula,que tinguis un bon dia amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Salvador!
      Bon dia per a tu, també.
      Aferradetes.🌹

      Elimina
  2. Entre l'exuberància i el que simplement és bell. A mi també m'agrada més el que és contingut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cadascú és com és . . . diuen.
      Jo crec que cadascú és com es sent.
      Aferradetes, nina.🌺

      Elimina
  3. Hi ha moments per tot, i depenent del moment està bé sentir-se d'una manera o de l'altra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que sí, pel que fa a mi no m'he sentit mai forta ni altiva.
      Aferradetes i bon dia.☼

      Elimina
  4. Que bonic sentir-se rierol. I que preciós el teu poema!!!

    Hem coincidit parlant de l'aigua... jo no parlava de mi, però si d'una persona amiga.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tinc una atracció molt forta per l'aigua, fins i tot a la que surt d'una aixeta . . . serà que també som aigua.😉
      Aferradetes i gràcies, Carme.♥

      Elimina
  5. No pateixis que s'acosta molta més gent a un rierol tranquil que a un cim de muntanya, estaràs molt ben acompanyada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb el vertigen que tinc, a la muntanya molt poc i no és que no m'agradi, és que em quedo tancada i no ho puc ni ho deixo gaudir.
      Gràcies, Joan!!
      Aferradetes.💚

      Elimina
  6. Que bonica la fotografia de la riera "dolça i lenta" com deia la cançó dels Esquirols.
    La teva reflexió la comparteixo... gairebé sempre. Perquè també m'agrada l'alta muntanya.
    Una aferradeta, Paula.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em feu enveja tots els que aneu a la muntanya, no la puc gaudir com m'agradaria. Es veu que l'equilibri no està fet per a mi.😊
      Aferradetes, Xavier.🌾

      Elimina
  7. Paisatges que conviden a somiar!
    Una abraçada Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tota la natura és espectacular i això de poder-la enxampar un instant, no sols amb els sentits, és també genial.
      Aferradetes, Josep! 📷

      Elimina
  8. Ets més com el rierol inquiet que l'hi agrada descubrir camins variats, amb la certesa que arribará a acriciar tard o d'hora el nostre mar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí que m'agrada descobrir diferents camins, tot i que t'asseguro que la certesa no la tinc tant clara com penses tu.
      Arribar? Sense presses, amb bon pas, sempre arribes a un lloc o altre. Jo crec que lo més interessant no és arribar, sinó el camí que fas.
      Aferradetes, mataroní. ◠‿◠

      Elimina
  9. Un rierol plàcid, perquè una muntanya ens supera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totes les coses molt grans em fan una mica d'angoixa. I no per ser grans, més bé pel poder o la força que puguin tenir o que es creu que tenen.
      Aferradetes, nina.🌺

      Elimina
  10. El rierol és més humil, la muntanya és més altiva, sense proposar-s'ho, però segur que ha donat vida a molts rierols...Tot forma part de la natura!
    Petonets bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest poema va sorgir com a resposta a un comentari comparatiu desafortunat . . . la natura és bella, tota ella.
      Bessets, Roser!!💖

      Elimina
  11. Ets aventurera. El rierol fa camí, s'arrisca. La muntanya està a l'espera i no es mou.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, la muntanya no es mou. Ets tu que hi has d'anar. I a mi m'agraden els camins, siguin d'anada o tornada.
      Aferradetes, Teresa.💫

      Elimina
  12. I no obstant, el rierol ha necessitat de la neu que un dia va formar part dels cimals de la muntanya per poder ésser, i que ara duu la seva essència... Un bell poema, Lluneta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquí està, tots ens necessitem per poder ser qui som i, de vegades, com som. Per tant, ni tots podem ser muntanyes, ni tots podem ser rierols.
      Gràcies, preciosa!
      Aferradetes.💚

      Elimina
  13. La vida flueix, lenta o enjogassada, fa camí cap al mar.
    Bonic!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades s'estanca, tot i no ser el que més m'agrada, segur que també hi traiem profit.
      Gràcies, Glòria!
      Aferradetes.ღ

      Elimina
  14. Un rierol petit que suma forces amb molts altres rierols.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Som part d'un tot,
      sent un tot nosaltres mateixos.
      Aferradetes, Rafel!🌹

      Elimina
  15. ser un rierol que fa bots d'alegria i dur l'aigua arreu està molt bé sa lluna!

    aferradetes d'aigua

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sense més grans aspiracions, sense fer massa soroll, tranquil·lament i amigablement.
      Aferradetes dolcetes.🌙

      Elimina
  16. Aigua clara i fresca, que musiqueja mentre s'escola per entre les pedres per arribar allà on es proposa.
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades sense proposar-s'ho arriba a indrets ben interessants.😉
      Aferradetes, bonica.✿

      Elimina
  17. Un rierol enriolat! I la muntanya allà, que també és bonica de veure...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot és bonic de veure si ho vols veure amb bons ulls.
      Veus? Cercant per fer un trencaclosques m'he adonat que la paraula "enriolat" no té el significat que em pensava. ❛‿❛
      Aferradetes i bessets per a totes dues 🎶🎶🎶

      Elimina
  18. Què boniques les teves fotos!! :-)

    Jo no em sento ni muntanya ni rierol... avui em sento... no sé... com un petit bassalet de pluja que tremola amb el vent...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un bassalet on s'hi reflexa tot un món?
      Aferradetes ben fortes, d'aquelles que escalfen molt.💕

      Elimina

Benvinguts al racó!