el racó de sa lluna : d’octubre 2020

31 d’octubre 2020

50 ANYS, mitja vida

Fa 50 anys, a l'octubre de 1970, es va inaugurar un institut a Inca. Per a mi va ser un canvi importantíssim, passar d'estudiar en un col·legi de monges, a fer-ho en un col·legi mixt. Sentia una mica de tot, nervis pel desconegut, il·lusió per les coses noves i ... va arribar el dia d'entrar en aquelles aules que em van acollir durant sis anys. L'INEM d'Inca, ara anomenat Berenguer d'Anoia, se'm presentava com un enorme edifici, amb grans finestrals, aules espaioses i una gran pissarra. L'únic que mancava eren els "pupitres" pels alumnes... recordo que vam passar uns dies asseguts a terra fins que arribaren. Què vos puc explicar de tots aquests anys? Se faria molt llarg, però vull destacar principalment la feina del professorat, amb tots ells vaig aprendre a adquirir un hàbit d'estudi, a treballar en grup i ser responsable de cercar tot allò que em servis per les matèries donades.

Anècdotes mil i una, com la dissecció d'un colom que va bollir a casa (hores i hores) i que em va fer avorrir, tot animal de ploma, fins ja molt grandeta. El laboratori era un espai amb màgia, allà férem molts experiments amb la senyora Gelabert. Un altre tipus de sensacions vam viure amb en Pere, que a més d'ensenyar-nos "lengua y literatura", ens va obrir el món de la lectura.... Estava pensant que, en aquells anys, vam fer tots els cursos en castellà i és una mica còmic que, qui ens donés les classes, fos precisament un home que portava un nom molt castellà, Pere Font.😉 També podria xerrar den Lacomba i la seva manera d'ensenyar-nos dibuix i art, quan un dia ens va dir que podíem fer el que volguéssim i jo vaig fer el meu primer quadre (no en tenia ni idea de dibuixar); quan el va recollir i em va preguntar què havia volgut expresar, li vaig dir: què no ho veus? és un abstracte! i me vaig quedar tan ample. O l'esbroncada del senyor Homar, per donar voltes al camp d'esports amb roba de carrer. El professor de química tenia tota la atenció per part de les noies, quan en Cerdà entrava a l'aula no ens perdíem ni un sol detall del seu look! i tot i així... l'assignatura anava bé.😉 En Tomeu Català, fundador i president del Projecte Home, va ser el nostre "pater", amb ell vam mirar la religió d'una altra manera, menys rància, més participativa, més oberta als problemes de la societat que estàvem vivint. Àngel Olid, Senyor San Martín, Lidia Méndez, Pascual Comín, Francesc Aguiló, Joana Gordillo, Paula Mulet i, segurament, se'n queden alguns que la memòria no recorda.

Enguany ho havíem de celebrar, però degut a la pandèmia no ens queda més remei que fer-ho des de casa. Des de l'any passat en Pep Servera va posar en marxa un blog per anar plasmant tots els actes, trobades, fotos, participacions i tot allò que tingues relació amb el professorat i els alumnes que han passat per l'institut. En el 2019 vam escalfar motors, amb dues trobades. Només vaig poder anar a la segona que es va fer a Sa Pobla, trobar-se amb tanta gent que feia anys i anys que no ens havíem vist va ser molt emotiu...

Molts són els records que han tornat rondar pel meu cap i, avui, vos volia fer cómplices d'alguns d'ells. Esperem que ho puguem celebrar l'any vinent, amb salut i alegria.