En Josep, en Toni, en Miquel, en Pere i en Felip, tots cinc es reunien com cada dijous al Cafè Miravent, propietat de l'il·lustre pintor Jordi Miravent, més conegut com a Jordiet. Cada dijous debatien sobre política, teories conspiratòries, afinitats o discrepàncies sobre les últimes novetats que sorgien entre setmana.. Així passaven unes quantes hores des de feia molts anys. Però avui un tema que mai s'havia xerrat, els tenia una mica alterats. En Miquel, després d'encendre la pipa amb tota la parsimònia que el caracteritzava, va fer esclatar la nova, "es rumorea que en Jordiet té una amant". Un silenci es va apoderar dels cinc tertulians. Cadascun tenia posada la mirada cap a la porta de la cuina, com si en Jordiet hagués pogut escoltar el que havia dit en Miquel. En Josep, home tranquil, sense moure's de la seva relaxada posició demanà, baixant el to, "només són rumors?" i en Miquel s'arronsà d'espatlles encenent de nou la pipa. En Pere i en Toni opinaven que això només podien ser rumors. Mentre en Josep, obrint els ulls com a pàmpols, digué "quan el riu sona, aigua porta". "I qui és la noia?", remugà en Toni. Un altre silenci, sense perdre de vista la porta de la cuina. "No la coneixem", va contestar en Miquel, "però sembla que és de Girona o hi té família". En Felip cada cop es feia més lluny dels companys, mentre a les seves galtes apareixia un to rosat cada cop més intens. "Tu no deus saber qui és, Felip, tu que ets de Girona?". "Eh, no, no, perdoneu nois però he de marxar, ens veiem la propera setmana". I va sortir del cafè com si hagués vist el dimoni Cucarell.
