Mentre creuava un sender estret, va notar una arruga a terra, un revolt subtil que deixava entreveure alguna cosa més sota la superfície. A prop, una escultura de pedra en forma de porc semblava fora de lloc, gairebé com si apuntés a un missatge tàcit. Tot i ser pacient, l'Ariadna es posà a prova, la seva curiositat sorgí de nou a cada pas, donà puntada de peu a una pedra i s'impulsà cap endavant.
S'aturà davant d'un petit brot groc de flors silvestres, els seus registres del moment de la floració no revelaven res inusual, però alguna cosa sobre la seva col·locació semblava deliberada. Aleshores, els seus ulls van captar una sèrie de registres febles gravats al tronc d'un arbre proper, revelant un patró que no va poder desxifrar immediatament.
De sobte, veié un punt tènue i irregular a la distància, gairebé com un mur amagat i es va preguntar si només era un reflex de la seva imaginació o una pista real. La seva ment es capgirà mentre considerava el perill real... Tornaria a temps de donar el sopar als nens?... Què seria d'ells si no tornava?...
Ho fas molt bé.
ResponEliminaHas despertat la meva curiositat.
Petons.
Moltes gràcies, Xavi!
EliminaPetonets.
Com de costum, una història amb intriga molt ben treballada, incloent les paraules exigides.
ResponEliminaLa foto, a l'alçada del relat!
Aferradetes i bona setmana Paula
Molt agraïda per les teves paraules.
EliminaAferradetes, Josep.
Captivating opening. I am bowing to the artist.
ResponEliminaAferradetes, Paula.
On és l'artista? ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Sean.
Explorar no siempre lleva a buenos hallazgos. Regresar fue la mejor decisión.
ResponEliminaUn abrazo.
Los hijos van por delante de todo.
EliminaAferradetes, Sara.
Truly loving - and as Sean says a captivating opening. Thank you.
ResponEliminaMoltes gràcies a tu, Sue!
EliminaAferradetes.
Je,je...estos hilos no siempre me enganchan, más bien al contrario, pero reconozco que le echas mucha imaginación.
ResponEliminaEs complicado terminar por hacer verosímil el asunto.
Muy bien.
Besos.
Sin ella me sería imposible escribir palabra alguna. ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Besos
And in that breathless pause between mystery and responsibility, she realised that every step forward carried not just the weight of curiosity, but the heartbeat of those who waited for her return
ResponEliminaQuè era més importan per a ella? La tria crec que va ser fàcil.
EliminaSalutacions, James.
M'agrada aquest final. L'aventura contra la quotidianitat, qui acabarà guanyant?
ResponEliminaMolt ben trobat el to de misteri que ens enganxa al relat i, com sempre, molt ben lligades les paraules del repte. Per cert, m'ho sembla a mi o hi ha una certa obsessió pel color groc a ca la Sue? ;-)
Abraçades!!
Moltes gràcies!. Una tria gens complicada en aquest cas.
EliminaPel que fa al groc, no crec que l'utilitzi com toca. El repte de la setmana són unes paraules i un color, però no és el color primari, sinó una variació del mateix. No sé si m'explico bé, per veure com va, pots anar a l'enllaç de la Sue. ;-)
Aferradetes, Mac!
Interessant relat amb les paraules demandades. Un magnífic control de llum i ombres en la foto.
ResponEliminaAferradetes, Paula!!!
(No és segur, però és possible que tardi 30 o 45 dies en tornar...)
Moltíssimes gràcies!
EliminaEspero que aquesta pausa sigui per fer un descans, unes vacances o qualsevol cosa que sigui del teu gust.
Aferradetes, Joan!!
Me gusta esa sombra de esta parte del muro. Con este calor solo apetece refugiarse y protegerse del sol directo
ResponElimina¡Muchísimas gracias!
EliminaCierto, buscamos las sombras como posesos. ;-)
Feliz tarde, Luis.
Mejor dar la vuelta y preparar la cena. Buena luz deja la ventana en el camino oscuro.
ResponEliminaBuena semana Paula.
Un abrazo.
Esa creo que fue su mejor opción. ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Laura.
Em sembla complicat fer lligar tantes paraules disperses, i sempre te'n surts molt bé.
ResponEliminaAquesta vegada el teu final obert, l'anem tancant tots poc a poc... els nens, el sopar... qui seria capaç de deixar-los?
Enhorabona, Paula!
Aferradetes, nina!
És com tot, de vegadas sí i d'altres no. ;-)
EliminaCrec que cap mare deixaria els seus fills per qualsevol aventura, per bona que fos.
Moltes gràcies!
Aferradetes, preciosa.
A veure, que me'n vull anar de càmping aviat i ja m'has fet pensar en coses estranyes. A veure si no podré dormir a la furgo...
ResponEliminaUn home com tu, que ha viatjat per tot el món, no crec que es quedi sense dormir per aquestes coses. :-)))
EliminaBona tarda, Xavi.
Buen relato y con un final distinto dependiendo de la persona que lo lea.
ResponEliminaUn abrazo.
¡Muchas gracias!
EliminaAferradetes, Antonia.
Me encantó la atmósfera tranquila pero cargada de misterio que conseguiste impregnar en tu prosa. Se siente la tensión bajo la aparente calma, la calma silenciosa, tu texto sugiere mucho, tiene lírica y también me gustó mucho esa mezcla de lo natural con lo atávico.
ResponEliminaEl final, como muchos finales tuyos, deja abierta la opinión del lector.
Un abrazo.
Quería dar cierto misterio sin llegar al drama. ;-)
EliminaEl texto y sobre todo el final, una vez salido de mi pluma, es todo vuestro.
¡Muchas gracias!
Aferradetes, Eukel.
De la primera lectura me'n vaig quedar sense ben bé sense que dir, un relata curiós i amb un missatge, que no acaba d'entendre, com aquesta calor que ens envolta i la necessitat de posar unes paraules determinades al text.
ResponEliminaDesprés, amb una segona lectura, de la qual accepto la seva construcció formal onírica, amb alternança amb la quotidianitat de les obligacions familiars (es pot ocupar el pare de fer el sopar, encara que no surti mencionat). Respecto qualsevol lectura, menys la de quedar-se impassible.
Petonets sa lluna!
T'he de donar las gràcies per tornar a fer aquesta segona lectura.
EliminaLa "necessitat" de posar les paraules determinades ve marcada pel joc de la Sue, després cadascú fa el text com li vingui de gust.
I pel que fa al pare, no surt perquè no hi és. ;-)
Petonets, Alfred.
Tu imaginación es tremenda, amiga Luna...
ResponEliminaNos quedas pensando: Y ahora que...
Un abrazo
¡Muchas gracias!
EliminaY ahora qué?... pues no me vendría nada mal un refresquito. ;-)
Aferradetes, amic.
Aquests relats amb finals oberts sempre ens deixen a tots intrigats. Però vaja, jo crec que és millor no seguir endavant i tornar a casa, oi?
ResponEliminaImatges de llocs com aquest sempre em causen admiració. I enhorabona per haver posat totes les paraules on toca, és un repte ben complicat.
Aferradetes, preciosa.
També crec que és millor que torni a casa. ;-)
EliminaÉs una foto de la muralla d'Alcúdia, molt bonica per cert.
Moltes gràcies!
Aferradetes, nina.
A very intriguing story, maybe if the words inspire, you could continue it.
ResponEliminaMoltes gràcies!
EliminaEls meu relats solen ser oberts, crec que de tots els que he fet, només n'he deixat un finalitzat amb dos relats. M'agrada deixar lliure la vostra imaginació.😉
Aferradetes, Mimi.
Misteri i final obert, què més se'n pot demanar?
ResponEliminaEspero que res més, Helena. ;-)
EliminaAferradetes!
A mesura que avança, la protagonista s'endinsa no només pel camí, sinó en un conflicte interior entre el desig d'explorar allò desconegut i la seva responsabilitat familiar. Com t'agrada fer, deixes a l'aire preguntes que conviden a seguir llegint, la qual cosa requereix una continuació de la història per part teva, és clar!!😅El finestral de pedra de la foto convida a mirar a través seu. Aferradetes, Paula!!😉🤗😘
ResponEliminaGairebé tots gaudiu d'una bona imaginació per acabar el relat així com vos plagui.😉
EliminaAquest tros de finestra em va tenir un bon temps entretinguda.
Moltes gràcies!
Aferradetes, Alfons.😘🤗