El poema exposa amb claredat la ruta directa entre allò que veiem i allò que sentim, sense la mediació del pensament racional. L'omissió de la ment (“sense aturar-se al cap”) subratlla aquesta vulnerabilitat emocional pura, sense filtres. Un poema íntim, senzill i encertat, que transmet molt amb molt poc. Enhorabona, Paula!!👏🤗😘
Gairebé sempre és el que em passa, sense filtres, dels ulls al cor i quan ho raono de vegades ja és massa tard... Moltes gràcies! Bon dissabte, Alfons. 😘🤗
"Sense aturar-se al cap"… pot ser una bona manera d'empassar-se els fets. Sí que a vegades el cap ajuda, però d'altres embolica que fa fort. El cor, sempre vulnerable, però potent.
Bello poema. Con profundo transfondo. Lo que no "veo" es fragilidad alguna en la joven de la imagen... Pero seguro que algo encierra. :))))) Abrazos Paula.
Em recordes Gilabert de Próixita, el qual deia en un poema que "«mas, enquer mort, celhs qui volran mirar/dins en mon cor, veyran vostra figura». I la frase feta "L'amor neix en els ulls, i els ulls el xerren".
From the eyes to the heart indeed...
ResponEliminaDes de ben petita i no hi manera de canviar-ho...
EliminaBon dia, Sue!
Muy logrado, me encanta.
ResponEliminaBesos.
¡Muchas gracias, Tony!
EliminaBesos
A vegades no n'hi ha més remei que empassar-nos el que no podem canviar.
ResponEliminaPetons
La sensibilitat és ben bé això...
EliminaPetonets, Xavi.
Qué bonito poema, Paula y que fotografía tan preciosa e intimista. Eres una artista.
ResponEliminaUn petó :)
Agradecida por tus palabras, Gumer.
EliminaPetonets!
Preciosa imagen y preciosas palabras, amiga.
ResponEliminaUn abrazo fuerte
¡Muchísimas gracias!
EliminaAferradetes, amic.
Magnífica reflexió en forma de "poemet" que es com tu l'anomenes!
ResponEliminaAferradetes Paula
Moltes gràcies, Josep! ;-)
EliminaAferradetes.
Els ulls, el cor, i amb aquesta música que ens proposes, les orelles.
ResponEliminaSense les orelles la música no tindria sentit... bé, de vegades també entra per la pell... ;-)
EliminaAferradetes, Xavier.
Capotear esos hechos sin que lleguen al corazón, porque si es vulnerable, será mejor que no lleguen a hacer daño.
ResponEliminaBesos de anís.
Va directo de los ojos al corazón, a veces por suerte y otras por desgracia, para las personas sensibles es inevitable...
EliminaBesos, Sara.
Wonderful! The more in combination with Sting's lyrics.
ResponEliminaI'd like to kiss your eyes, your heart. ;-)
Aferradetes, Paula.
Moltes gràcies!
EliminaWenn Sie jemandem die Augen küssen, küssen Sie im Grunde sein Herz. ;-)
Küsse, Sean.
;-) Oh, I didn't know.
EliminaImpeccable German, by the way. I am delighted.
Petonets, Paula. ;-)
Sie sind sehr nett, vielen Dank! ;-)
EliminaPetonets, Sean.
El poema exposa amb claredat la ruta directa entre allò que veiem i allò que sentim, sense la mediació del pensament racional. L'omissió de la ment (“sense aturar-se al cap”) subratlla aquesta vulnerabilitat emocional pura, sense filtres. Un poema íntim, senzill i encertat, que transmet molt amb molt poc. Enhorabona, Paula!!👏🤗😘
ResponEliminaGairebé sempre és el que em passa, sense filtres, dels ulls al cor i quan ho raono de vegades ja és massa tard...
EliminaMoltes gràcies!
Bon dissabte, Alfons. 😘🤗
Very relaxed atmosphere
ResponEliminaSí que ho era. ;-)
EliminaSalutacions, James.
"Sense aturar-se al cap"… pot ser una bona manera d'empassar-se els fets. Sí que a vegades el cap ajuda, però d'altres embolica que fa fort. El cor, sempre vulnerable, però potent.
ResponEliminaUn poema molt intens, Paula. Preciós.
Aferradetes, bonica!
Potser et fa més mal que bé, però no en sé d'altra manera.🤷♀️
EliminaMoltíssimes gràcies, nina!
Aferradetes, preciosa!
Si som sensibles els patiments s'agreugen.
ResponEliminaPetonets sa lluna!
Aquesta és la realitat...
EliminaPetonets, Alfred!
Enhorabona pel poema, la foto i la música.
ResponEliminaAferradetes, Paula!!!!
Moltes gràcies per triplicat! ;-)
EliminaAferradetes, Joan!!
Bello poema. Con profundo transfondo.
ResponEliminaLo que no "veo" es fragilidad alguna en la joven de la imagen... Pero seguro que algo encierra. :)))))
Abrazos Paula.
¡Muchas gracias!
EliminaAlgo será... :-)))
Aferradetes, Ernest.
La cabeza es la que define, o contiene los hechos o pasa todo sin control.
ResponEliminaUn abrazo.
He aquí la cuestión, no pasa casi nunca por mi cabeza. ;-)
EliminaAferradetes, Eukel.
Muy pensadas palabras que invita a una buena reflexión.
ResponEliminaFeliz fin de semana. Un abrazo.
Más bien salen del corazón...
Elimina¡Muchas gracias, Antonia!
Aferradetes.
Aunque los ojos vean, mejor que la cabeza no retenga algunos hechos. La imagen relaja.
ResponEliminaUn abrazo.
Cuando algunos hechos pasan de los ojos al corazón, quizás se suavicen, aunque suelen doler...
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Laura.
Les mirades de tot cor ens fan fràgils i vulnerables.
ResponEliminaPerò són inoblidables, precioses com aquest “Fragile” de Sting que has posat.
Bon dia sa lluna.
La veritat és que no sé mirar d'altra manera.
EliminaMoltes gràcies!
Una aferrada forta, Pere.
Em recordes Gilabert de Próixita, el qual deia en un poema que "«mas, enquer mort, celhs qui volran mirar/dins en mon cor, veyran vostra figura». I la frase feta "L'amor neix en els ulls, i els ulls el xerren".
ResponEliminaTal qual!
EliminaM'agrada molt la frase feta.
Aferradetes, nina.