Ah, el plaer de la vida moderna! Dos dies sense poder dutxar-me i només cal agrair a aquestes canonades valentes que van decidir organitzar una festa d'embussos. Imagina't viure dos dies en una sauna a 38ºC, mentre els teus intents per desembussar aquests misteriosos tubs són tan efectius com intentar aturar un tsunami amb un didal. Desembussador? Una utopia... I, per si no n'hi hagués prou, l'aigua decideix emprendre una aventura pròpia, fluint alegrement cap a la botiga de sota, com si fos un relaxat espectacle aquàtic. El lampista, amb la millor cara de "no puc fer res", m'informa que és un embús general. Genial! Només faltava un camió d'emergències, ideal per portar la meva dignitat i sentit de l'humor al lloc de descans final. A esperar un camió!... Mentrestant, em converteixo en una mena de criatura mítica, invocant els déus de l'aigua. Qui necessita aigua potable quan es té un jacuzzi improvisat?
No vull ni imaginar-ho.
ResponEliminaNo ho aguantaria.
Estem arribant al límit del límit.
Molta gent està morint per "cop de calor"....
Quin món deixarem als joves...
Quina pena.
Petons.
Estic d'acord amb tu en totes les teves paraules.
EliminaPetonets, Xavi.
Les avaries mai venen bé, però jo tinc la teoria que a més sempre arriben en el moment que pitjor ens pot anar. Que t'hagis quedat sense poder dutxar-te just aquests dies de tanta calor, m'ho confirma un cop més.
ResponEliminaEspero que ja s'hagi solucionat el problema i també que tinguis (tu o la comunitat) una assegurança que se n'hagi fet càrrec de tot plegat, sé per experiència pròpia que no sempre és així. El món de les assegurances de la llar és un món perfecte... fins que passa alguna cosa d'aquestes.
Una abraçada!!
Sortosament va arribar el camió ahir a la tarda. Van desmuntar el WC i van fer molt bona feina, tret de la que em van deixar a mi...
EliminaNo tinc cap assegurança, com saps quan els necessites sempre posen excuses, com em va passar a mi fa molts anys quan m'entraren a robar. El noi que me la va fer, em va dir que no em preocupés perquè estava ben coberta, però que hauria de xerrar amb el seu cap. Quan vaig anar al banc, m'esperaven el director de la sucursal i el director de l'assegurança i van començar a xerrar ells dos, que si no hi entrava tot, que si feia poc temps que tenia la pòlissa... que al final no em pagaren res i, a més, mai vaig poder recuperar res de lo robat. Fixa't que passats uns mesos, vaig xerrar amb una persona que em va dir que podia demanar el dany de la porta i de la finestra i va ser l'únic que em van pagar, perquè els ho vaig reclamar. Això que al meu cap, la mateixa companyia, li va pagar tres vegades més dels danys fets per la pluja al soterrani... Ufff, assegurances!! 😤
Aferradetes, Mac!!
Si estuvieras apuntada a un gimnasio o mejor ahora de verano acudir a una piscina, pero eso debe de tener alguna solución. A ver si otro fontanero es capaz de resolver el problema.
ResponEliminaFeliz fin de semana.
Ni estoy apuntada a ningún gimnasio, ni puedo ir a la piscina...
EliminaNo fue cuestión del fontanero, tuvo que venir un camión cuba y se resolvió el problema en unos minutos, después de romper el inodoro y dejarme el cuarto de baño como si tuviera una piscina en casa.
Aferradetes, Antonia.
Estic d'acord amb en Mc que les avaries mai no són agradables, però acostumen a arribar al pitjor moment.
ResponEliminaEspero que us ho arreglin ben aviat.
Aferradetes preciosa!
Sí, ahir va quedar tot solucionat, després de treure tota l'aigua que em van deixar, netejar quatre tovalloles gegants que vaig fer servir perquè l'aigua no anés per tota la casa, a la fi em vaig dutxar. Moltes gràcies!
EliminaEl que vaig esbrinar ahir és que només són les meves canonades les que passen per la botiga de baix. És una planta amb quatre pisos i justament és l'únic pis (el meu) que les canonades no van directes al clavegueram del carrer i encara no he esbrinat el perqué...
Aferradetes, nina!
Ostres! mala sort, en mig d'aquestes calors basta no poder dutxar-se com per anguniar-se encara més i sentir-se encara més brut si cal.
ResponEliminaRealment cal ser molt pacient i estoic i no desitjar res. A veure si d'alguna manera i fins que s'arregli tot trobes alguna alternativa.
podi-.
Alternatives, mirar si amb els productes que venen ho podia solucionar, trucar al lampista i esperar al camió que vingués a fer la feina. Els operaris em van dir que la calç de l'aigua formava unes plaques que estaven enganxades a les parets i que quan feia molta calor se deixaven anar produint l'embús. I després de tot això, treure tota l'aigua que em van deixar i donar-me la dutxa del segle. ;-)
EliminaMoltes gràcies, Carles!
Ay, si te contara!
ResponEliminaÁnimo querida.
Besos.
Mejor no cuentes! ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Besos, Sara.
Una situación realmente desesperante. Paciencia y ánimo.
ResponEliminaMenos mal que tengo muchísima paciencia, herencia de mi madre.
Elimina¡Muchas gracias, Luis!
Your ordeal reads like a tragicomic epic, equal parts absurd misfortune and heroic resilience in the face of plumbing chaos
ResponEliminaAra, una vegada passat, si que puc començar a riure...
EliminaSalutacions, James.
Sempre, crec que ja un ordre interestel·lar al respecte, les avaries venen al moment més oportú, és a dir, quan poden fer més la punyeta. Que et sigui lleu!
ResponEliminaAferradetes, sa lluna!
Per això mateix he posat la foto de les llunes... ;-)))
EliminaMoltes gràcies!, ara ja ha passat tot... crec.
Aferradetes, Alfred.
A vergades la realitat supera el pitjor malson!
ResponEliminaAferradetes Paula
Sí que va ser un malson, les de la botiga donant-me pressa, la propietària diguent-me que ho havia d'arreglar ja i el lampista que no hi podia fer res...
EliminaAferradetes, Josep
Las averies son las expertes en presentar-se en el moment més inoportú !.... ; )
ResponEliminaDesitjo que el camió ja hagi arribat i la reparació ja estigui feta i la dutxa a punt !!!
Bon cap de setmana ; )
Si senyor, la dutxa d'ahir va ser com una de tres dies. No sóc de gastar aigua innecessàriament, però ahir me l'havia guanyada ben guanyada. ;-)
EliminaBon dissabte, Artur!!
Jacuzzi, piscina, manantial al piso de abajo, paciencia materna, talante comprensivo y conciliador, resto de cualidades, que me consta que haberlas hailas...
ResponElimina¿Dónde está el problema? ¡Y más cuando éste ya se ha resuelto! :))))))
─¿Oiga, y los dos días a 38 grados?
─De eso no sé nada. Yo no estaba ahí... Me acabo de enterar.
─¿Y?
─¡Pues eso! Que siendo el tiempo algo relativo, no habiéndome enterado entonces, y sí ahora, ¡única realidad!, ¡todo resuelto y en armonía! :))))))
Abrazos Paula.
Llegas tarde o como se dice por aquí "a misses dites". Hice el post mientras estaba esperando que el líquido hiciera efecto y más tarde al camión que deshiciera el entuerto. Las respuestas vinieron al día siguiente, una vez dejada la casa como nueva. ;-)))
EliminaEsos tres días a 38ºC y sin agua potable, no porque no hubiera, sinó por no empujar más líquidos a las vecinas de la tienda, hoy la cosa ha aumentado en un grado. Afortunadamente tengo agua fresquita en la nevera, agua potable en los grifos y una ducha para poder aliviar el calor. ¿Qué más se puede pedir?, por pedir que no quede: ¡qué haga menos calor!
Aferradetes, Ernest.
PD: Por cierto, he recordado que querías venir a pasar unos días, te aconsejo que elijas septiembre u octubre, ahora mismo salir de casa es una locura. :-))))
Millor prendre-s'ho amb la música d'Einaudi, que per a mi sempre és terapèutica. L'escolto en bucle.
ResponEliminaLa gent pensa que, per la meva aparença exterior, estic molt tranquil-la, tot i que la processó va per dintre. Els nirvis, la calor, el fet de no dutxar-me, pensar en totes les possibles solucions, trucar al lampista, desfer-me el vàter, inundar-me el bany i recollir-ho tot, a la meva edat i amb les condicions que em trobo va ser massa. Beneïda música que sempre em calma. ;-)
EliminaAferradetes, Helena.
He llegit que per sort ja està solucionat i m'alegro que sigui així, puc imaginar l'angoixa que vas passar mentre no ho arreglaven. Quan es viuen situacions com aquesta és desesperant.
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Sí, sortosament està solucionat!
EliminaCreuaré els dits, però això passa a l'hivern i no m'hagués angoixat tant.
Aferradetes, bonica.
Claro, amiga, la frustración de encontrarse con los cotidianos problemas de nuestra contemporaneidad. Pero hace bien reirse de las pequeñas desgracias de la vida moderna.
ResponEliminaAbrazos.
Una vez pasado el enfado, un poco de ironía no va mal. ;-)
EliminaAferradetes, Eukel.
Vaya te tocó, lo siento. Y con estas calorinas no me lo quiero ni imaginar, al menos ya lo pasaste. Ahora a olvidar ese mal día.
ResponEliminaUn abrazo.
¡Sí, ya pasó!, però què duro mientras duró...
EliminaAferradetes, Laura.
Quina sort que les canonades ja estiguin adobades.
ResponEliminaI que les temperatures hain baixat una miqueta.
Aferrades Paula.
Sí, les dues coses estan bé, tot i que m'hagués agradat més que baixessin quan no em podia dutxar. ;-)
EliminaAferradetes, Xavier.
Quina mala sort, i què inoportú amb aquestes temperatures. Com se sol dir, bé està el que acaba bé, però mentrestant... que malament es passa!!🤗😘
ResponEliminaEra terrible, perquè no podia obrir cap aixeta per no donar més aigua a la botiga, ni dutxar-me, ni anar al bany, ni rentar els plats... ni un trist rentar-me les mans... però ja ha passat i tot està bé.
EliminaBona tarda, Alfons! 😘🤗