2 X 1

[I]

Al districte 12, la senyora Margarida va decidir organitzar una festa per reclutar nous amics. Mentre cuinava, va relliscar sobre un paper on havia anotat la recepta i, en caure d'esquena, gairebé es va ofegar amb el riure. Al costat, un gat parat de color blanc i negre, amb el pelatge tacat de groc palla, mirava l'escena amb curiositat.  

— No m'amenacis amb aquesta mirada, gat!— li va dir.

A la pantalla de l'ordinador, un programa sobre com millorar les finances personals parlava de “guanys”. Però la Margarida, enmig del caos, només pensava a no concedir més menjar a aquell felí descarat.  

Al final, el festí va ser tot un èxit, encara que l'únic que no va menjar va ser el gat... però ell havia trobat la seva manera d'introduir-se entre els convidats i deixar els pensaments de la Margarida en un no-res...

A una altra part del món:

[II]

En un districte oblidat, la senyora Lluïsa contemplava el relliscós camí de la seva vida. Casa seva, una barraca groga palla, era una muntanya de records i decepcions. L'atur havia arrasat casa seva, deixant-la atrapada en un paper que no havia demanat, però que li tocava assumir. Cada dia lluitava per reclutar forces davant les adversitats que amenaçaven d'ofegar-se en la desesperança. La seva ment viatjava cap a un festí de possibilitats: esdeveniments comunitaris, promocions en cartells de paper... La pantalla del vell televisor mostrava imatges del triomf aliè, mentre ella sospirava desitjant concedir als seus somnis l'oportunitat de millorar la seva realitat. Però en el fons, comprenia que l'únic guany que podria obtenir seria aprendre a sobreviure enmig de la tempesta.

*Joc a ca la Mimi