Petxines silents,
fòssils d'un mar distant.
Misteri marí.
(Març ~ 2026)
. . . . . . . . . .
Fora del mar,
petxines esdevenen
luxe en venda.
(McAbeu)
. . . . . . . . . .
Olor de mar
collarets que regales
Ones al coll.
(Carme)
Lindíssimas conchas tão bem arrumadas! Lindo! beijos, chica
ResponEliminaMoltes gràcies!
EliminaAferradetes chica.
Imagino que con el viento sonaran y llenaran el aire de bellezas sonoras.
ResponEliminaAbrazo
Mientras sea suave, sí.
EliminaImagino que con el viento que está haciendo por aquí, acabarían todas rotas.
Aferradetes, Luis.
Química marina.
ResponEliminapodi-.
Molt cert, actuen com a reguladores del cicle del carboni a l'oceà.
EliminaAferradetes, Carles.
Es bello y se me ocurre darle una mirada contemplativa a tu haiku. Las conchas guardan la memoria de un tiempo que ya no está, típica tensión del estilo haiku.
ResponEliminaAbrazos.
¡Muchas gracias!
EliminaReflexiva mirada la tuya.
Aferradetes, Valdo.
Sea creatures so mysterious,
ResponEliminanow shells are all that's left.
Sí, només ens queden les petxines, tot i que són molt belles.
EliminaPetonets, Mimi.
Fora del mar,
ResponEliminapetxines esdevenen
luxe en venda.
Abraçades!
Moltes gràcies!
EliminaJa és amunt.
Aferradetes, Mac!
Un haiku molt ben trobat.
ResponEliminaUna cançó emblemàtica.
I la foto no cal dir, s'ho mereix.
Petonets, sa lluna!
Molt agraïda per les teves paraules.
EliminaPetonets, Alfred!
Són obres d'art de la natura.
ResponEliminaNo en canso mai d'admirar-les.
Petons.
Tens raó, són precioses.
EliminaPetonets, Xavi.
Què ens dirien les petxines i els fòssils marins si poguéssin parlar? És un misteri, i tant que sí.
ResponEliminaAferradetes!
Tantes coses, oi? Però em sembla que ens quedarem amb les ganes. ;-)
EliminaAferradetes, Josep Mª.
Dreamy bokeh and delicate bells. Beautiful
ResponEliminaMoltíssimes gràcies!
EliminaSalutacions, James.
"Misterio marino", totalmente.
ResponEliminaTe invito a cantar y bailar en mi ventana.
Un beso, sa lluna
No te digo que no, ja he pasado un buen rato en ella. ;-)
EliminaBesos, Marisa.
Olor de mar
ResponEliminacollarets que regales
Ones al coll.
Aferradetes, preciosa!
Moltes gràcies per seguir aquest collaret de haikus!
EliminaJa el tens amunt.
Aferradetes, nina!
Uno de los carillones que tengo colgados en la terraza es de esos.
ResponEliminaBesos.
¡Mira tú por dónde! Seguro que te regala algún tintineo suave. ;-)
EliminaBesos
Excel·lent imatge i descripcions perfectes.
ResponEliminaAferradetes Paula
Moltíssimes gràcies!
EliminaAferradetes, Josep.
Dóna gust llegir tots aquests haikus. És com un oasi enmig d'un món embogit...
ResponEliminaAtractiva fotografia.
Aferradetes, Paula!!
Sí que ho és, Joan.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes!!
Me gustaron todos. Desprenden imágenes intensas. Un abrazo
ResponElimina¡Moltíssimes gràcies!
EliminaAferradetes, Núria.
También son bellas criaturas de mar. Así se me antojan. Bellas caracolas danzando entre tus hermosas letras. Excelente combinación, su Luna. Un abrazo
ResponEliminaMe siento agradecida por tus palabras.
EliminaAferradetes, Gil.
Ay, Señor, cuando todas esas conchas empiecen a reproducir los sonidos del mar se tiene que producir una sinfonía bellísima...
ResponEliminaUn abrazo, amiga
Más bien serán los sonidos de sus conchas, al más leve susurro del viento. ;-)
EliminaAferradetes, amic.
Les petxines del teu poena i de la teva foto són una bonica i precisa metàfora de l'enllaç entre passat i present: encara que procedeixen d'un mar que ja no existeix, ens continuen parlant silenciosament des de l'ara. Enhorabona, Paula!!👏🤗😘
ResponEliminaSuposo que si li mostréssim una petxina a un infant que no anat mai a la mar, no sabria ben bé on posar-la. Automàticament quan nosaltres les veiem, ja pensem en el mar, sense que aparentment ens diguin res.
EliminaMoltes gràcies, Alfons!😘🤗
A mi sempre em fan pensar en Paul Valéry a "Un foc distint...": "com en conquilla buida una remor de mar,/ el dubte -sobre el caire d’una gran meravella,/ si és que soc, si vaig ser, si estic dormint o en vetlla?". Com el misteri del teu haiku.
ResponEliminaUn fragment que desconeixia, gràcies per dur-lo fins aquí!
EliminaAferradetes, Helena.