Na Joanna, fiya den Miquel y na Paula, era una al·lòta riallera; còma "cosidora de roba fina" o costurera sa goñava sa vida cosint. Per ses seves mans passaven es millors texids per fer ets aixovars de sas novias y impecabbles camies p'ets hômos, fou aquest es moment en què conegué es que seria et seu hômo, en Colau
Desde llevô iniciaren un projecte junts. Na Joanna deixà de cosí per compartí un negôci emb en Colau, qu'era forné desde ben petit. Una vida dura qu'els va obsequià emb duas fiyas y un fíy, dos néts y una néta, un besnét y una besnéta y molts petits instans de goig. Una vida de sexântavuit añs casats. Quan pogueren jubilarse, na Joanna va comensà emb sa seva llarga malaltía que se'n va dur tot s'equilibri, sa passió, ets seus somnis, sa seva energia ... més de dotze añs de deteriori innecessari
Divénres vas decidí que ja era massa y volgueres descansà plàcidament per sempre més.
M'has déxâd sa teva essència, tot s'amó que em vas donà... sé que hi seràs, ara més pròp que mai
T'estimat, t'estim y t'estimaré,
emperò, déxem que te plori una micona...
mumarona meva.