A la foscor de la nit, una festa es desenvolupava en una antiga mansió. Les llums il·luminaven la sala mentre la música ressonava. Les notes negres del piano afegien un toc de misteri. Entre les rialles i la diversió, una misteriosa nota aparegué sobre la taula de la gelatina morada. "Una oportunitat única", deia.
La curiositat despertà i una idea es formà. La gent es dirigia a la biblioteca, on els llibres de cuir amagaven secrets antics. El so del degoteig d'una aixeta trencà el silenci i, de sobte, l'arrel de l'enigma es revelà, el veritable misteri no era qui, sinó què... L’organitzador, un vell amic oblidat, era qui ho havia preparat tot per demanar perdó i reconciliar-se amb tothom.
( Joc a ca la Sue )
Anava llegint i esperava un cadàver en qualsevol moment...
ResponEliminaMillor així, oi?
Petons.
En aquesta ocasió no hi va haver morts (que jo sàpiga), tot i que hi vaig posar una mica de misteri perquè resultés una mica interessant. ;-)
EliminaPetonets, Xavi.
Molt imaginatiu! Has hagut de fer veritables equilibris de construccions alambinades per quadrar el text amb les paraules exigides. Em trec el barret!!!
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Moltíssimes gràcies!
EliminaCelebro que tornis a ser per aquí, amb plenes facultats. ;-)
Aferradetes, Joan!!
Muy divertido, amiga. Ese misterio que se prolonga hacia el final en donde nos encontramos con algo amable estuvo muy bien resuelto.
ResponEliminaAbrazos.
¡Muchas gracias!
EliminaDe vez en cuando los misterios tienen un buen final, aunque nos parezca casi un milagro. ;-)
Aferradetes, Eukel.
Buen uso de las palabras que asignaron. Yo también esperaba encontrarme algún muerto.
ResponElimina(Muchas series me parece, jajaja)
Besitos de anís.
¡Muchas gracias!
EliminaYa ves, miré por todas partes y no encontré ningún muerto, jejeje!
Besos, Sara.
Totalmente acertado.
ResponEliminaBesos.
¡Muchas gracias!
EliminaBesos, Tony.
Si la música del piano sigue sonando , no me moviría nunca a otra habitación. Me perdería el misterio de la biblioteca con tal de no perderme ni una sola nota.
ResponEliminaMuy bueno tu relato.
En ese aspecto soy de las tuyas, donde haya un piano allí me quedo yo. ;-)
Elimina¡Muchas gracias, Antonia!
Un misteri que, aquest cop, és ben amable. També va bé que sigui així, de tant en tant.
ResponEliminaMolt ben trobat. Felicitats!
Sí, ja en tenim prou dels que acaben malament, de tant en tant seria bo. ;-)
EliminaMoltes gràcies, Mac!
Una oportunitat única em feia pensar en un misteri a desentranyar, però l'amfitrió només volia disculpar-se, res de trampes ni cadàvers, simplement deixar un bon record.
ResponEliminaAferradetes, sa lluna!
Sigui molt el temps, sempre és bo reflexionar i demanar perdó.
EliminaAferradetes, Alfred!
Aquests jocs de la Sue, em semblen sempre molt complicats de lligar i tu sempre te'n surts amb nota. Un misteri, també, però sense ensurts, aquest cop.
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Sí que ho és, però m'agrada buidar-me el cap per treure'n una història, m'ho passo bé.
EliminaCom han dit abans, una història amable. ;-)
Aferradetes, ninona.
Saps jugar esplèndidament amb les paraules, ho demostres cada dia!
ResponEliminaAferradetes Paula
Ho intento almenys!,
EliminaMolt agraïda per les teves paraules.
Aferradetes, Josep.
So skilfully done. Thank you.
ResponEliminaMoltes gràcies i a tu per fer-nos jugar!
EliminaAferradetes fortes, Sue.
The gathering transformed from revelry to revelation, where mystery gave way to memory, and forgiveness softly echoed through the walls of the old mansion
ResponEliminaCrec que va ser una bona manera de reunir-los a tots per demanar perdó.
EliminaSalutacions, James.
I do hope reconciliation was achieved.
ResponEliminaTé tota la pinta que així va ser. ;-)
EliminaGràcies, Mimi!
Ara vol fer-se perdonar... I després, què?
ResponEliminapodi-.
Mai és tard per demanar perdó. oi?
EliminaAferradetes, Carles.
Sense la més mínima privacitat. Potser és amb barret que hauries d'exercir els càrrecs públics, que no et reconeguin quan arribes a casa sense barret, natural.
ResponEliminapodi-.
Crec que qui no és ell fora de casa, és molt complicat que ho sigui en arribar-hi. ;-)
EliminaL'últim comentari va a l'entrada anterior.
ResponEliminapodi-.
Des d'aquí no hi puc fer res més que eliminar el comentari, si vols deixar-ho al post que toca ho has de fer tu mateix. Després elimines aquests i ja està. ;-)
EliminaTot plegat, com dius a la resposta del primer comentari, és misteriós.
ResponEliminaFins i tot la veu i la imatge de la cantant (que no coneixia i m'ha agradat ) té un punt misteriós.
Bon i sorprenent gir final de la història, com solen ser els teus. La intriga inicial es resol en la forma de necessitat emotiva de reconciliació. Un altre repte superat amb brillantor!! Aferradetes fortes, Paula!!👏🤗😘
ResponElimina