A la foscor de la nit, una festa es desenvolupava en una antiga mansió. Les llums il·luminaven la sala mentre la música ressonava. Les notes negres del piano afegien un toc de misteri. Entre les rialles i la diversió, una misteriosa nota aparegué sobre la taula de la gelatina morada. "Una oportunitat única", deia.
La curiositat despertà i una idea es formà. La gent es dirigia a la biblioteca, on els llibres de cuir amagaven secrets antics. El so del degoteig d'una aixeta trencà el silenci i, de sobte, l'arrel de l'enigma es revelà, el veritable misteri no era qui, sinó què... L’organitzador, un vell amic oblidat, era qui ho havia preparat tot per demanar perdó i reconciliar-se amb tothom.
( Joc a ca la Sue )
Anava llegint i esperava un cadàver en qualsevol moment...
ResponEliminaMillor així, oi?
Petons.
En aquesta ocasió no hi va haver morts (que jo sàpiga), tot i que hi vaig posar una mica de misteri perquè resultés una mica interessant. ;-)
EliminaPetonets, Xavi.
Molt imaginatiu! Has hagut de fer veritables equilibris de construccions alambinades per quadrar el text amb les paraules exigides. Em trec el barret!!!
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Muy divertido, amiga. Ese misterio que se prolonga hacia el final en donde nos encontramos con algo amable estuvo muy bien resuelto.
ResponEliminaAbrazos.
Buen uso de las palabras que asignaron. Yo también esperaba encontrarme algún muerto.
ResponElimina(Muchas series me parece, jajaja)
Besitos de anís.
Totalmente acertado.
ResponEliminaBesos.
Si la música del piano sigue sonando , no me moviría nunca a otra habitación. Me perdería el misterio de la biblioteca con tal de no perderme ni una sola nota.
ResponEliminaMuy bueno tu relato.
Un misteri que, aquest cop, és ben amable. També va bé que sigui així, de tant en tant.
ResponEliminaMolt ben trobat. Felicitats!
Una oportunitat única em feia pensar en un misteri a desentranyar, però l'amfitrió només volia disculpar-se, res de trampes ni cadàvers, simplement deixar un bon record.
ResponEliminaAferradetes, sa lluna!
Aquests jocs de la Sue, em semblen sempre molt complicats de lligar i tu sempre te'n surts amb nota. Un misteri, també, però sense ensurts, aquest cop.
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Saps jugar esplèndidament amb les paraules, ho demostres cada dia!
ResponEliminaAferradetes Paula
So skilfully done. Thank you.
ResponEliminaThe gathering transformed from revelry to revelation, where mystery gave way to memory, and forgiveness softly echoed through the walls of the old mansion
ResponEliminaI do hope reconciliation was achieved.
ResponEliminaAra vol fer-se perdonar... I després, què?
ResponEliminapodi-.
Sense la més mínima privacitat. Potser és amb barret que hauries d'exercir els càrrecs públics, que no et reconeguin quan arribes a casa sense barret, natural.
ResponEliminapodi-.
L'últim comentari va a l'entrada anterior.
ResponEliminapodi-.