AiXECA'T! 💜

Anar i venir

així com ens vingui de gust..

Sota ningú . . . mai més! 

DONA 💜

Des de sempre ens ho han posat tot més difícil, encara ara em fa ràbia i vergonya veure com se'ns humilia, se'ns maltrata, se'ns menysprea, se'ns mata... A aquestes "persones?" que no han evolucionat mai, què volen tenir-nos per la força, que utilitzen paraules com "ets meva i de ningú més", què no ens donen l'espai per desenvolupar els nostres coneixements, què estan més ben remunerats només per ser homes... A totes aquestes "persones?" què no saben posar-se en la pell de cap de nosaltres, vos diem un cop més: PROU!! volem els mateixos drets, volem que ens mirin als ulls de tu a tu, sense traves... ni murs... ni cadenes...

P A U

Quan el poder de l'amor sobrepassi l'amor al poder, 

el món coneixerà la pau. 

[Jimi Hendrix]

innocència

Gairebé sense haver desenvolupat el seu propi llenguatge, no tenen cap dificultat a l'hora de relacionar-se;  tot i que la seva cultura i, per tant, la seva llengua no sigui la mateixa. 

 Juguen, somriuen, s'entenen i sembla que són feliços...

Som a temps d'aprendre'n?

IL·LUSIONS

VOS HEU PORTAT BÉ? ♥

LLiBeRTaT

Com si no tingués preu

la llibertat.

Com si cada instant

no hagués de ser una guerra

d’independència.

Vam parlar de llibertat i 

ens vam oblidar d’alliberar-nos nosaltres

de tota dominació.

(De "El preu de la llibertat" 

de Yona Wallach) 

(Foto de sa meva terrona, sa terra que m'estimo)

Per la meva terra estimaré amb tota l'ànima,

sentiré amb tota la meva pell i

lluitaré amb totes les meves forces ...

perquè el temps mai esborri

l'empremta de la seva història. 

(Manu Quesada)

*En aquestes vacances van arribar a mi aquests pensaments d'una manera molt curiosa, el primer llegint un article i el segon embolicava un terròs de sucre per a un tallat que em vaig prendre ... vaig recordar que vaig prometre a l'Assumpta que aportaria un post al Blog-via i aquí vos ho deixo.

V i S C A !

                           

Fotos des del meu mòbil

Mumarona

MARE

moltes

felicitats !!

TEMPS

Chris Chapman

"El temps és un invent de l'home per a demostrar que les coses tenen moviment".

 

En Colau, mumpare, ja està fora de l'hospital. El temps a partir d'ara transcorrerà al seu ritme. Ell, o el seu cos, marcarà la pauta a seguir i tot el que l'envolta -tot i tots- ens mourem al seu ritme. Res serà igual. Mai res és igual, però és potser ara quan realment ens adonem que tot canvia, unes vegades gairebé inapreciable, altres de manera brutal.

"Sempre hi pot haver un moment de lucidesa dins del caos, el caos ho contempla tot"

 

Moltes gràcies a tots, de part seva i meva.

- FAM -

 

Quan jo era més petita, menjàvem tots a la mateixa hora, encara que el meu pare s'hagués d'aixecar per treure o ficar alguna cosa al forn. El meu pare era forner i encara que el seu horari no coincidia amb el nostre, sempre s'asseia a menjar amb nosaltres. Tots corríem a la taula, a la veu de "a menjar, el dinar ja està fet!". La meva mare ens feia plat.  La meva àvia donava gràcies pels aliments rebuts i, seguidament, menjàvem sense parlar. Si hi havia alguna cosa a dir es reservava per després del menjar. Només se sentia a la meva mare quan ens queixàvem que alguna cosa no ens agradava ... "Heu de créixer i penseu que hi ha molts nens que no poden menjar". En aquells temps, només menjàvem pollastre per Nadal i, encara que tinguéssim el forn, a casa mai es va tirar un tros de pa,  ni res de res.

 

Heu passat fam alguna vegada? No parlo d'haver passat hores sense menjar, ni el buit d'estómac quan s'acosta l'hora de dinar, ni dels marejos provocats per manca d'aliments ... jo parlo de FAM,  amb majúscules.

 

Les persones que hem passat FAM no se'ns oblida mai, no fa molts anys em va passar a mi...  et queden certs "tics" que no perds, encara que tinguis una taula plena amb les millors viandes i us donin tot el temps del món per menjar ... Menges de pressa, com si algú ens fora a dir que s'ha acabat. No aixeques la mirada del plat i, per descomptat, no deixes ni una mica. Gairebé no caldria ni netejar el plat. Segurament, amb un poc més de temps, aniran desapareixent no així la sensació de voler menjar i no tenir res a ficar-te a la boca,  mai marxarà.

L'altre dia -quan vaig anar a la compra- havia una noia a la porta del super que repartia les butlletes de la foto d'aquest post. Em va dir que qualsevol cosa anava bé, però que estaven escassos de galetes i oli. Al costat d'ella hi havia un carro amb diversos quilos d'arròs, pasta, paquets de galetes ... En el temps que donava voltes pels passadissos, vaig recordar tot el temps que vaig passar esperant que fos el dia següent per menjar altra cop, mentre anava agafant coses sense saber realment el que estava fent. Vaig recordar que a casa tenia prou per sopar, vaig passar per caixa i vaig entregar la compra a aquella al·lota.

EQUiLiBRi

Tenim blanc i negre, diries que el gris és l'equilibri ?

És una constant en la meva vida, l'eterna recerca de l'equilibri.

 De vegades penso que és un línia tan fina que difícilment et pots sostenir enllà, a sobre,

fent malabars per no sortir de la ratlla.
I quan trobes l'equilibri, pots dir que arribes a la felicitat absoluta?
Si l'equilibri és sinònim de felicitat, per què hi ha tanta gent que se sent infeliç?
Això significa que els humans hem perdut la mesura o és que no l'hem trobada mai?
Serà que ens envoltem de tantes coses que perdem la noció del que és autèntic,  genuí, d´allò més simple, d'allò proper?

Segueixo pintant mandales i buscant l'equilibri que em porti a la felicitat.

Bona nit!

IMaGINaCIÓ

-aPARAULA’m-  proposta Victor Pàmies

- SI HO IMAGINES HO POTS FER -

La meva gratitud al meu estimat amic Jota
que ha aconseguit - amb molt d´esforç -  ;)

que trobés l'autèntic significat d'aquesta
bella paraula.

IMAGINA!