DiSPERSAR-SE (Cessar d'estar en files)

Filla de..., dona de..., treballadora de..., mare de..., amant de..., submisa.  Fins que un dia va dir prou i aquest va ser suau, explicant els motius, sense ofendre a ningú i això va servir per quedar-se sola... Ara viu tancada en si mateixa, sense pares, sense home, sense patró, sense fills, sense amant amor... només amb els pensaments que volen pel seu cap, el xiuxiuejar de la música, el flairejar de les pàgines d'un llibre, la seva fidel amiga la càmera d'immortalitzar instants, la flama d'una espelma sempre encesa pels que ja no hi són i... pels que sí, el teclat on deixar-hi sentiments i el seu llit, on cada cop llisquen més les hores, procurant adormir-se i així oblidar-se que VIU...

CONNEXiÓ

Al principi va ser tot molt complicat. No entenia com una dona forta i alegre podia haver arribat a aquell estat. Recordo que en agafar el tren per anar a veure-la, el meu únic pensament era que no em veiés plorar. Feia temps que no xerrava i que no l'aixecaven del llit. Tot el trajecte anava rumiant un monòleg per aquell dia... tot menys plorar!. En entrar a la seva habitació i sentir la meva veu, girava el cap i es quedava mirant-me encuriosida amb uns ulls ben vius. Després d'abraçar-la i fer-li molts petons, li explicava tot el que havia rumiat abans; si li explicava una història compromesa, ella aixecava una cella amb picardia... tot seguit la pentinava, perquè ella era molt coqueta. A l'hora de marxar, no m'agradava dir-li adéu, així que li posava qualsevol excusa, com la que havia deixat molta planxa per fer i ella aixecava la mà fent un gest de ves-te'n. Els primers mesos, en sortir d'allà, esclatava en un plor que no sabia ni podia contenir i que més tard es convertí en una gran pau interior.

No vaig entendre mai els comentaris d'algú molt proper, quan parlava de la seva malaltia davant d'ella, dient que ja no era en aquest món i que ja no coneixia a ningú. Ella tancava els ulls mentre estrenyia els llavis i no els tornava a obrir fins que marxava la visita...

En veure aquest vídeo, he entès que no estava boja en dir que sí que hi havia un fil de connexió entre ella i jo, un fil ple d'amor i complicitat, com sempre hi va ser.

PEOPLE

Hi ha persones que arriben a tu per una raó, per una temporada o per a tota la vida. 

De totes pots aprendre, transformar-te i créixer.

Sempre estaré agraïda, als que hi són o als que han marxat. . . 

Hem d'aprendre a dir adéu quan arriba l'hora.  

No, no hi sou tots, però sí dins el meu cor. ❤

Res passa per accident, cada situació, cada persona, cada problema, cada esdeveniment, cada experiència et porta exactament a on has de ser.

IMAGiNACiÓ

"Va ser la meva mare qui em va donar a conèixer l'esperit meridional en els seus més íntims i delicats aspectes. La meva mare creia que també les flors i els animals somiaven. Quan érem petits, a l'arribar la nit, abans d'anar a dormir, adoptava la seva veu de narradora per explicar-nos que els salmons somiaven amb congostos i amb foscos rostres d'ós bru que planaven sobre l'aigua cristal·lina dels ràpids. Les guineus, deia, somiaven que s'enfonsaven els seus ullals en els barbs dels caçadors. Mentre dormien, les àguiles pescadores es veien llançant els seus emplomats cossos en llargues caigudes en picat, a càmera lenta, sobre els bancs d'arengades. Hi havia amenaçadores ales de mussol en els malsons dels erminis, llops de bosc acostant contra el vent al repòs nocturn dels ants. Però mai arribem a saber amb què somiava ella, doncs la meva mare ens va mantenir sempre al marge de la seva vida interior. Sabíem que les abelles somiaven amb roses, que les roses somiaven amb les pàl·lides mans de les floristes i que les aranyes somiaven amb arnes atrapades en les seves teles platejades. Com a fills seus, vam ser dipositaris dels enlluernadors càntics de la seva imaginació, però no sabíem que les mares somiessin."

Pat Conroy, llibre The Prince of Tides

invasió

Invasió de realitat

com el dolor tastat.

Em semblen fantasmes,

sentiments regirats.

" El dia D "

Ahir, 25 de maig de 2016, vas començar una nova vida. 

Van quedar enrere els dies de dur treball, les nits d'insomni, 

les ordres, els caps, els companys de feina i ... 

el despertador.

Va ser un dia emocionant, 

de somriures i llàgrimes, de regals, 

de felicitacions i reconeixements.

Sent testimoni de primera línia, 

com a germana i fotògrafa de pa sucat amb oli, 

vaig poder observar com tots els assistents 

et van demostrar la seva estima.

Ara comença una bella etapa, on disposaràs de tot el temps 

per gaudir de tot allò que t'omple de veritat, 

els fills, els néts i tots els que t'estimem.

RELAXA'T  i  ViU!!  ❤

ONZE

Des de MALLORCA

BONA  DIADA!!

Avui

   

Foto de SARGANTANA

Avui he descobert una ciutat que encara dormia
i on les llambordes s'havien rentat la cara
per dir-me bon dia
i jo... t'ho dic a tu
Àngels

    Han vestit  els carrers per a TU.

                Catifes màgiques sota els teus peus  que trepitges pas a pas,  amarant-te d'olors.

                        Sorpresa pels llums i  ombres

      mentre els seus silencis t'acompanyen.

I s'endinsen des de la retina a tots els sentits,

                     estarrufant cada porus de la pell

 i el cor s'eixampla

i sents... i vius.

Paula

 Felicitats nina!

Mumarona

MARE

moltes

felicitats !!

TANGOS per a tu ...

Segurament hi ha persones que estan tocades per una vareta màgica i quan s'expressen, cadascuna amb el seu "savoir-fair", ens enamoren per a tota la vida ... què no? mireu, mireu!!

I poden robar-nos el cor només amb una mirada, una paraula, un gest, amb la química d'un frec, fins i tot mitjançant el silenci o amb la llum d'un màgic somriure ... mireu, mireu!

Com en aquesta prova magistral de com atrapar amb les paraules de na  CANTIRETA ...

"Ballo tangos amb els teus dits, pel costum de tocar-te"

I és per tot això que t'estim ninona meva, perquè ets autèntica!!

MOLTES FELICITATS
ÀNGELS!!

93 PRiMAVERES

 

El Racó del RECORD

Petit gran home, amic

Vas partir fa un any sense un adéu. Aquelles hores que vaig arribar tard restaran sempre buides.

La teva saviesa, la teva elegància, el teu savoir-faire, em tenien enganxada. Eres com un llibre ple d'històries viscudes, de la teva gent, del teu poble, "de tus olivos" ... Defensor de la paraula. Amant de la llibertat no escrita, guanyada a pols lentament.

Em vaig sentir viva i estimada quan hi eres i ara, que no hi ets, sempre m'acompanya el teu record.

Que volin mil carícies cap a tu ,  en agraïment d'haver-te conegut.

NaNiT

 

 

 

 

 

AQUEST RACÓ ROMANDRIA FOSC SENSE LA VOSTRA LLUM

GRÀCIES  A  TOTS  I  A  TOTES !

 

 

 

 

12 / 12 / 12

                                                         NO ÉS LA CARN NI LA SANG

 

 

 

 

 

 

 

SINÓ EL COR QUE ENS UNEIX

 

12 + 12 = 24 anys fas avui

  MOLTS  D´ANYS  FILL !! 

DIA a DIA

Avui he deixat un comentari a una persona molt estimada ... "necessito que algú em doni una pessigada per fer-me sentir viva".
Tota la setmana obrint el bloc per deixar-vos un missatge i, cada vegada que he pogut fer-ho, m'he quedat amb la ment en blanc sense saber com o què dir. En el poc temps que disposo, he visitat alguns blocs. En uns he deixat comentari, en altres no i no per no saber què dir, simplement per no disposar de la concentració necessària per estar amb tots vosaltres.

Des de dilluns passat, el meu pare està ingressat per un ictus. Se'ns fa dur parlar-ne, tant pel sentiment com per tots els records que suposa. Un fet que s'ha repetit dolorosament en aquests últims anys en la meva família i que ens deixa a tots sense paraules. Només em queda estar al seu costat, fer-li aquests moments més "humans" i intentar que no li arribi la meva tristor.

Gràcies a tots ... una aferrada.

DES DEL COR ...



Imatge "tunejada" de la xarxa

No ho faig mai, això de contestar a tots amb un comentari, però a tots us diria el mateix.
Sempre he tingut en molta estima a Catalunya i a la gent que fa que aquest País sigui un mirall per a molta gent.
Ahir us vaig veure des de casa, a la tele, i els sentiments estaven tan arran de pell, que eren els meus també.
Vibrava amb els vostres somriures, amb les vostres cares de satisfacció, amb cadascun dels vostres crits, amb la gent gran...amb totes les generacions què plegats cercàveu que tothom tingués ben clar el que penseu, el que voleu  i el que sentiu.

Quina enveja que m´heu fet tots plegats!
I ara endavant, això no es pot aturar!!
ENHORABONA!!

UNA  AFERRADETA  DE  GERMANOR



EL PETIT MISSATGER

   

M'ha vingut a visitar un petit missatger i m'ha dut noves de tots vosaltres.

M'ha explicat que gairebé tots ja sou per aquí, na Carme, na Montse, el Sr. Gasull ...

i que heu pujat coses molt maques e interessants. Ja li he dit què cada dia trec el

cap una micona i vaig llegint fins que puc.  Es fa feixuc a  moments,  a causa  de

la poca energia que tinc,  però aviat estire bé  i  amb força per  a  respondre a  tots

els vostres comentaris  i  a deixar els meus als vostres blocs.  Promès!

També vull agrair totes les llunes que m'han arribat,  són tan maques com la que

he tingut aquests dies a la meva finestra.  Sí, podeu creure que l'he vista malgrat

les turmentes ... tenim un pacte   - quan està jugant amb els núvols  i  s'amaga

darrere d'ells -  si la vull veure, només he de mirar al cel, al punt més clar de la nit

i dir-li  "va, deixa que pugui veure't" i ella  - generosa que és -   va guaitant per

fer-me  l'ullet i després es torna a amagar.

Tinc la mala costum de ser una esponja i "compartir" malalties de certes persones que

estimo i és el que em passa en aquests moments. Crec que algú em va parlar d'això

fa un parell de dies al meu bloc.  És molt curiós quan,  malgrat la distància, veig el

reflex amb mi del malestar d'un altre ser. No es representa exactament com a l'altre

persona, però si té similituds. Per exemple, es pot haver trencat la cama dreta i

jo, sense saber-ho, sentir punxades a la mateixa cama ... (Això no ho puc explicar

als metges perquè em dirien que estic boja, i a mi m'agrada estar-hi). Us he deixat

dues imatges del meu petit missatger perquè us quedi una mica més clar el que dic.

Per deixar-vos tranquils us diré que tinc febre molt alta, sense cap motiu aparent, que

va i ve quan vol, que em té una mica baixa d'energia i que m'estic cuidant força. 

Estic bevent molts líquids, faig repòs (moooolt) i  que seguiré fent-ho fins que em

trobi al 100%.  Mentre,  aniré  fent,  de mica en mica.

Us estimo, us enyoro,  i us envio  bessets  i  aferradetes  perquè no us manquin mai.



PER MOLTS D´ANYS , NINONA !!

NA  SARGANTANA FA FESTA !!

CERTESA

Perquè el temps dels matisos s'ha acabat

el temps de pors i incerteses

només n'he d'estar segura d'un sentiment

i ho estic

T'ESTIM