JA NO EM SORPRÈN RES

Crec que no necessita traducció...

ni més paraules...

Ils ont partagé le monde

Plus rien ne m'étonne

Plus rien ne m'étonne

Plus rien ne m'étonne  

<Bis>

Si tu me laisses la Tchétchénie

Moi je te laisse l'Arménie

Si tu me laisses l'Afghanistan

Moi je te laisse le Pakistan

Si tu ne quittes pas Haïti

Moi je t'embarque pour Bangui

Si tu m'aides à bombarder l'Irak

Moi je t'arrange le Kurdistan

Ils ont partagé le monde

Plus rien ne m'étonne

Plus rien ne m'étonne

Plus rien ne m'étonne

<Bis>

Si tu me laisses l'uranium

Moi je te laisse l'aluminium

Si tu me laisses tes gisements

Moi je t'aide à chasser les Talibans 

Si tu me donnes beaucoup de blé

Moi je fais la guerre à tes côtés

Si tu me laisses extraire ton or

Moi je t'aide à mettre le général dehors

Ils ont partagé le monde

Plus rien ne m'étonne

Plus rien ne m'étonne

Plus rien ne m'étonne

<Bis>

Ils ont partagé Africa sans nous consulter

Ils s'étonnent que nous soyons désunis

Une partie de l'empire Mandingue se trouva chez les Wolofs

Une partie de l'empire Mossi se trouva dans le Ghana

Une partie de l'empire Soussou se trouva dans l'empire Mandingue

Une partie de l'empire Mandingue se trouva chez les Mossi

Ils ont partagé Africa sans nous consulter

Sans nous demander, aïe-aïe-aïe, sans nous aviser

Ils ont partagé le monde

Plus rien ne m'étonne

Plus rien ne m'étonne

Plus rien ne m'étonne 

<Bis>

AjUDA

Pots portar un cavall a l'aigua,

però no pots obligar-lo a beure.

- Proverbi hindú -

DUES . . .

DONES,  ni més ni pus

Puc ser gel, foc, terra i llar

Tempestat o brisa

Nit i dia

TEMPS . . . Valor real?

Vosaltres, els europeus, teniu rellotges,

però nosaltres tenim temps.
(proverbi africà)

Què en penses . . . ?

Fins i tot un rellotge atrotinat

dóna dues vegades al dia

l'hora justa

[Woody Allen]

23 D'ABRiL

Hi ha llibres per a tot i per a tots: per informar-te, per entretenir-te, per aprendre, per viatjar... Els seus beneficis són gairebé innombrables: ens millora el vocabulari i l'ortografia, ens augmenta la nostra intel·ligència emocional, ens reforça la cultura, ens fa imaginar, ens desestresa, ens fa més empàtics, ens activa la memòria, ens afavoreix la concentració, ens ajuda a recordar, conèixer i aprendre...

No els tapis, atraveix-te a descobrir-los i a estimar-los.

Llarga vida als llibres!

BONA DiADA PER A TOTHOM! 📖🌹

DONA

Ens volem dones.

Ens volem mares.

Ens volem treballadores.

Ens volem remunerades.

Ens volem sexuals.

Ens volem senceres.

Ens volem vives.

Ens volem a tot arreu.

Per totes aquelles persones

que ens volen petites, 

infantilitzades, 

insegures i callades :

¡Ens volem lliures!

PRECS

Aïllats, en silenci i en un entorn apropiat, tots en algún moment ens hem dirigit als nostres "déus", per donar gràcies per tot el que ens envolta o per implorar el perdó per malgastar la vida o simplement per tenir un moment profund amb nosaltres mateixos. Paraules molt íntimes, cadascú les seves, creant un misteri i una màgia, tot i saber que un dia hem de morir (encara que vivim com si fóssim immortals)...  i no creure en el poder d'un mateix. 

L'ALTRA MiRADA

No és pecar d'irreverent

el fet de veure les coses

des d'una altra mirada

[Si voleu veure les fotos més grans, cliqueu damunt cada imatge]

FOREVER YOUNG

Si no pots volar, llavors corre; 

si no pots córrer, camina; 

si no pots caminar, gateja.

Però facis el que facis, 

segueix movent-te cap endavant.

[Martin Luther King Jr]

L'ÚLTiM ViATGE

L'últim viatge arriba sense avisar-nos, sense preparar-nos, sense decidir-ho. I de vegades,  arribada l'hora, no ens permet ni acomiadar-nos i marxem sense un adéu, sense una aferrada, sense un t'estim, sense un perdona'm. Mentre vivim fem tants viatges, però mai no pensem que cada dia pot ser el darrer, que arriba quan menys t'ho esperes i com un lladre et transporta a un altre pla, deixant-ho tot aquí.

L'existència és un viatge en què no hi ha camins plans, tan sols pujades i baixades,  però això és la vida... i la mort, mentrestant, ens arriba a tothom.   

SAViESA

Quan crèiem que teníem totes les respostes, 

de sobte, canviaren totes les preguntes.  

- Mario Benedetti

APRENENT . . .

  Vaig quedar una bona estona enganxada als seus jocs, com si una part de mi jugues amb ells. S'havien fet seu aquell racó. Qui sap si era un gran castell on lluitaven els cavallers o potser un escenari per fer una gran representació. Un lloc encantat on els colors eren més brillants i l'aire més suau, combinació de curiositat i plaer que els deixava un somriure a la cara. M'arribava la seva innocència, la seva vivacitat i, sobretot, la seva vitalitat. Tots eren diferents, ni millors ni pitjors i això els donava ales per volar dins un univers conjunt. 

Anaven aprenent,  perquè jugar no és un luxe per uns quants, és una necessitat per a tots.

BORRóS

Pel pas del temps se'ns esborren molts moments, en el record o en la memòria. Se'ns esborra als ulls la mirada per les llàgrimes, siguin de dolor o d'alegria. Quant som massa joves, se'ns esborra l'amor als pares. Per la vellesa o per la malaltia, se'ns esborren les nostres faccions. Ens anem esborrant quan no ens posem a la pell d'un altre. Ens esborrem, lentament, quan cedim en les nostres fronteres. . . 

Quan la vida es torna borrosa, 

sempre pots ajustar la velocitat 

o revisar el teu enfocament...

CURiOSiTAT

Graffiti  [Palma ~ 28/03/2021]

Veig en tu la mirada inquieta i vital. Et fas preguntes, disposada a furgar fins a trobar explicació a tot el que t'envolta.  Com un nin, contemplant i admirant, a tota hora les coses. Mentre la seva ment s'obre moguda per la curiositat, sempre millor que se tanqui moguda per la creença.

A la curiositat només la pot frenar la por.

MÚSiCA

Palma, 20 de gener de 2018

Les meves paraules són tan curtes, 

que necessito música 

per expressar-te el meu sentir.

Mr. Carajo

CAMiNES . . .

Camines i el teu pas és pausat,  Tens una edat en la que ja has deixat d'estar pendent de moltes coses.  No tens perquè aclarir a ningú qui ets, el que fas, ni on vas.  Ets més selectiva amb la gent que t'envolta i és perquè comences a ser qui realment ets.  Has deixat d'estimar a qui no et pensa, d'escriure a qui no t'enyora, de cercar a qui no et vol.  T'estimes a tu mateixa amb tot, els teus defectes, les teves cicatrius i les teves històries . . .

El problema sorgeix quan has de triar entre la raó i el cor.

SENYALS

La vida te va ensenyant qui si, qui no i qui mai.  

La vida sempre ha estat així, hi ha un munt de senyals que em vénen a cercar.  Senyals que rep dels altres i fan de miralls.  Les emocions, amb ells, es detecten molt evidents i ajuden als altres a comprendre com em sento. Però, de vegades, els puc amagar per protegir-me i és quan t'adones de qui hi és i de qui no, i de qui mai hi serà.

Llavors . . .  ho puc entendre.

Créixer fa mal. 

PREMONiTORi

Era just en el 2017 quan et vaig fer aquestes fotos.

Tu anaves pintant, potser el teu pensament no fora aquest...

"EL MÓN SOTA EL JOU D'UN GRAN, INVISIBLE i SILENCIÓS ANIMAL"

 que  ens fa sentir a tots... molt petits.

ERRADES

Quina enveja me feis, agafats de sa mà, sense tapa-boques i lliures passejant cap es poble. Me'n vaig, cap a ses afores, carregada amb els errors de TOTS, donant per fet que mai  mos podría passar.  I ara,  privada de tot, només cal esperar que s'espassi i no morir en l'intent de fer un nou món on sa natura estigui, fins i tot, per damunt de noltros. Hem d'aprendre de tot el que hem viscut, estem vivint i viurem,  perquè si no ho feim, tornarem a repetir curs.