Els records la portaven a aquell cantó fosc, on no hi volia entrar de nou, com sempre imposant la força damunt la seva voluntat. Anava passant pel seu cap, minut a minut, segon a segon aquella trobada. Ni la presumpta saviesa del seu amic, ni les seves maneres pogueren fer-li oblidar aquelles espatlles nues fins on l'esquena perdia el seu bon nom, com el vestit verd i uns talons alts i prims que allargaven molt més aquelles impressionants cames... —Prou! No podia perdre la seva feminitat— Mentre ell l'acaronava, ella pensava que aquell home era tan sols un extra a la seva vida... i es deixà estimar.
[Joc a ca la Sue]