RESCATATS . . . [ XXXI ]

Sal  de  taula

un polsim de vida.

Sabors que dansen.

[Juliol ~ 2025]

.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .

Miro la bossa

rebuda la soldada

agraït per tot.

[Alfred]

.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  

Turó de sal

o muntanya nevada.

Somnis a mida.

[Carme]

.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .

La sort que tens,

tot i el mal averany,

no te l'acabes.

[Helena]

ELS SOMNiS DELS iNFANTS

A la calidesa de la tarda, els nens es reuniren al jardí. Asseguts en cercle, amb ulls brillants i veus  xiuxiuejants,  parlaven sobre els seus somnis amb un to d'intriga.

—Ahir vaig somiar que passejava per un bosc morat— va dir un nen, mentre llepava la baia sucosa que havia recollit d'un arbre imaginari.

—Jo tenia una poma brillant a la mà, plena de màgia— va afegir un altre, mentre passava la seva mà per davant dels ulls de tots.

Tots reien i es xocaven els colzes entusiasmats. Amb una forquilla i un ganivet  invisibles, començaven a tallar les històries. Cada detall era una mesura de respecte per la seva pròpia imaginació.

—En el meu somni, els arbres xiuxiuejaven paraules desconegudes, incloent-hi les més difícils— va mussitar la nena, dibuixant-les tímidament a l'aire.

Les paraules suraven entre ells, els petits teixien un Univers on l'impossible es feia possible, entre rialles i secrets compartits.

[ Joc a ca la Sue ]

EL REFUGi

 

Fotografia de Xavier Pujol "Refugi de l'estany de l'Illa"

a   RELATS DE LA CARME 

La nit queia sobre el refugi de l'Illa i la boira ho envoltava tot, el vent xiuxiuejava secrets entre els arbres, era una mica inquietant. L'Eduard, amb el seu somriure tranquil, es va acomodar entre els seus companys. Entre rialles i anècdotes, el somni els va sorprendre. Al clarejar, un silenci estrany va omplir l'aire, mentre la llum es filtrava per les escletxes... L'Eduard havia desaparegut!

Els seus amics el van buscar frenèticament, cridant el seu nom entre la boira matutina. El bosc semblava engolir les veus, mentre les ombres dansaven entre les branques. Van revisar cada racó del refugi, cada sender conegut, però només van trobar la seva llanterna apagada i un rastre d'empremtes que s'esvaïen a la boira. La incertesa va créixer, la por es palpava en l'aire dens. A mesura que el sol pujava, l'angoixa els va atrapar, la tensió augmentava i la por s'instal·lava als seus cors. Havia volgut marxar o hi havia alguna cosa més fosca a l'Illa? Què havia passat amb l'Eduard? 

L'Illa guardava el seu misteri i ells la seva agonia, mentre que els secrets fossin revelats per una investigadora que hi havia al refugi,  anomenada Carme, que tenia un ampli historial de casos resolts al llarg de la seva carrera... esperaren ansiosos i confosos els resultats... Res va poder fer pels companys de l'Eduard, estava molt enfadada amb ella mateixa, era un cas molt estrany i l'havia de resoldre, sí o sí!

Passaren els anys i ella no deixava d'investigar, fins que un dia l'Eduard aparegué amb una història gairebé increíble, ningú s'ho creia.  Bé, només hi va haver una dona que ho va fer, la gran investigadora Carme. 

*[Per saber-ne més, haureu de seguir els enllaços que he posat amb un altre color al post]*

RESCATAS . . . [ XXX ]

Brillava la sal,

festa en cada ona,

riures s'escolen.

Tu que canvies

la vida efímera

per la bellesa

[Juliol ~2025]

.  .  .  .  .  .  .  .  .  .

Fugaç bellesa

més enllà de la bromera

esclata l'aigua

[Xavier]

L'esclat de l'aigua

em banyava d'esquitxos

Llepo la sal

    [Carme]

Contra les roques

ressonen les onades

Música brava!

[Núria]

Fortes onades,

Intentant desfermar-me,

del meu compromís.

[Alfred]

Felsen gischtumtost

erinnern an das Leben.

Grund, dankbar zu sein.

[Sean]

Brama la roca

ruixims de sal i escuma

El mar la desitja

[Barbollaire]

La roca és ferma,

els esquitxos efímers.

Es complementen.

[Helena]

LA FESTA

A la foscor de la nit, una festa es desenvolupava en una antiga mansió. Les llums il·luminaven la sala mentre la música ressonava. Les notes negres del piano afegien un toc de misteri. Entre les rialles i la diversió, una misteriosa nota aparegué sobre la taula de la gelatina morada. "Una oportunitat  única", deia.

La curiositat despertà i una idea es formà. La gent es dirigia a la biblioteca, on els llibres  de cuir  amagaven secrets antics. El so del degoteig d'una aixeta trencà el silenci i, de sobte, l'arrel de l'enigma es revelà, el veritable misteri no era qui, sinó què... L’organitzador, un vell amic oblidat, era qui ho havia preparat tot per demanar perdó  i reconciliar-se amb tothom.

( Joc a ca la Sue )

UN BARRET PEL MERCAT

L'home del barret blanc caminava entre les paradetes del mercat, la seva figura destacava entre la multitud bulliciosa. Cada pas que feia estava embolicat en una aura de misteri, la seva aparença distingida atreia les mirades curioses dels transeünts, els venedors l'observaven amb curiositat i xiuxiuejaven entre ells. S'aturava a cada lloc, examinant fruites i espècies amb interès, sense que se li veiés la cara del tot. 

En arribar a una botiga fosca, l'home s'aturà i tragué un petit objecte brillant de la butxaca i s'apropà a un venedor d'antiguitats al qui li murmurà unes paraules a cau d'orella... De cop i volta, el barret caigué del seu cap, revelant una cara coneguda. "Què hi fas aquí?", va preguntar el venedor, mentre el batlle somreia dissimuladament, "Atenent els meus assumptes secrets, què sinó!"... i així com arribà, se n'anà amb el barret ben ficat fins a les orelles...

LA CONFiANÇA

La confiança, aquest bell miratge al desert de les relacions humanes. És com un gos petit: si el maltractes, et mossega!.  És essencial, com el wifi: si no funciona bé, tot es torna un caos. 

La confiança és com deixar els teus secrets a algú que té un historial d'oblits i que, en aquell moment, es converteix en un magnífic narrador. És clar, sempre hi ha un -amic- que diu: "Explica-m'ho! No ho diré a ningú". I així, confiem, buscant aquesta connexió genuïna amb tots els més propers, mentre ens aferrem al mantra que “un cop trencat, sempre trencat”. Però bé, almenys tenim el somriure irònic amb què rebem cada traïció... 

Això sí, sempre acabarà sent millor a la propera vida.

PROGRÉS

En un món on la contaminació era el nou color morat, la indústria va decidir retirar els seus productes "eco-amigables", perquè, després de tot, qui volia un planeta net?  L'entrenador de l'equip ambiental havia après que, per ordenar els nostres pensaments, havíem d'acceptar la part torta de la realitat. Així, mentre un gat observava indiferent, el bram de la desídia ressonava a cada racó. En lloc d'un futur desitjat, ens vam quedar amb un present on l'educació només era un bonic adorn. "Que meravellós!", exclamaven, observant com el món es tenyia de matisos enganyosos... Però no us preocupeu, sempre podem fer un curs en línia sobre com ignorar el desastre. Això sí que és progrés!!!

[Joc a ca la Sue]

BiCiCLETES

Bicicletes van,

mare i fill al passeig,

somiant el sol.

[Juliol ~ 2025]

.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  

Somiant junts:

un sol, un lloc, un camí

o una meta.

(Carme)

.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .

 

Schaufensterpuppen

träumen nicht von Fahrrädern

und nicht von Sonne.

(Sean)

.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .

Dues generacions,

pedalejant unides,

fent el seu camí.

(Alfred)

EMBÚS

Ah, el plaer de la vida moderna! Dos dies sense poder dutxar-me i només cal agrair a aquestes canonades valentes que van decidir organitzar una festa d'embussos. Imagina't viure dos dies en una sauna a 38ºC, mentre els teus intents per desembussar aquests misteriosos tubs són tan efectius com intentar aturar un tsunami amb un didal. Desembussador? Una utopia... I, per si no n'hi hagués prou, l'aigua decideix emprendre una aventura pròpia, fluint alegrement cap a la botiga de sota, com si fos un relaxat espectacle aquàtic. El lampista, amb la millor cara de "no puc fer res", m'informa que és un embús general. Genial!  Només faltava un camió d'emergències, ideal per portar la meva dignitat i sentit de l'humor al lloc de descans final. A esperar un camió!... Mentrestant, em converteixo en una mena de criatura mítica, invocant els déus de l'aigua. Qui necessita aigua potable quan es té un jacuzzi improvisat?