Itinerant ... (VII)

(Deixat a Itineràncies Poètiques, 6-05-2016)

* Si no veieu bé la lletra, piqueu damunt la foto.

Itinerant . . . (VI)

(Deixat a Itineràncies Poètiques, 22-04-2016)

Itinerant . . . (V)

DESAMADA

Quan tots deien que estava folla d'amor 

el meu cor somreia,  sabent-te sempre a prop.

Què diran ara que em sento desamada i,

per més que vulgui, per tu moro d'enyor?

Amat,  ma vida  per la teva follia donava,

per la teva felicitat,  ma pena  ofegava.

(Deixat a Itineràncies poètiques, 27-03-2016)

MÀ damunt MÀ

Les mans enamorades

mai estan callades,

despentinen tristeses

i silencien paraules

Com dues tenalles

la cara enganxen

i, dels braços seguides,

aferradetes regalen

(Deixat a Itineràncies poètiques, 6-04-2016)

L’ABRAÇADA

Com si fos una descàrrega,

arriba l'abraçada de l'Amat,

intensa com llum d'estiu.

S'endinsa com silent nit,

xopant-me com pluja d'abril,

tan encesa com el desig.

(Deixat a Itineràncies Poètiques, 11-04-2016)

Itinerant . . . (IV) - Homenatge a Ramon Llull

BATEGA

Al seu desconhort, des de la partida,

s'hi afegí la poca energia reflectida

en aquell rostre fràgil i, entristida,

precipitant-se records indelebles,
lliscaren les llàgrimes irrefrenables.

De sobte, el seu plor es va aturar ...

recordà paraules sàvies d'algú estimat:

"Frueix de tot allò que t'ha sacsejat,

que si no s'ha viscut no et farà bategar" 

(Deixat a Itineràncies poètiques, 2-03-2016)

              

ABSÈNCIA

Quan veig la terra regalimant

i la mar embravida aixecar-se.

Quan del vent, silencis s'escolen

i em trasbalsa un ruixat inesperat,

em nafra la distància 

                   i em dols, Amat

  (Deixat a Itineràncies poètiques, 27-02-2016)  

                                   



  

TRENCACLOSQUES
Com una heura sobre un mur,

s’enfila l’amor de l’amiga a l’Amat.

Mentre l’Amat, amic, es deixa estimar.

Com una onada damunt la sorra,

Acarona l’amic, Amat, a l’amiga

Mentre, l’amiga, es deixa enxarxar.

(Deixat a Itineràncies poètiques, 9-01-2016)

Itinerant . . . (III)

LLUM

La primera llum de matinada

entra per l'ample balconada,

els ulls volen enxampar-la.

Mandrós el cos encara,

la pell als llençols enganxa,

té tot l'Univers a la cambra. 

Un bri de llum la vessa.

QUiMERES

De  somnis mudada,

revifo  quimeres

que llanço als vents

i a la sorra,  silencis.

Del turó cap el mar,

retinc l'esclat fet desig

quan la nit és record 

i l'onada,  l'absència.

Trobeu instants deliciosos  a
Itineràncies poètiques

CÀRREGA

He deixat la roba  

com deixar una motxilla

carregada de records.

Despullada dels instants,

               dolços i amargs,

que m'omplien fins ara,

aprenc, a poc a poc,

quin és el meu lloc.

Itinerant . . . (II)

MOTS i LLETRES

De la feina feta 

signen els dits orgullosos.

La ploma agraïda, brilla.

Paraula transmesa,

              paraula rebuda.

Esperits curiosos esperen 

Amb els cors encesos.

COLLiTA

Trec  bocins de terra del record

que ara ja no és terra tèrbola,

és aire,  llum,  pluja lleugera.

Trossos de vida s'escampen. 

Collita d'un paisatge plaent.

ENTRE  SILENCIS

M'ofereixes silenci

sembrant angoixa

oblidant que el dubte

embriaga el meu seny

Els silencis fan mal

amaguen pors, tanquen veritats

que espanten fantasmes

de no poder i estimar

Els meus silencis et gronxen 
t'acaronen els somnis

allunyant de tu

les meves pors

En els silencis et bresso

et reinvento, et penso

et desitjo, et somio 

i després ... el no-res

*Passegeu per Itineràncies poètiques, vos agradarà!

Itinerant . . . (I)

Han arribat les altes temperatures i em sento amb poques forces per estar molt de temps davant la pantalla, així que he pensat portar al meu blog el temps compartit a Itineràncies poètiques aquest passat juny. Ha estat una experiència molt bonica que vull agrair a tots i a totes i, especialment, a na CARME per convidar-me a participar-hi.

EN UN SOSPIR 

Pintarem paisatges

allunyant als niguls.

Verds prats, grans arbres,

blaus intensos... I tornaran

tendres els teus ulls de cel,

dolços somriures als llavis

i en un sospir 

      un t'estim

    ✴ ✴ ✴

  

TROBAR-TE

En el silenci de la nit t'aniré a trobar

travessaré, pam a pam, les carícies perdudes

d'aquests carrers que oloren a tu.

A les fosques, escoltaré la teva veu

xiuxiuejant-me paraules dolces  

i em sentiré, novament, estimada.

   

 MANS

La mà que acull,  que parla

que nega,  que s'aparta

que  t'estreny i que et rebutja

que et toca i et reclama

La mà oberta que exposa

tot  el que  el cor demana