carusses

"... la pastilleta la necessito sencera o això diu la psicòloga ... tot i que a la darrera visita li vaig comentar que em deixa en un estat d'indiferència estranya, és com si sentís tot molt dins però que no pogués expressar físicament les emocions, no puc somriure, no puc plorar. Em va dir que fins que arribi l'estiu no puc deixar-les, que l'hivern i la primavera són estacions molt delicades per a ser jo mateixa. Sorprenent i estrany, ser jo i no demostrar-ho. Anul·lada la meva sensibilitat què queda de mi? ... res de res.

No sentir dolor, sabent-ho. No sentir alegria, veient-la. Potser -pensat fredament- és un estat ideal, però t'asseguro que a mi em té molt perduda, potser més que quan brollaven llàgrimes per les meves galtes o quan una riallada s'escapava de ser somriure. Això de "sentir" fredament no s'adiu amb la meva persona. Com reaccionaré quan deixi de prendre pastilles? Seré la de sempre, pujada en una muntanya russa, o em tornaré un ésser sense capacitat d'expressió alguna? 

Fins i tot, ensopida la meva rebel·lia, lluito contra aquest estat a través de l'únic mitjà que conec, la paraula. Amb ella puc expressar tot allò que els meus ulls no diuen, tot el que els meus llavis callen, tot el que al meu cor batega ..."   

                                                 

( Fragment d'una carta per a tu // febrer-2014 )

triadissa de mots

Tinc mots per donar-te
els vaig guardar en un calaix, fins
que arribés el moment d'endreçar-los
Només per a tu faig tria 
... i només tu entendràs ma follia

Més enllà de la distància entre nosaltres
hi ha un racó on el paisatge es dissol,
on puc tocar el somriure de la lluna
xiuxiuejant secrets mentre em fa l'ullet
... i penso en tu

Desconegut i salvatge, esquerp i misteriós
que em commou fins a les llàgrimes
Auster i sobri, imaginatiu i brillant
Mag dels mots, del pas del temps
del somriure franc, de mirada dolça
... que vull i no tinc

Solcant la nit tanco els ulls,
imagino totes les muntanyes
tots els mars, tots els cels
que he creuat per arribar a tu
... i ho faig alhora
(sa lluna, octubre-2013)

P E L L

Imatge cedida per un amic

Aquest silenci que envolta el temps més íntim

- on sembla que res és res  i  poc és tot -

omple de llum aquesta estança.

Somio que els teus dits, ploma màgica,

dibuixen en la meva pell el teu desig.

Mentre,  la meva veu com un alè,

recita els versos més dolços, lentament.

En el silenci de la cambra reposa el meu cos nu.

Tènue llum que bressola records i encén desigs.

Paraules com dolces notes dringuen, engronsant-se  amb la seva cadència.

Fora,  la nit  -amb el seu mant espès-  humiteja el pas del temps.

Endormiscada, faig compte enrere de l'instant que ha d'arribar.

                                                 (sa lluna, febrer-2013)

PAPALLONES

Avui...parlo de sentiment, 
de sensacions, d'emocions, 
de papallones al sentir-te.

 
Tant de bo que volin i volin, 
no tan sols a l'estómac, 
que s'apugin al meu cap, 
llisquin pel meu cos i 
es posin suaument al meu cor. 

Tant de bo mai deixin de                     voletejar! 
               (a Jota/Gener-2011)

DESEMBRE

Dia ennigulat, fred, vent als ulls.
La llum grisa refreda l'ànima. 
El cos la segueix, totalment abduït,
com si refusés de si mateix.

Ma casa ja no és buida. 

Diferències enfrontades, 

hores compartides buscant l'enteniment,
voluntat imposada a cops de repeticions inesgotables.
Calma sostinguda entre pinces de necessitat.

Jo  -submergida al meu món- absent 

amb la tristor d'un altre desembre al coll.

                             

ADORMiDA

                        

                                 S'ha adormit el teu somriure en el temps                                    

                              com teranyina enganxada en el pensament,                                    

càlida abraçada entre retines. 

Enyorances en les nits perdudes

llençols mullats, pell encesa,  

rellotges regalant minuts

martellejant entre somni i somni. 

No hi ha estels per aquesta nit de lluna, 

subtil mirada perduda en la teva llum, 

adormida en el temps ... espero.

                                                                               (sa lluna, novembre-2012)

RECULL

Quan bufa el vent
voletegen els pensaments,
arremolinats, colpejant
l'equilibri del seny.

Negra fosca,

entre llums d´espelmes.

Boira estesa.

Què puc fer

quan, sabent que no hi ets,

et sento tan a prop...

         tan a prop.

Quan la pluja treu el cap,
sentiments mullats rellisquen
per la serenitat de la foscor.

I vull beure't got a got,

sentir-me, gota a gota,

immensament petita.

    (Recull- sa lluna,  novembre/2012)

RETORN

Imatge a  Antaviana

"...fins aleshores, no t'oblidis de ser molt, molt feliç "

Caminaré, entre els teus records,

xiuxiuejant a la lluna paraules per a tu.

Passejaré entre onades el meu somriure,

dibuixant les meves mans entre les teves.

M'asseuré entre els blaus de l'horitzó,

en el vell, estimat, moll de pilons

-com feies tu- 

esperant el teu retorn.

                          (02/10/2012)

CARUSO

 

 

                                             Avui el dia s'ha alçat nostàlgic
                                             els grisos d'un dia propi d'hivern
                                             temps de música
                                             - Caruso en totes les veus-
                                             sentiments de pell
                                             records i somnis... abraçats.

 

Te voglio bene assai,

ma tanto,  ma tanto bene ... sai

 

PERDONA'M si SOMiO

Perduda  entre els vells carrers
els pensaments molt lluny
tot i que et sabés tan a prop

Hi eres en cada pedra del camí
en els colors d'una primavera primerenca
durant els llargs silencis ...
eres l'aire que respirava

Hi mancava anar agafats de la mà
en silenci 
com tantes vegades havíem imaginat
i junts caminar

Perdona'm si somio