Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Un llibre -un amic-. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Un llibre -un amic-. Mostrar tots els missatges

23 d’abril 2025

SANT JORDI ~ 2025

Sempre és bona ocasió per comprar un llibre
(si no te'l regalen i a falta d'enamorat...)
i això és el que he fet.😉

VULL UN CONTE!!
- Mare, mare ... m'expliques un conte abans d'anar a dormir?
- Del cavaller i la seva princesa?
- No, no!! aquests són molt antics!! un del drac-robot que es mengi n'Andreu...
- Qui és n'Andreu?
- Síiii, mama! ... aquell nin de l'escola que em diu lletja!!!
[sa lluna ~ 2013]

SEX-SHOP
La curiositat gairebé em costa un disgust quan el venedor, un atractiu cavaller, em va dir drac en mà... "Aquest, princesa, és el més complert, et deixarà molt satisfeta"
Encesa de vergonya vaig pagar i -sense mirar-lo als ulls- vaig sortir escopetejada d'allà. 
[sa lluna ~  2013]

BON SANT JORDI PER A TOTHOM!

25 de gener 2025

LECTURES

AVUI s'acaba el repte de la nostra companya Núria i ho fa amb el repte de dir quin ha estat el nostre darrer llibre i quin és el que tenim en marxa ara. Moltes gràcies, nina! 
He de dir que, així que quan era més joveneta sempre en tenia un o dos en marxa, ara sóc més tranquil·la amb la lectura. Hi dedico una estona amb la claror del dia i quan baixa ja m'és impossible llegir més temps... i ja m'hi he avesat...

  















L'últim llibre que he llegit, té com a títol "Al País del núvol blanc" de Sarah Lark. És un regal de la meva neboda pel meu aniversari, signat el 27 de gener de 2016 i què, en aquell moment, em va encantar i per això n'he fet una segona lectura.

És tracta d'una novel·la de 734 pàgines ambientada en la colonització de la desconeguda Nova Zelanda. Tot i tenir moltes pàgines és molt entretinguda, perquè barreja molt bé la història amb els diàlegs dels seus personatges. El viatge té la sortida des de Londres a 1852.
La història comença així: "L'església anglicana de Christchurch, Nova Zelanda, busca dones joves i respectables, versades en les tasques domèstiques i l'educació infantil, que estiguin interessades a contraure matrimoni cristià amb membres de bona reputació i posició acomodada de la nostra comunitat".  Dues noies, totalment diferents, es troben embarcades en un viatge  cap a un destí que no s'esperaven cap de les dues, la (mala) sort de les dues les uneix per a sempre...




Ara he començat "El Faro del unicornio" de Francisco Melero Maíllo.
Llibre de 386 pàgines, dividit en cinc parts: Futuro. Presente. Pasado. Eternidad. Epílogo/Epitafio.

De moment només puc avançar-vos la sinopsi:
La tranquil·litat del Sr. Bücher, vell llibreter de barri que havia adquirit infinitat de manies al llarg dels seus anys de constant treball i perenne solitud, es veu sobtadament pertorbada per l'arribada al barri d'un nou propietari, advocat de professió, que li insta, mitjançant una denúncia, a netejar i ordenar el negoci per raons de seguretat i salubritat veïnal. Des d'aquell moment, tot el seu món es desestabilitza, el seu cap solapa la realitat amb un deliri centrat en les seves innombrables lectures i compartirà amb el lector un descens als inferns del seu penós passat.

SALUT i PER A MÉS LECTURES PER A TOTS!

22 de desembre 2024

QUi SÓC ?


. . .Una es passa tota la vida tractant de recolzar-se en columnes, d'adherir la pobra massa psíquica a estructures exteriors per tal de dotar-la d'una manera; s'acosta als altres, ja siguin persones, animals o coses fins a fondre's amb ells, es fa de costums buscant en la repetició la manera d'evitar la infelicitat. Els recursos no tenen fi i són renovables de manera quotidiana; obren de vegades com a conjurs, manes ingènues que hora a hora es van dipositant en petits altars domèstics i per les quals s'espera recompensa. Si hi ha lluna plena, per exemple, es tanquen les finestres per impedir l'exacerbació de la bogeria que produeixen els raigs; si el vent ulula, es tanca també la finestra perquè no entrin els seus maleficis . . .

. . . Però la mudesa era absoluta, tot el que es llencés rebotaria, lliscant sense poder sumar ni tan sols la seva empremta a les marques vitalícies, i llavors el desxiframent cada vegada més hauria d'assemblar-se a una de les empreses de la bogeria: la que s'erigeix ​​per insistir sobre la realitat reclamant realitat . . .
NILDA "TUNUNA" MERCADO
*Traducció pròpia*

15 de setembre 2022

NORMES


Tots infringiren les normes.  Tots entraren en terreny prohibit.  Tots alteraren les lleis que establien a qui s'havia d'estimar, com i quant.  Lleis que convertien les àvies en àvies,  els oncles en oncles,  les mares en mares,  els cosins en cosins,  la melmelada en melmelada  i  la gelea en gelea. 

Va haver-hi una època en què els oncles es convertiren en pares,  les mares en amants  i  els cosins moriren i van ser enterrats.

Hi va haver una època en què allò inconcebible es va fer concebible i va passar l'impossible.

 -Arundhati Roy- El déu de les petites coses (Traducció pròpia)

03 de juliol 2015

El ZURiCH a casa!


La sensació d'obrir la capsa i veure 
aquests preciosos exemplars davant meu, 
ha estat una experiència que no podré oblidar mai.

Tocar, ensumar, llegir … 
Hi havia somiat moltes vegades i ara s'ha fet realitat. 
Un projecte conjunt que vull agrair a tots i a totes.

El meu petit granet de sorra, si m'ho permeteu, 
vull dedicar-ho a la persona que més 
em va engrescar a llegir i a aprendre,  
per a tu, mumarona.

Ens veiem al Zurich!

20 de maig 2015

HaPPY DaY


Tot va començar als comentaris de Roda el món i torna al bloc, mig en broma vam anar deixant idees per a una possible trobada real. Que si Mallorca, que si Barcelona i, al final, na Carme va agafar es bou per ses banyes i va començar a donar-li forma.
Quan va sortir es post "Veure'ns les cares" vaig començar a pensar en es detall que volia per a tots es que assistissin a s'esdeveniment i totduna vaig pensar que n'Assumpta era sa solució. Com en altres ocasions, entre totes dues vam triar tots es components des regal. Per diferents motius gairebé no arribà a temps, però s'Univers sencer es va confabular perquè tot sortís rodó. Estava a punt ja de començar es que havia de convertir-se en un dia inoblidable. Tot un ventall de sentiments al nostre abast!


A les 

D
O
T
Z
hora prevista, mos vam trobar al Portal de l'Àngel, on posàrem cara als nostres blocs amb una forta abraçada i un munt de somriures de benvinguda. Després de ses presentacions vam començar la ruta. Primera parada Santa Anna (amb casori inclòs), on vam anar llegint es mots que havíem triat per a cadascun-a.



Llavors seguírem passejant pel barri gòtic entre somriures i confidències i més paraules



I seguírem i seguírem ... fins que va ser hora de posar miques a sa panxa

Foto de na Carme
Al restaurant ens esperaven n'Assumpta i en Josep Lluís. Vam tornar bojos als cambrers perquè mos col·loquessin ses taules per tal que tots mos veiéssim ses cares. Es dinar va ser fantàstic i sa tertúlia meravellosa. Just a s'hora des cafè va aparèixer na Rits, com mos havia promès. Acabàrem es joc començat als jardins de Santa Anna, "vam pagar religiosament" i tornàrem cap es punt de partida. Alguns es van acomiadar amb més aferradetes i més somriures i ets altres quedàrem per a prendre un altre cafè al Zurich


També vos vull mostrar es regalets que vaig rebre i es llibres que vaig adquirir des nostros estimats escriptors i poetes :   Marta, Jordi, Rafel i Alfons 















 Gràssis, 
 Miquel Àngel!!





NiNS, NiNES, un plaer haver compartit amb tots voltros!!

I això és tot, de moment, perquè molt aviat tenim una cita. 
Una cita que mos ha il·lusionat en aquests mesos d'espera
La presentació des nostro llibre ja és aquí, ben aviat!!  
Foto  de  l' Alfons

06 de març 2015

04 de febrer 2014

lletres

Com sabeu, la setmana passada va ser el meu aniversari, puc dir que aquest any ha estat sorprenent,  tant d'afectes com de regals rebuts. 
Dos dels que van arribar de l'altre costat del toll, de dos amics, esdevindran en bons companys de moments especials. 

Abans que la tecnologia arribara, ens explicaven les històries escrites a mà o anaven passant de pares a fills. Sempre he tingut curiositat per saber com seria la cal·ligrafia dels escriptors, és un detall que diu molt d'ells i per això sempre que puc demano una dedicatòria ...

  Gràcies  ALFONS !!
Gràcies  JOAN !! 


31 de juliol 2012

P R E P A R A T I U S . . .

Estic preparant els llibres d'uns amics que m'han arribat per correu. Els dos primers dels seus autors, els meus amics Antonio Marín i Rafel Cases, el tercer és del meu amic Pep que estava molt interessat en que el llegís i em el va enviar, la seva autora Assumpta Bonet. Encara que ja els he fullejat, els vull gaudir en les meves vacances que estan a punt d'arribar.

Aquí us els deixo !!








    





     LEOPOLDO MARÍA PANERO,
      POEMA QUE LLAMA AL POEMA

     de ANTONIO MARÍN ALBALATE

     ( Huerga y Fierro editores, S.L.U. )
       I.S.B.N.: 978-84-8374-992-0














              

LÍNIA GROGA
              UN BATEC SOTA LA CIUTAT

             de RAFEL CASAS I BARRERO


     ( Editat per Rafel Casas i Barrero amb la
       col.laboració de http://www.b-llibres.cat )
       I.S.B.N.: 978-84-615-8801-5







    
    

  EL NOSTRE PETIT MARROC


     de  ASSUMPTA BONET JULIÀ



     ( Editorial Rourich )
       I.S.B.N.: 84-7705-091-0