ELS GENETS D'ASCOT

«The Jockeys’ Dressing Room at Ascot» (John Lavery – 1923) 

a  RELATS CONJUNTS 

Al vestidor dels genets, minuts abans de la cursa a l'hipòdrom d'Ascot, dues figures s'enfronten en una conversa carregada de tensió.

—Confies en el poltre que montes avui?— inquirí un,  ajustant-se les botes amb precisió.

—Més del que confio en algunes decisions del comitè— respongué l'altre, repassant l'estratègia de la carrera mentalment.

—El meu impacient. Ho noto inquiet, com si volgués sortir disparat ara mateix. Creus que és bo o dolent?

—No ho sé. De vegades aquesta energia nerviosa és justament el que es necessita per sorprendre a tothom...

Un lleu silenci es va instal·lar mentre fora la cridadissa anunciava l'imminent inici.

—La pista està una mica relliscosa després de la pluja, no serà fàcil mantenir l'equilibri.

—Sí, això em preocupa...

—El clima podria alterar tots els pronòstics— afegí el primer, mirant per la finestra.

—Llavors serà qüestió d'adaptar-se al moment— replicà amb un somriure gairebé imperceptible.

—Sort!— digué un.

—La necessitaràs— digué l'altre per si mateix...

El ressò dels cascos començava a escoltar-se a la distància, tancant aquest breu intercanvi abans del soroll de la competició.

Al dia següent, en primera plana de tots els diaris del Regne Unit, es parlava del greu accident d'un genet en circumstàncies estranyes, succeït a l'hipòdrom d'Ascot.

LA Z - (IZZARD)

(I)

A l'alba gris, la vella casa semblava un cofre tancat sota una coberta de boira espessa. A dins, una discussió sorollosa i sense sentit ressonava entre les parets d'un color verd mar, com si veus atrapades d'un temps oblidat intentessin sortir. Enmig del caos, el murri va aparèixer amb la seva llança a la mà, buscant una prova efectiva de poder. Els ulls brillaven amb perversitat, mentre avançava cap al centre de l'habitació amb una "Z" tatuada al pit. L'aire es va fer feixuc i la sensació d'amenaça es va convertir en una closca que oprimia el cor dels presents. Ningú no podia escapar del que aquesta criatura deslligava. La foscor no era només absència de llum, sinó un ésser viu que devorava la raó i sembrava el terror. 

(II)

A l'alba, el murri ja era a la coberta del vaixell, amagat darrere d'un cofre de fusta. El seu objectiu era un objecte estrany amb forma de petxina i de color verd mar, una closca plena d'or que havia aconseguit robar la nit anterior. La prova de la seva astúcia arribava ara, havia de passar sense ser descobert entre la tripulació que mantenia una discussió sorollosa i sense sentit sobre una llança —que portava una lletra "Z" i què ningú no entenia bé—. Amb eficàcia, el pocavergonya va lliscar el botí al seu sac, sabent que qualsevol error el portaria directe a la presó. Però per a ell, el risc era part del joc i l'aventura tot just començava.

*Proposta a ca la Mimi

Paraules: 

shell — closca, 

deck — coberta

chest — cofre

proof — prova, evidència

dawn — alba

effective — efectiu, eficaç

brabble —  una discussió sorollosa i estúpida

izzard — la lletra "z"

picaroon — murri, canalla, bona peça, pocavergonya 

Color:

Sea Green — verd mar

L'ORAGE

La imatge revela una tempesta violenta, on l'aigua desborda la llera amb una força imparable. El moviment de l'aigua és tan fort que gairebé podeu imaginar el so ensordidor del torrent xocant contra qualsevol cosa. Les gotes cauen intenses, barrejant-se en un torrent que arrasa amb tot al seu pas, arbres, pedres i branques són arrossegats sense pietat. Tot i això, enmig d'aquest caos, l'aigua apareix com a seda líquida, lliscant la seva superfície amb una suavitat enganyosa que contrasta amb el seu poder destructiu. És una dansa eterna entre força i bellesa, un espectacle natural que captiva i aterreix alhora. La llum tènue del cel ennuvolat realça els reflexos platejats de l'aigua, creant una escena hipnòtica on la naturalesa mostra el seu costat més salvatge i sublim... Més o menys com les nostres vides...

TATUATGE

N'Àngel era un noi elegant però amb una llista de manies limitades al mínim. Aquell matí, decidí fer-se un tatuatge d'un color verd mar, una cosa espontània que el seu amic li suggerí.

—Serà bufar i fer ampolles— li digué ell.

Però n'Àngel no volia molestar ningú sense abans pensar-s'ho bé i va recordar una dita que deia el seu avi: "No venguis la pell de l'ós abans de caçar-lo". No es podia fiar únicament perquè lo més normal és que tot sortís bé i li digué que volia pensar-s'ho unes hores més.

Ja a l'estudi de tatuatges, va intentar relaxar-se, encara que l'agulla li feia molta impressió.

—Si penses massa, et farà més mal— li digué el seu amic, mentre treia l'agulla i ho preparava tot.

Finalment, després d'uns quants minuts, el tatuatge va quedar perfecte. N'Àngel després de rebufar, somrigué feliç d'haver estat valent i de no haver-se precipitat.

Al capdavall, la vida de vegades és millor quan un es llança amb compte, sense perdre les formes i sobretot el cap.

*Proposta a ca la Mimi 

Paraules: 

elegant, limitat, espontani, molestar, llista, agulla, verd mar

Frases:

-No venguis la pell de l'ós abans de caçar-lo (és a dir, no et fiïs d'alguna cosa del que no n'estàs segur)

-Lo normal (és a dir, el que s'espera que passi)

-Bufar i fer ampolles (és a dir, una tasca fàcil de realitzar)