LA SORRA

La sorra s'escapa entre les mans

com l'instant que no sabem retenir

i l'aigua, sense tenir forma,

de suavitat ens sap vestir.

La sorra escriu sobre el mar

paraules que el vent desfà.

Cada gra és un petit instant

que el temps no pot guardar.

Quan el vent la fa volar,

sembla que vulgui jugar.

Entre rialles i sal,

l'estiu hi deixa senyal. 

La sorra s'enganxa als peus 

com si em volgués fer quedar. 

Riu amb les ones del mar

i balla sota el cel clar.

Quan el sol la fa brillar,

sembla or damunt del mar.

I la lluna, amb dolç encís,

la vesteix de blanc i gris. 

La sorra dansa amb el vent

lleugera com un pensament.

El mar la torna a bressolar

i mai no deixa de somiar. 

[Juliol ~ 2026] 

EL VIATGE DEL VENT

Leuven. België. Abril 2026. Fujifilm X-H2 de Miquel Àngel Vich 

a   RELATS DE LA CARME

[ I ] 

Feia dies que el dent de lleó esperava. No sabia què, ni quan. Només notava com el vent passava de llarg, una vegada i una altra, sense endur-se res.  Fins que un matí, gairebé sense fer soroll, una alenada va desfer aquell petit univers blanc. Les llavors es van enlairar en direccions diferents, giravoltant entre la llum i l'aire. Només va quedar la tija, quieta, despentinada i lleugera... com si encara recordés el pes de tot allò que havia sostingut...

Ningú no va veure el moment exacte en què va començar. El vent només va acariciar la flor i les llavors van entendre que havia arribat l'hora. Van marxar sense pressa, com qui coneix el camí sense haver-lo recorregut mai. Algunes es van perdre entre la llum;  d'altres es van fondre amb l'horitzó, fins a esdevenir invisibles.

La tarda va continuar igual que sempre, en silenci. 

Només el prat sabia que alguna cosa havia canviat.

-  -  -  -  -  -  -  -  -  -  -  -  -  -  -  -  -  -  -  -  - 

[ II ] 

Un buf de vent, un dolç sospir,

i el món sencer es posa a riure.

Les llavors dansen sense por,

escampant vida i escalf al cor.

Quan el vent comença a bufar,

mil somnis es posen a volar.

Cada llavor porta un destí,

un nou camí per descobrir. 

No tinguis por de deixar anar,

que tot allò bo pot tornar.

La vida floreix amb il·lusió

quan hi ha esperança al cor. 

(Juliol ~ 2016] 

L'ESTRANY BOLET

El dia era ventós i les fulles del ginebró s'arrossegaven pel camí. Vam compartir una capsa de sushi asseguts sobre l'herba verda. La reunió del dissabte va començar de la manera més estranya possible, amb una gavina robant un tros de sushi que algú havia deixat sobre una taula i, a terra, unes formigues avançaven ordenadament cap el seu formiguer sense que s'entretinguessin per res...  Algú havia portat una miniatura de vidre en forma de bolet, però ningú sabia d'on havia sortit... No estava segur d'haver vist una ombra amagant-se entre els arbres, només hi estava d'una cosa, vaig adonar-me que del  jersei de la Neus penjava un punt desfet i quan vaig anar a tocar-lo, ella es quedà immòbil, mirant darrere meu. Quan vaig tornar a mirar-la, tenia el jersei perfectament... Al final, vam acabar rient mentre buscàvem la miniatura entre l'herba... tot i que semblava que el bosc ens observaba...

*Proposta a River

Paraules: formigues sushi, reunió, miniatura, ginebró, fulles, bolet, gavina, ventós, vidre, punt (teixit), segur. 

Color: verd

TEXTURES

Hi ha un llenguatge que no fa soroll

però viu sota els dits.

És la pell aspra de la pedra,

el vellut que acarona el silenci,

la fusta que guarda la memòria.

Amb les mans descobrim

un món ple de sensacions

que ens desperten emocions. 

Cada superfície és una veu,

cada relleu, una emoció.

I quan les mans aprenen a escoltar,

descobreixen que el món

no només es mira,

també es toca, 

se sent, 

s'estima.

(Juliol ~ 2026)