NiT ESTRELLADA

 

Géza Faragó, 1913, Femme élancée avec chat 

a  RELATS CONJUNTS 

Ja me tens aquí, fent guàrdia, perquè la senyoreta té l'antull de veure els estels fora de la ciutat. Diu no sé què de la contaminació lumínica o què sé jo!  Mem si no podia estar millor al seu ample balcó, asseguda a una butaca d'aquelles que sembla que et perds dins, amb un còctel a una mà i la cigarreta amb l'altra... I jo podria aprofitar per anar a veure una gateta la mar de bonica que vaig conèixer fa un parell de dies i, si es deixa, passar la nit amb ella... Doncs no!, aquí dret com un mussol, escoltant les ximpleries que m'explica i dic jo, per què es posa la mà davant dels ulls?... la lluna és plena i la deu enlluernar... no volies poc llum per veure els estels?... doncs au, tassa i mitja! 

RUA ~ 2026 🎭

 

La música començà i, malgrat el fred, 

tothom s'hi apuntà.

Petits i grans cap a la bauxa.

Els carrers s'ompliren de colors i alegria

i la pluja també hi va ser, 

tot i que no com de costum.

Plomes, cintes, capells i... galetes,

fins i tot cadires improvisades.

Balls, bots, jocs, tot hi cabia.

Vestits que lluïen més que mai.

Els records es colaren entre les carrosses.

I la màgia, molta màgia per tot arreu.

Tampoc faltaren els somriures,

ni les picades d'ullet a la natura.

Així va ser i així vos ho he explicat.

LLUNA

Fotografia: Alfonso Chacón Montero 

Al cor del circ, sota la carpa de colors vibrants, hi vivia una noia anomenada Lluna, que va conèixer el món entre rialles i aplaudiments. Des de petita, havia après a moure's entre els llums i les ombres, ajudant als pares en cada funció. Als interludis, mentre l'aroma de les crispetes impregnava l'aire, lliscava entre els trapezistes i els acròbates absorbint cada centelleig de màgia que es desprenia de cada moviment.

Una tarda, mentre el sol s'amagava darrere la lona del circ, se la va veure asseguda en un trapezi, vestida amb un colorit vestit de mim i unes grans sabates vermelles. El coloret a les galtes ressaltava la seva innocència. Els seus ulls, immensos i brillants, reflectien la màgia del circ i mostraven una curiositat infinita, mentre mirava cap avall, cap al públic que reia i aplaudia. Just en aquell instant, un espectador a primera fila, havia deixat anar un globus d'heli que flotava i la seva mirada va seguir la bombolla ascendent, semblava estar atrapada en un dia qualsevol, però la seva ment estava molt lluny d'allà.  L'espectador, que l'observava meravellat, va notar com es perdia la mirada a l'horitzó, com si busqués un món més enllà del circ, un univers ple de possibilitats. Lluna no era al circ, volava cap a un lloc on els somnis són tan lleugers com l'aire que sostenia el globus... així i tot, en aquells moments, el trapezi era el seu regne i cada actuació una promesa de llibertat...

AiGUA

L'aigua que brolla,

set del cor, font de vida,

llum i silenci.

[Febrer~2026]  

.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  

Deixa l'aigua fer,

corre cap al seu destí,

portar la vida. 

[Alfred] 

Brolla com l'aigua,

la claror del matí,

i m'omple el cor. 

[Carme] 

La font s'asseca

quan brolla injustícia

               dels cors eixuts

[McAbeu]

Cleansing waters flow

in time of joy or sorrow

the relief of tears

[Mimi]

Nestlé kalkuliert:

Wir kaufen alle Brunnen

Wasser ist kostbar. 

[Sean]

Glop a glop calmes

boques assedegades.

Ets font de vida.

[Núria] 

Aigua de franc

que és com l'amor a l'art.

Font de saber.

[Helena]