16 de gener 2022

PUNXADES . . .


Com si fos una carícia,
l'aigua toca el meu cor
i només em rescates
quan dius -bota al buit!-.

El ball de niguls
allunya boires i misteris,
com les diferents imatges 
cercant cors sensibles.
Presoneres del record
queden per sempre o,
a l'instant, marxen a l'oblit.

Paisatges despertant sentiments,
inevitables punxades transparents.
[Gener ~ 2022]

11 de gener 2022

PROPÒSITS

 

Avui és un dia d'aquells que no m'hauria mogut del llit.  Fa fred, què dic?, fa moooolt de fred!.  Ha començat l'any i no tinc cap ganes de fer res de nou i això em preocupa un poc. Ja sé que el fred em deixa paralitzada i que per molt que pensi i vulgui fer... res de res. Tothom fa balanç de l'any anterior, fent-se bons propòsits per l'any que comença, pot ser que es compleixin o no... actitud, actitud, actitud... la paraula màgica!. Quan el cap va més que bé i el cos no té la força per acompanyar-lo, on es col·loca l'actitud?. I una pensa que la millor manera és anar fent, a poc a poc... De vegades, aquesta lentitud et treu de polleguera i acabes no fent res. I segueixes pensant, per què el cap no s'atura mai?, crec que la música és l'única solució, però tampoc és qüestió de tenir música tot el dia i... agafes un llibre, a la part del matí, perquè quan tomba el sol ja no pots llegir, les lletres es van fent molt fosques fins que et semblen taques de tinta. Es fa l'hora de preparar el dinar, ho escalfes uns minuts, mentre prepares la taula (un torcaboques, un guinevet, una forqueta i una cuera si hi ha brou); et costa rovegar, més temps per menjar si s'ha de fondre abans d'empassar-s'ho, això... si es fon (quan pugui estalviar m'he d'arreglar la boca)... Hi ha dies, quan fa sol, surto a passejar... baixo les escales i vaig fins al tercer carrer i torno amb un pam de llengua fora... demà provaré... Tomba el dia i el fred és fa més present, miro el mòbil i no hi ha res de nou.  Asseguda, els crits dels veïns m'escarrufen un cop més i penses que la joventut perd el temps discutint per no res... ni l'estufa em pot treure aquesta fredor... i el cap no s'atura mai.

05 de gener 2022

SOLiTUD


Tremolant com una fulla,

vaig corregint llums i ombres,

com un pou sense fons

dins la densitat de la solitud

 No m'hi vull reconèixer,

avivant allò que més fereix, 

el cruel silenci.

Mentre, impassible, la mèrlera canta.

[Gener ~ 2022]

Lletres i fils / Gener ~ 2022

30 de desembre 2021

FiLFERROS


Només queden filferros 
com a ombres estàtiques en el temps,
com aus nues de joventut,
com l'espai sense definir
que recorre les parets silenciosament.
[Desembre ~ 2021] 

26 de desembre 2021

EL BATLE

Gerard Palomeras, 2018, Condes de Bell Lloc

Hi havia molt d'enrenou en el Consistori, mentre l'oposició defensava que aquells pisos pertanyien al Banc de la Comarca, el batle deia que era un niu de brutícia i que només es podien enderrocar per fer-hi un  parc pels padrins i els néts. Tot el poble no parlava de res més, de com ho farien?, de si al final es faria el parc?, de què diria el Banc?... Però allà dintre no arribaven a un acord, que si sí!, que si no!. Després de moltes reunions i gràcies al vot de l'únic que podia decantar la balança, es va aprovar l'enderrocament i el poble en va fer una festa. Aquell lloc s'estava convertint en un reclam per aquells que hi volien vendre droga i això era molt perillós, a més d'acabar amb la tranquil·litat dels veïns. Com la votació es va allargar més del que pensaven, ja tenien les festes damunt, el batle tot decidit va dir -l'enderrocament no pot esperar més!-  i dit i fet, va posar data per tal esdeveniment, -serà el 31 de desembre i no en parlem pus!-.
Arribar el dia 30 i els operaris encarregats de la feina, ja portaven uns dies preparant-ho tot. Havien posat tanques per tot el perímetre per evitar que els curiosos prenguessin mal. Els veïns parlaven de que hi posarien diverses càrregues de dinamita i que, en un vist i no vist, tot desapareixeria.
El 31, ningú es va voler perdre l'espectacle. Tot el poble envoltava els edificis amb un silenci que no semblava festa. Uns minuts abans de les dotze de la nit, el batle i tota la comitiva arribà, posant-se davant un faristol on hi havia un botó vermell, a prop de les tanques. Dirigint-se als veïns, va començar a parlar.  -Ha arribat l'hora que tant esperàvem, però abans vull agrair el vostre interés. En uns minuts tot haurà acabat-. I posant la mà damunt el botó, va donar pas a una encesa de llumetes de Nadal, mentre els focs artificials omplien de llum tot el cel del poble. Els veïns que s'havien tapat les orelles, van obrir els ulls com a platets i les orelles com a pàmpols, quedant-se amb un pam de nas. -Bon any nou!- va dir el batle i tots es van posar a botar i a celebrar l'entrada del nou any.
El dia 1 de gener, mentre la gent descansava de la nit de festa, ningú va ser testimoni de l'enderrocament d'aquells edificis que tants problemes havien donat fins aleshores...

- Avi, avi, explica'm un altre història del poble!.
- Ja és molt tard, has d'anar al llit... demà més i millor.
- Bona nit, avi!.
- Bona nit, preciosa!.