EL SALT

Al pont, el jove s'aturà un instant, observant el riu que reflectia l'enrenou de llums de la ciutat. Era un artista frustrat, algú que a la seva cuina somiava amb blaus, grocs, verds mar... i no amb factures sense pagar... Sentia que la vida l'havia enganyat, que el seu esforç per gestionar els seus projectes no valia res, era massa primmirat per ignorar cada detall que fallava. En aquell moment, mentre el soroll del trànsit semblava allunyar-se, els seus darrers pensaments foren un remolí: Havia estat just amb ell mateix? Valia la pena rendir-se?  Se li  ennuvolà la vista en un vel aeri...  Entre l'agitació interna cercava, potser, una pau que no trobava entre les parets de la seva realitat. Decidí saltar i deixar enrere un món on la veritat sempre semblava esquiva. 

El seu cas seria tristament recordat, una història de lluita callada i somnis trencats, on tothom sembla estar absent, com un tabú que no se'n parla i que s'emporta massa vides.

*Proposta a ca la Mimi

Paraules: 

artista, cuina, viu, gestionar, cas

enganyat (haver enganyat o estafat a algú)

primmirat (preocupat per detalls menors)

enrenou (agitació, commoció)

Color:

Verd mar

RESCATATS . . . [ XLIV ]

Veig la teva llum,

em mostres la bellesa

per tot el camí

silent, mica en mica, 

com degoteig de vida.

(Abril ~2026) 

jOVES amb SOMNiS

El signe més clar que la tardor ha arribat no és el fred, ni les fulles caigudes, és l'omissió silenciosa dels colors vius que un dia van florir. En aquesta estació, el verd mar que tant admiràvem es torna un record llunyà, una creença que ens acompanya com un ressò del passat. Sempre hi va haver en nosaltres un convenciment ferm, una convicció gairebé irracional de que coratge i estupidesa era tot el que teníem per enfrontar-nos al món comercial, aquell mercat que mai no perdona ni oblida. No érem experts ni savis, només joves amb somnis mig trencats, aferrats a aquesta idea simple d'avançar sense mirar enrere. Aquesta barreja contradictòria, aquest impuls d'actuar malgrat el risc, defineix molt més que una etapa, és un reflex de l'esperit humà enfrontat a la incertesa. 

Ara entenc que la vida no és només coratge, sinó també saviesa per no caure al parany de la neciesa. Però aleshores ens va tocar aprendre així, entre errors, caigudes i alguna que altra victòria.

*Proposta a ca la Mimi

Paraules: 

signe, omissió, tardor, convicció, acompanyar, comerç.

Frase:

"Coratge i estupidesa era tot el que teníem"

Color:

verd mar 

ELS GENETS D'ASCOT

«The Jockeys’ Dressing Room at Ascot» (John Lavery – 1923) 

a  RELATS CONJUNTS 

Al vestidor dels genets, minuts abans de la cursa a l'hipòdrom d'Ascot, dues figures s'enfronten en una conversa carregada de tensió.

—Confies en el poltre que montes avui?— inquirí un,  ajustant-se les botes amb precisió.

—Més del que confio en algunes decisions del comitè— respongué l'altre, repassant l'estratègia de la carrera mentalment.

—El meu impacient. Ho noto inquiet, com si volgués sortir disparat ara mateix. Creus que és bo o dolent?

—No ho sé. De vegades aquesta energia nerviosa és justament el que es necessita per sorprendre a tothom...

Un lleu silenci es va instal·lar mentre fora la cridadissa anunciava l'imminent inici.

—La pista està una mica relliscosa després de la pluja, no serà fàcil mantenir l'equilibri.

—Sí, això em preocupa...

—El clima podria alterar tots els pronòstics— afegí el primer, mirant per la finestra.

—Llavors serà qüestió d'adaptar-se al moment— replicà amb un somriure gairebé imperceptible.

—Sort!— digué un.

—La necessitaràs— digué l'altre per si mateix...

El ressò dels cascos començava a escoltar-se a la distància, tancant aquest breu intercanvi abans del soroll de la competició.

Al dia següent, en primera plana de tots els diaris del Regne Unit, es parlava del greu accident d'un genet en circumstàncies estranyes, succeït a l'hipòdrom d'Ascot.