LA LLETRA iNCOMPLETA

La primera vegada que vaig veure la serp, només en vaig distingir un reflex entre un arbust verd. Va desaparèixer sense fer soroll, com si el vell mur se l'hagués empassada. Entre les branques s'obria una escletxa per on s'endevinava un tros de cel d'un blau impecable. Vaig deixar la jaqueta de lli sobre una pedra, el rasclet, un raspall de pues suaus i la motxilla, on duia un tros de pastís que havia sobrat del dia anterior. Amb unes tisores vaig retallar les branques seques que amagaven una part del mur. A poc a poc aparegué una lletra gravada a la pedra. M'hi vaig apropar per llegir-la, però l'erosió només en deixava entreveure el contorn. Em preguntava quina matèria podia conservar una inscripció durant tant de temps... Em sentia cansada i me vaig seure per menjar el tros de pastís i va ser com posar oli en un llum!  Abans de marxar, vaig passar el raspall per damunt de la molsa. La lletra continuava incompleta... 

—Qui sap si un altre dia!— vaig pensar quan guardava les eines...

Vaig tornar pel mateix camí, mentre l'heura tornava a ocupar el seu lloc. 

*Joc a River

 

Paraules: 1.serp  2.lli  3.pastís  4.cansat  5.lletra  6.retallar  7.raspall  8.matèria  9.rasclet  10.blau  11.arbust  12.llegir

Color: verd

CONVERSES

Les converses tenen una manera curiosa de fer que el temps passi sense adonar-te'n. De vegades comencen amb una frase qualsevol i, sense saber com, acaben portant-te ben lluny. 

Hi ha qui diu que una conversa és només un intercanvi de paraules. Però no és veritat. Les converses són ponts invisibles que uneixen dues ribes que, fins aquell instant, caminaven separades...

—Pensava que no vindries —va dir ella, recolzant-se a la paret amb la cervesa a la mà.

—Jo també ho pensava. 

Ella va riure.

—Sempre respons així?

—Només quan no tinc una resposta millor.

Durant uns instants van mirar la gent que passava. Algú reia al fons, un got va caure a terra i la música arribava esmorteïda des del bar.

—Encara treballes a la llibreria?

—Els dissabtes. La resta del temps intento acabar el projecte.

—Jo encara no sé ni com començar el meu... 

—Ja has acabat aquell llibre?— va preguntar ell.

—Sí... el final em va decebre.

—Ja t'ho havia dit.

—No! Tu vas dir que era diferent.

—Per a mi, "diferent" no vol dir "bo".

Ella va riure.

—Tens una manera curiosa de recomanar llibres.

—I tu una manera curiosa de donar-los una oportunitat.

Ella li va allargar la bossa de patates.

—En vols?

—Només si després em deixes tastar la teva cervesa.

—Ni parlar-ne!

Van riure tots dos. La conversa va continuar, saltant d'un tema a un altre, sense cap pressa i sense necessitat d'arribar enlloc. 

Les paraules tenen una estranya manera de quedar-se a viure dins nostre. Una pregunta feta en el moment oportú pot canviar el rumb d'una existència. Una resposta sincera pot alleugerir un pes que semblava impossible de suportar. Fins i tot els silencis, quan són compartits, poden arribar a dir més que els discursos més elaborats. 

Hi ha converses que neixen amb un "hola" tímid i acaben convertint-se en refugi. N'hi ha que s'acaben amb un "adéu" que ningú no havia previst.  N'hi ha que duren cinc minuts i deixen una empremta per a tota la vida. D'altres s'allarguen durant anys, amb silencis entremig, com si les paraules també necessitessin descansar...

EL PEGAT

(I)

Un detectiu ha estat avisat després que un alumne descobrís un estrany missatge mentre feia un treball sobre una nova espècia picant.  Segons li han explicat, el jove s'havia aturat a pensar com acabar la cartolina quan, en fer servir les tisores i la cola, va trobar un petit pegat amagat sota una fotografia. Al costat hi havia uns números escrits a mà que ningú no sabia interpretar. Tot i estar una mica trist perquè el treball havia quedat interromput, l'alumne va acompanyar el detectiu fins al pati, després d'haver-se menjat un plàtan... —Era més important no deixar l'esmorzar a mitges!— va pensar, mentre el mirava de reüll...

La investigació es va allargar fins al vespre. Amb la llum d'una làmpada, el detectiu va observar que l'ombra d'un arbre assenyalava un punt de la gespa verda, il·luminada pels últims reflexos daurats del sol.  De moment, la policia no ha volgut revelar què hi van trobar.

-  -  -  -  -  -  -  -  -  -  -  -  -  -  -

(II)

En una tarda ombrívola, la Marta es va asseure al seu escriptori sota la llum daurada de la làmpada. Pensar no era fàcil, els números als seus apunts semblaven un caos. Tenia tisores i cola a prop, intentant armar un collage d'espècies per oblidar la tristesa que la envaïa. Damunt la taula, un plàtan verd semblava l'únic toc de vida en aquell espai monòton. Mentre retallava trossos de paper, un pegat de tela va caure de la butxaca, recordant-li el pantaló trencat que encara no havia arreglat. El silenci era dens, però necessari. No hi havia respostes clares, només fragments dispersos que intentava ajuntar amb paciència. Va mirar la seva obra sense esperar que resolgués res, només va sentir un lleu alleujament. El vespre es colava per la finestra, il·luminant suaument aquella habitació grisa. Tot i que cansada, no cedia davant la malenconia, simplement continuava, concentrada en la seva tasca, fins a acabar allò que havia començat...

*Proposta a River

Paraules:  1.espècia 2.pensar 3.tisores 4.cola 5.números 6.trist 7.pegat 8.plàtan 9.vespre 10.làmpada 11.ombra (ombrívol) 12.daurat

Color: verd

LA SORRA

La sorra s'escapa entre les mans

com l'instant que no sabem retenir

i l'aigua, sense tenir forma,

de suavitat ens sap vestir.

La sorra escriu sobre el mar

paraules que el vent desfà.

Cada gra és un petit instant

que el temps no pot guardar.

Quan el vent la fa volar,

sembla que vulgui jugar.

Entre rialles i sal,

l'estiu hi deixa senyal. 

La sorra s'enganxa als peus 

com si em volgués fer quedar. 

Riu amb les ones del mar

i balla sota el cel clar.

Quan el sol la fa brillar,

sembla or damunt del mar.

I la lluna, amb dolç encís,

la vesteix de blanc i gris. 

La sorra dansa amb el vent

lleugera com un pensament.

El mar la torna a bressolar

i mai no deixa de somiar. 

[Juliol ~ 2026]