FERiDES

Una fotografia 

i tanta història 

tanta tristesa 

tanta ferida 

que hi amaga 

i es calla 

[Setembre ~ 2024]

Ni TANT . . . Ni TAN POC

Acaba l'estiu, els darrers banys a la platja o a la piscina, el temps de divertir-se gairebé tot el dia i comença el curs escolar. Tret de la roba nova, la motxilla d'última generació, l'estoig de  pintures on no hi manca un color, tot ben nou i... dura la il·lusió, el temps d'entrar al col·legi... els pot interessar res més als infants d'avui dia si ja ho tenen tot sense fer cap esforç? Com podem ensenyar-lis que s'ha de treballar per poder-ne tenir profit? Mentrestant, ells xapotegen a l'aigua, aliens a totes aquestes qüestions. 

~Ni tant ni tan poc~

CONTRA NATURA

Diuen que la lluna és la mateixa per a tothom, també ho serà el sol, el cel, el mar, la pluja, el vent... De veritat és així? Si ho és i estem parlant dels elements més importants del nostre món, per què no tothom té les mateixes oportunitats?, els mateixos privilegis, que ja no serien tal si tothom els tingués?, per què a unes persones només en obrir la boca, ja ho tenen tot resolt i altres hi deixen la vida només en intentar-ho?... 

Vull creure que la lluna sigui la mateixa per a tots, el sol, el cel, el mar, fins i tot la pluja i el vent...  Però d'això en dic, anar contra natura... 

CiTA

La il·lusió estava marcada al seu rostre. Havia arribat primer, no li agradava fer tard i menys a una cita. Anaven passant els segons, després els minuts i la seva cara ja mostrava una mica d'impaciència. Un quart d'hora, mitja hora... Sentia per tot el seu cos un acalorament... Tres quarts d'hora... Després de ventar-se enèrgicament, plegà el ventall, baixà la mirada i marxà d'allà rondinant un "Never again... you'll be..."