EL PASSEiG

Aquell matí, la Júlia va sortir a passejar la seva gossa pel parc de sempre. Feia sol i no hi havia gaire gent, així que va deixar que l'animal anés una mica al seu aire. La gossa, però, semblava tenir altres plans. De sobte, va estirar la corretja i va començar a córrer cap a un arbre.

—Ei, espera!— va cridar la Júlia, intentant no caure.

Quan va arribar-hi, va veure que la gossa estava ensumant una roda de tractor mig enterrada entre l'herba. Va riure i es va ajupir per mirar-la de prop. Feia temps que no veia una cosa així al parc. La gossa va continuar ensumant com si hagués trobat un tresor. Finalment, va aixecar el cap, va mirar la Júlia i va moure la cua.

—Ja està? Ens podem anar?

Encara no... l'animal es va aturar. La corretja es va tensar i la gossa va quedar mirant cap a l'altra banda, darrere d'uns arbres.

—Què hi ha?

 Va mirar, però no va veure res i va estirar de la corretja, però la gossa no es movia. Llavors va sentir un soroll, algú havia trepitjat una branca...

Va esperar.

Res.

Finalment, la gossa va deixar de mirar els arbres i va començar a caminar tranquil·lament. La Júlia va somriure i va continuar amb ella. Quan van arribar a casa, va obrir la porta i va deixar anar la corretja. A dins, damunt la taula, hi havia una nota que deia: 

"Gràcies per haver-la trobat. La necessitava molt aquesta nit"

Es va mirar la gossa i per primera vegada la va veure amb un collar que no era el seu... 

EL BANC DELS RECORDS

Aquest banc encara espera

aquells que un dia s'hi van asseure,

amb paraules als llavis

i somnis a les butxaques.

El temps ha passat,

però ell continua quiet,

guardant rialles, silencis

i algun adéu que no s'oblida.

Potser demà

hi tornarà a seure algú,

sense saber que aquell lloc

ja està ple de records.

I el banc, en silenci,

seguirà esperant,

com esperen les coses antigues,

sense pressa, sense oblit

[Setembre~2026]

NOTíCiA D'ÚLTiMA HORA

ESTACIÓ DE TREN DEL POBLE ON ES PRODUÏREN EL FETS LA PASSADA NIT.

La policia investiga les circumstàncies d'una aparició sense explicació.

Un jove va ser localitzat descalç ahir de matinada a l'antiga estació de tren d'un petit poble de Mallorca. L'edifici estava inundat de foscor, només quedava il·luminat per la lluna. Un vigilant, que dormia roncant en una sala propera, va sentir uns passos suaus i va sortir a investigar.

El jove sostenia un paper tacat d'un líquid gras enganxat entre els dits. Sense dir res, va inclinar el cap i va assenyalar una porta d'un color mandarina viu. A terra, unes llàgrimes brillaven sobre la pols com petits fragments de vidre...

Segons els agents, el noi afirmava que l'estació formava part de la seva memòria i que l'aire salat li recordava una platja llunyana... A l'altra banda de la porta, un vell vagó cremava lentament... Quan els bombers hi entraren, no hi trobaren foc, ni el jove, ni ningú. Només un bitllet  tacat de crema amb destinació a Tòquio, expedit per la mateixa estació aquella nit.

*Proposta a River 

Paraules:  1.inclinar el cap (doblegar, reverència, assentir amb el cap)  2.roncant  3.descalç  4.llàgrimes  5.memòria  6.inundat  7.enganxat  8.crema  9.il·luminat per la lluna  10.platja  11.suau 12.salat 

Color: mandarina viu

SOCiETAT DESiGUAL

—Diuen que vivim en una societat lliure.

—Ah, sí?

—Sí. Pots triar entre pagar el lloguer…

—I què?

—I no pagar-lo.

—I què passa si no el pagues?

—Que ets lliure… de viure al carrer. 

—M'han dit que els diners no donen la felicitat.

—I tu t'ho creus?

—No ho sé…

—Per què?

—Perquè jo tampoc en tinc i mira, mira com estic... 

—Saps què és la igualtat social?

—No.

—Que tots tenim dret a arribar a final de mes…

—I hi arribem?

—No, però el dret el tenim!

            I sí,  a més a més,  

és dilluns, final de mes i ho pots explicar d'aquesta manera... 

 és un conyàs1 de conya!!!