26 de juny 2022

FLAMES


Hi ha un no sé què de les flames 

en la foscor que lliguen i ens sedueixen. 

Dansen tots al seu voltant,  

per sobre els joves botant, mentre 

la purificació es consumeix lentament. 

El foc del patiment es fa llum a la consciència, 

però les fogueres no il·luminen les tenebres, 

l'adulació i la hipocresia són mossegada dolça 

que no es crema amb el foc. 

Els càntics que porten dins 

aire, aigua, terra i foc,

els càntics límpids, clars, lleugers

perduren un cop extingides les flames.

[Juny ~ 2022]

22 de juny 2022

i Si . . .


I si em moro avui, a quina terra aniran a parar els meus ossos?... 
Qui em dirà unes paraules de comiat?... 
Quants em tindran al seu record?... 
Pensareu en els moments viscuts,  
quan els somriures ho omplien tot,  
quan ens reuníem vora el foc,  
quan la meva mà estava oberta a qualsevol,  
quan cuidàvem dels pares,  
quan el meu cor t'encoratjava en les primeres passes...  
Plorareu per mi?...  
No, no heu tingut la força del perdó!,  
m'heu deixat sense opcions, 
sense el poder de la paraula, 
tristament sola i en silenci.
I si moro avui... faríem massa tard.
[Juny ~ 2022]

18 de juny 2022

UN FANTASMA AL MUSEU

 
Rafael Barradas, 1919, Juguetes 

Hi havia un rum-rum que circulava pel museu des de feia dies. Les joguines estaven una mica alterades i es feien rotllanes on no es xerrava d'altra cosa. Al mostrador més gran hi havia les pepes més velles que deien que sentien trepitjades a la nit, envoltades per les pepes petites que  -lluny de les converses de les grans- jugaven a fer dinars i sopars a la cuineta de fusta. En el mostrador veí hi havia una carpa on s'hi veia un home amb un bigoti molt ample aixecant unes peses, mentre un altre molt prim creuava per damunt un fil a una alçada considerable i en un racó els pallassos no deixaven de fer broma sobre el que li ferien si el trobessin; per sobre d'ells una enorme baldufa no parava de girar. Al mig de la sala principal, un gran tren que anava amunt i avall, mentre xiulava en arribar a l'estació.  Els cotxes s'havien posat en fila, amb els motors en marxa, per si necessitaven sortir aviat d'allà. Els tricicles, els cavalls amb els carruatges, els avions, tot ben apunt per atacar a l'intrús. Fins i tot els peluixos tenien preparades les maletes de tots. S'apropava l'hora de tancar el museu, l'hora maleïda on el fantasma es passejava per tot l'edifici, amb un llum a les mans i, de tant en tant, fent sorolls estranys... Mentrestant fora del museu, es sentien unes veus...
— Uep, Josep!, què hi fas per aquí?.
— Com va Ramon?, feia temps que no ens vèiem. Estic treballant al museu al torn de nit.
— I què tal ho dus?, deu ser feixuc.
— De moment, molt tranquil... Ja saps que ara hi ha més violència, gamberrisme i aquest museu té molt de valor... Em sap greu no poder xerrar més, començo el torn ja.
— Mem si ens veiem un dia i prenem una copa mentre xerrem.
— Sí, sí... ens truquem. Bona nit, Ramon!
— Bona nit!.
Van ser suficients cinc segons, el temps d'obrir la porta, posar el peu damunt unes petites boles d'acer que hi havia a terra i lliscar fins al taulell de recepció, obrint-se el cap. Desaparegueren de cop els sorolls estranys, els llums misteriosos i les trepitjades inquietants, fent-se un silenci sepulcral.

10 de juny 2022