SOBREPROTECCiÓ

La Rosa feia temps que somiava tenir una vida tranquil·la sense haver d'estar pendent de tothom. Els seus fills ja eren grans i el petit s'havia emancipat feia poc. Per primera vegada en molts anys, ella i la seva parella podien gaudir de la casa només per a ells dos.

Al principi tot semblava idíl·lic, sopars improvisats, sortides sense horaris i moments de diversió. Però, al cap d'unes setmanes, la Rosa començà a trobar a faltar algunes coses de la vida familiar, com el renou dels nens, les converses a taula i les visites inesperades.  

Un migdia, mentre passejaven pel poble, el telèfon va sonar. Era el fill petit.

—Mare, m'he emancipat de veres, he trobat feina a Austràlia i me'n vaig la setmana que ve!

La Rosa va quedar muda. La seva parella somrigué.

—Per fi, tranquil·litat!

Ella no el mirà, estava cavil·lant i no va contestar. Ja feia plans per passar uns dies a Austràlia, fins que el nen es sentís com a casa...

*Proposta de Sean Jeating a River

Paraules: 1.fills/nens  2.parella  3.emancipat  4.diversió  5.idil·li  6.passar  7.només  8.moment  9.tranquil/pacífic  10.coses 

Color: Rosa fumat

Ullets

~ 1.988 ~

Un drap petit,

dos ullets s'hi amaguen.

Somia llunes.

(Octubre ~ 2026)  

.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .

Swaddled in love

eyes closed in trustful sleep

babies are a blessing. 

(Mimi) 

.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . 

Pau al bressol,

la vida just comença.

Somni tranquil. 

(MacAbeu) 

.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .

Un núvol blanc.

Nedant en calidesa.

Un son tranquil. 

(Carme) 

.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  

Tendresa ben blanca

destacant sobre la cuna

somiant futur. 

(Alfred)

.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  

Nana, nena, nina,

fes nones ninet,

tanca els ullets, tanca els ullets,

a dormir, angelet. 

Que només mirar-te

em nodreixes el meu cor. 

(Xavier)

DESPERTA'T

Algú va dir que, per conèixer millor la vida dels joves contemporanis, cal entendre què passa dins un món digital on mai no és fàcil saber qui té raó i on la vida es presenta de color de rosa.  Tots vam estar d'acord en que era una frase que resumeix una realitat que canvia fàcilment i que obliga a la societat a despertar-se i a replantejar-se moltes coses. 

*Proposta de Sean Jeating a River.

Paraules: 1. contemporanis  2. fàcilment  3. vida  4. conèixer  5. mai  6. un  7. dir  8. frase  9. qui  10. dins 

Color: Rosa 

LA PÀGINA

Lletres i fils: tardor-2026

Cada capvespre, na Teresa s'asseia al costat del seu padrí davant d'aquella vella màquina d'escriure verda. Ell sempre deia que les paraules tenien memòria, però ella encara no ho entenia. 

—Llegeix-me aquesta —li va demanar aquell dia.

La néta mirava el full que tenia entre les mans. Hi havia paraules escrites feia molts anys, paraules que parlaven de persones, de famílies i de vides que havien estat arrancades de cop.

—Per què ho hem de recordar, si va passar fa tant de temps? —va demanar.

L'avi va mirar la vella màquina d'escriure i després a la seva néta..

—Perquè cada nom que recordam és una persona que no ha desaparegut del tot.

Ella va abaixar els ulls cap al full. Ara les paraules li semblaven diferents. Ja no eren només tinta damunt paper, eren veus. 

—Nosaltres no hi érem —li va dir—,  però podem escoltar i podem contar-ho.

—Això ho vas escriure tu? —va preguntar ella, sorpresa.

—Sí. Però em falta acabar-la.

El padrí va mirar per la finestra. La llum del capvespre entrava dins l'habitació i tenyia les parets de taronja. La Teresa va agafar un full nou, el va col·locar a la màquina d'escriure i començà a teclejar. Perquè recordar no és viure en el passat, és impedir que la història quedi callada.