Gerard Palomeras, 2018, Condes de Bell Lloc
Hi havia molt d'enrenou en el Consistori, mentre l'oposició defensava que aquells pisos pertanyien al Banc de la Comarca, el batle deia que era un niu de brutícia i que només es podien enderrocar per fer-hi un parc pels padrins i els néts. Tot el poble no parlava de res més, de com ho farien?, de si al final es faria el parc?, de què diria el Banc?... Però allà dintre no arribaven a un acord, que si sí!, que si no!. Després de moltes reunions i gràcies al vot de l'únic que podia decantar la balança, es va aprovar l'enderrocament i el poble en va fer una festa. Aquell lloc s'estava convertint en un reclam per aquells que hi volien vendre droga i això era molt perillós, a més d'acabar amb la tranquil·litat dels veïns. Com la votació es va allargar més del que pensaven, ja tenien les festes damunt, el batle tot decidit va dir -l'enderrocament no pot esperar més!- i dit i fet, va posar data per tal esdeveniment, -serà el 31 de desembre i no en parlem pus!-.
Arribar el dia 30 i els operaris encarregats de la feina, ja portaven uns dies preparant-ho tot. Havien posat tanques per tot el perímetre per evitar que els curiosos prenguessin mal. Els veïns parlaven de que hi posarien diverses càrregues de dinamita i que, en un vist i no vist, tot desapareixeria.
El 31, ningú es va voler perdre l'espectacle. Tot el poble envoltava els edificis amb un silenci que no semblava festa. Uns minuts abans de les dotze de la nit, el batle i tota la comitiva arribà, posant-se davant un faristol on hi havia un botó vermell, a prop de les tanques. Dirigint-se als veïns, va començar a parlar. -Ha arribat l'hora que tant esperàvem, però abans vull agrair el vostre interés. En uns minuts tot haurà acabat-. I posant la mà damunt el botó, va donar pas a una encesa de llumetes de Nadal, mentre els focs artificials omplien de llum tot el cel del poble. Els veïns que s'havien tapat les orelles, van obrir els ulls com a platets i les orelles com a pàmpols, quedant-se amb un pam de nas. -Bon any nou!- va dir el batle i tots es van posar a botar i a celebrar l'entrada del nou any.
El dia 1 de gener, mentre la gent descansava de la nit de festa, ningú va ser testimoni de l'enderrocament d'aquells edificis que tants problemes havien donat fins aleshores...
- Avi, avi, explica'm un altre història del poble!.
- Ja és molt tard, has d'anar al llit... demà més i millor.
- Bona nit, avi!.
- Bona nit, preciosa!.
