GRAFFiTi. . . [ II ]

 

Vos en recordeu que un dia vos vaig parlar de Ca'n Alba, doncs han acabat d'arreglar el carrer que van fer just a la seva cantonada. Fa unes setmanes quan vaig passar per allà, hi havia uns nois que tiraven fotos a la paret (en principi blanca), quan vaig alçar els ulls vaig veure que havien pintant una mena de cercles i les fotos eren al noi que estava enfilat a una grua. M'hi vaig quedar una estona mirant i pensant que la setmana propera ja trobaria el grafit acabat. Pintava bé en aquell moment i vaig marxar no sense recollir les panades.

A la setmana següent, quan baixava cap al centre, vaig mirar de reüll la paret i em va semblar un poti-poti molt confús i no vaig fer-hi massa cas, ja que tenia pressa per arribar a on anava. A la tornada, ja amb més tranquil·litat, m'hi vaig apropar i quina va ser la meva sorpresa en mirar-m'ho amb detall.

Hi havia cosetes interessants enmig de tot. Per exemple que aquest grafiti és per homenatjar a la ciutat d'Inca i, a més, al forn de Ca'n Alba després de tants anys en marxa. Des de 1931 es pot dir que han feta molta feina!  Suposo que els hi serveix també com a publicitat, tot i que he de dir que és molt modern comparat amb el que és el forn, que encara guarda la fisonomia de les antigues botigues. 

Després de més d'un mes encara hi està fent feina i la setmana passada m'hi vaig aturar una estona. Sembla una tarea lenta, però per la quantitat de formes i paraules, no m'estranya que encara no hagi acabat.

En aquesta darrera foto, vos mostro la cantonada que dóna a Ca'n Alba que potser li dediqui una entrada, perquè com podeu veure la paret on s'ha pintat és la del mateix forn. 

DESCONEGUTS

En un tranquil capvespre, dues persones desconegudes creuaven un pont que es trobava sota un altre pont majestuós. L'estructura superior, guarnida amb una escultura en forma de búfal, evocava la història de la zona, marcant una línia de temps que connectava el passat i el present. Al seu voltant, el bosc proper xiuxiuejava una variació constant de sons, mentre un pantà s'estenia cap a l'horitzó, recordant els antics castells i les llegendes d'espases forjades per tripulacions valentes. 

Tots dos, aliens entre si, avançaven amb pas ferm, cadascun reflexionant sobre les seves pròpies esmenes personals, com si aquest lloc fos un punt de trobada simbòlic. Enmig de l'escena, una rosa solitària creixia a tocar del pont, simbolitzant esperança i renovació enmig de la complexitat de l'entorn. 

Sense conèixer-se, els camins es trobaren per un instant, reflectint històries i símbols diversos, units en aquest espai efímer sota els arcs de ferro. 

*Proposta a River

Paraules:  escultura, esmena, línia de temps, pantà, castell, espasa, tripulació, búfal, bosc, variació.

Color: rosa 

RESCATATS . . . [ XLVI ]

Punta esmolada,

gira la maquineta,

llapis en retro.

(Març ~ 2026) 

.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . 

Den Mördern zum Trotz

Lasst uns die Stifte spitzen

Um anzuklagen.

(Sean)

.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . 

Buscant les paraules

no hi vaig poguer trobar

els mots sense punta.

(Alfred)

.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . 

Llapis vermell

i vella maquineta,

record que torna.

(McAbeu)

.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . 

La punta fina.

Els encenalls de fusta.

Torno a ser infant.

(Carme)

.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . 

Un llapis vermell,

un trasto vell,

records d'altres temps.

(Risto)

.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . 

Surt dins del forat

la punta afilada

del color vermell.

(qui sap si...)

ROMANí / FARiGOLA

 

Lletres i fils - Especial Setmana de la Natura

(I) 

En un petit poble, hi vivien dos nens anomenats Lluc i Marta. Cada tarda, després de l'escola, es trobaven al jardí de l'àvia de la Marta, on creixia un romaní aromàtic. Els encantava asseure's al costat de la planta, observant com les seves fulles verdes es bressolaven amb la brisa suau.

Un dia, mentre jugaven, en Lluc va notar que el romaní semblava més fràgil.  L'àvia els hi havia explicat que era important cuidar-lo i regar-lo perquè continués creixent fort.  Des de llavors, els dos amics van fer torns per cuidar la planta, aprenent sobre la responsabilitat i el valor de la natura.

El romaní esdevingué símbol de la seva amistat i compromís, recordant-los que, en cuidar alguna cosa junts, els llaços s'enfortien com les seves arrels a la terra.

 -  -  -  -  -  -  -  -  -  -  -  -  -  -  - 

(II)

A prop de la muntanya hi vivia la Laia, una noia que adorava la cuina de la seva àvia. Un dia, mentre buscava al jardí alguna cosa fresca per cuinar, va trobar una planta màgica. Va decidir provar-la a la seva recepta d'estofat i, per a sorpresa de tots, el sabor va canviar totalment. Cada vegada que feia servir la farigola, el menjar tenia un toc especial, com si l'aroma els emplenés les pupil·les olfactives. La  Laia no només va descobrir un nou ingredient, sinó també una passió que la connectava amb les seves arrels i amb l'alegria de compartir moments a taula. De llavors ençà, la farigola esdevingué el seu secret més ben guardat.