EL RAMAT

El crepuscle oceànic projectava ombres allargades sobre el corriol, on un grup de joves s'aventuraven a recórrer el bosc. Rialles i patates fregides cruixien a les mans mentre caminaven. Tot i així, l'aire alegre aviat canviaria. Un xiuxiueig glaçat va emergir de la muntanya, van albirar de lluny un ramat d'ovelles que semblava guiar-los cap a una clariana. A mesura que s'acostaven a la foscor, un crit esquinçador va trencar el silenci. Tot va quedar subjectat en un instant. El formatge, fonent-se a les mans d'un d'ells, es convertí en un símbol de terror imminent. Una ombra fosca va lliscar entre els arbres i ja res no seria igual. El camí cap a la llum s'esvaí... De sobte, un silenci aclaparador els deixà immòbils, mentre uns ulls els miraven fixament. Els segons semblaren hores... Un gos d'atura negre sortí de darrere un arbre bordant-los i els pobres sortiren per cames del lloc. Tal fou l'ensurt que no en tornaren a parlar mai més.

*Proposta de River

PiCAPORTA

 

Picaporta de la Casa de l'Ardiaca (1490-1510)

Museu del Cau Ferrat, Sitges 

a  RELATS CONJUNTS

Imaginem per un moment que la picaporta de la nostra porta és, en realitat, un drac en miniatura. Alguna vegada t'hi has fixat? Aquesta peça... oh, és molt més que una peça!, té la forma d'un drac, les escates brillen amb el reflex de la llum... Cada cop que el toquem, sentim la història mateixa de la seva existència. Aquest artefacte, més que un mer objecte funcional, simbolitza un guardià de secrets i somnis. La fragilitat del disseny contrasta amb la fortalesa que la seva figura evoca. Una picaporta drac no només és un accés físic, sinó també una invitació a la imaginació, o dit altrament, trobar el que és màgic en allò mundà. 

Els dracs, a la mitologia, són criatures majestuoses que custodien tresors; així que representa el llindar entre la nostra vida quotidiana i els mons ocults que anhelem explorar. Cada cop que el toquem és com si estigués esperant una batalla èpica, on ens enfrontarem a la realitat. Simbolitza les nostres pors, els nostres anhels i allò que hem volgut evitar... però és part de nosaltres mateixos... No només és un drac de ferro, és un recordatori que encara que ens espanti, sempre hem de seguir caminant per avançar. 

CREPUSCLE

Tot i que avui els sucs del crepuscle

són corones d'espines, ira de llangardaix,

com quan era més jove a estones m'ompl

les butxaques de velluts i llunyanies.

Me les ompl de pensaments balsàmics,

d'intervals lírics, de cistelles de fruita,

de resplendors i ecos de la terra promesa:

rius i vinyes, mel i horts, coure i ferro.

Després, el buit total, ni un bri d'herba?

-Antoni Vidal Ferrando 

DiNGO

Al crepuscle oceànic, la costa australiana es vestia de colors vibrants, atraient turistes i fotògrafs. Tanmateix, la propietat d'aquestes vistes impressionants generava debat. En una reunió recent, es discutí la possibilitat de construir un complex turístic que utilitzaria barrils de fusta per dissenyar-los. Tot i les veus en contra, alguns defensors sostenien que la inversió podria revitalitzar l'economia local. A baix, a la sorra, un dingo rondava silenciós per la platja, mentre els vilatans expressaven el seu dubte sobre l'impacte ambiental del projecte. Es preguntaven si el mar continuaria sent generós o si algun canvi desconegut alteraria la rutina diària. La vida era simple aquí, sense complicacions ni lliçons per aprendre, només el vast oceà i els seus secrets. De sobte veieren com el dingo feia voltes al mateix lloc, emetent un lladruc sec i gratant en un mateix punt de la sorra. Tots baixaren a la platja per veure què li passava, després d'uns instants, el gos tragué un peu. Tothom quedà horroritzat... La bellesa del capvespre contrastava amb les inquietuds que aguaitaven en els seus pensaments, recordant-los que la vida és tan calmada com tibant... 

*Proposta de River