CAMiNS OPOSATS

En un carrer concorregut de la ciutat, un home passejava el seu gos amb una corretja que els unia, però també marcava una clara separació entre els seus desitjos. L'amo, distret pel tràfec urbà, girà cap a la seva esquerra, mentre que el gos, guiat pel seu instint i la curiositat, desitjava seguir de front cap a un indret ple d'olors intrigants.

—Per què no podem explorar plegats?, hi ha més enllà d'aquest camí!— pensà, desitjant la llibertat de córrer i jugar sense restriccions.

L'amo, conscient del temps que perdien, seguia caminant.

—He de seguir la meva ruta, tinc feina que m'espera— digué amb un to sec. No podia evitar pensar que l'adorava i com desitjava que sempre estiguessin plegats, però les responsabilitats eren primer.

Mentre l'home s'allunyava pel camí escollit, l'animal desconcertat va tirar suaument de la corretja, expressant el desig de seguir endavant. La tensió entre tots dos creixia, el desig de llibertat del gos xocava contra la voluntat del seu amo, creant un moment de silenciosa incomprensió. En aquell instant, tots dos estaven units per una corretja que els mantenia en aquesta dansa de desitjos oposats... 

Tots sabem com acabà... guanyà l'obediència, la lleialtat i l'estimació.

FUM

El rellotge marcava les set de la tarda quan la Llúcia, envoltada de les seves dues amigues, es retocava a la terrassa d'un bar. La música ja ressonava des del carrer i la brillantor de les llums es filtrava per la finestra.

-Només una mica més de pintallavis- va dir, mentre retocava el seu maquillatge amb mans tremoloses d'emoció.

—Llestes!— va cridar l'Anna, ajustant-se la brusa amb entusiasme.

Van sortir juntes, rient i empenyent-se a l'estreta entrada del bar. La festa prometia ser èpica. Els cossos es movien al ritme de la música i l'aire estava carregat d'energia. Les rialles esclataven com a bombolles de xampany i la música retrunyia a les orelles. Per fi llestes, es van llançar a l'enrenou de la festa. La multitud era un oceà de cossos agitats, vibrants i Llúcia es va deixar portar. No obstant, quan va girar la vista cap a les seves amigues, alguna cosa la va aturar. Una ombra va lliscar darrere seu i es va perdre entre la multitud, dansant com si el món s'aturés, deixant-les enrere mirant confuses i preocupades. Les seves amigues la van cridar pel seu nom, però només hi va haver música i soroll com a resposta.

De sobte, el telèfon va vibrar. Era un missatge de l'Anna:

—On ets?—

—No em van deixar entrar— va respondre una veu subtilment distorsionada.

Un calfred va recórrer l'esquena de les seves amigues, la nit havia agafat un gir fosc i letal.

Llúcia va mirar al seu voltant, sentint una estranya sensació d'inquietud. Després la pantalla es va apagar i el cor es va accelerar. El so es va esvair, no hi havia llum ni música, només un silenci aclaparador... 

De cop i volta, un crit. Mirades confuses. Una ombra al cantó. Les amigues corregueren cap allà, però només trobaren espais buits, com si mai no hagués estat present... desaparegué com el fum d'una cigarreta... 

NiT ESTRELLADA

 

Géza Faragó, 1913, Femme élancée avec chat 

a  RELATS CONJUNTS 

Ja me tens aquí, fent guàrdia, perquè la senyoreta té l'antull de veure els estels fora de la ciutat. Diu no sé què de la contaminació lumínica o què sé jo!  Mem si no podia estar millor al seu ample balcó, asseguda a una butaca d'aquelles que sembla que et perds dins, amb un còctel a una mà i la cigarreta amb l'altra... I jo podria aprofitar per anar a veure una gateta la mar de bonica que vaig conèixer fa un parell de dies i, si es deixa, passar la nit amb ella... Doncs no!, aquí dret com un mussol, escoltant les ximpleries que m'explica i dic jo, per què es posa la mà davant dels ulls?... la lluna és plena i la deu enlluernar... no volies poc llum per veure els estels?... doncs au, tassa i mitja! 

RUA ~ 2026 🎭

 

La música començà i, malgrat el fred, 

tothom s'hi apuntà.

Petits i grans cap a la bauxa.

Els carrers s'ompliren de colors i alegria

i la pluja també hi va ser, 

tot i que no com de costum.

Plomes, cintes, capells i... galetes,

fins i tot cadires improvisades.

Balls, bots, jocs, tot hi cabia.

Vestits que lluïen més que mai.

Els records es colaren entre les carrosses.

I la màgia, molta màgia per tot arreu.

Tampoc faltaren els somriures,

ni les picades d'ullet a la natura.

Així va ser i així vos ho he explicat.