22 de juliol 2024

LA MUNTANYA


Festa al poble, amunt a la muntanya un ulls vigilen amagats per l'ombra. Sense adonar-se'n ningú, un noi ha pujat al campanar. Els ulls vigilants de la muntanya no se'n perden detall. A la festa, els músics toquen les seves millors cançons, mentre els joves ballen i criden exultants. El noi ha pujat a la part més alta i des d'allà mira cap avall, fa una passa enrere, el vertigen li juga una mala passada. Així com pot s'asseu, tot mirant cap a la muntanya, hi veu una cara molt seriosa, amb els ulls com si estiguessin trists... no, més bé enfadats. Sent una veu, mira cap una banda i l'altra i no veu qui xerra. Espera uns instants i aquest cop sí que sap d'on ve...
-Pere, què et passa?  
-Tu ho saps bé- contesta en Pere.
La resta de la conversa es queda entre ells dos. En Pere s'aixeca i, poc a poc, comença la baixada. En arribar a prop dels seus amics, tots l'acullen i l'aixequen enlaire en un tres i no res corejant el seu nom, "En Pere, en Pere, en Pere és el millor!"...
Aquella nit no l'oblidarà mai, la muntanya li salvà la vida.

16 de juliol 2024

ViA-1

"Atrapada sota la pluja".  Sa lluna, desembre 2023

Anava amunt i avall, mirant la gent que baixava d'aquell tren aturat a la Via-1. Semblava que esperava alguna persona perquè estava molt atenta a cada moviment, però la seva expressió no canviava gaire. Es girava, de tant en tant, com si volgués que ningú s'escapés de la seva mirada. La gent s'afanyava en veure que plovia, gairebé ningú la mirava, tothom tenia pressa per arribar a casa. 
Una vegada que confirmà que ja no hi havia cap persona, va treure una llibreta i un bolígraf de la seva bossa de mà. Mentre escrivia, anava dient en veu baixa, "47, més el maquinista i el revisor 49, a les 22:30... hauria de canviar de feina, tant si plou com si neva aquí em tens, maleïdes estadístiques...!" I se'n va anar més que de pressa cap al cotxe, a esperar l'arribada del proper tren.