Fotografia: Alfonso Chacón Montero
Al cor del circ, sota la carpa de colors vibrants, hi vivia una noia anomenada Lluna, que va conèixer el món entre rialles i aplaudiments. Des de petita, havia après a moure's entre els llums i les ombres, ajudant als pares en cada funció. Als interludis, mentre l'aroma de les crispetes impregnava l'aire, lliscava entre els trapezistes i els acròbates absorbint cada centelleig de màgia que es desprenia de cada moviment.
Una tarda, mentre el sol s'amagava darrere la lona del circ, se la va veure asseguda en un trapezi, vestida amb un colorit vestit de mim i unes grans sabates vermelles. El coloret a les galtes ressaltava la seva innocència. Els seus ulls, immensos i brillants, reflectien la màgia del circ i mostraven una curiositat infinita, mentre mirava cap avall, cap al públic que reia i aplaudia. Just en aquell instant, un espectador a primera fila, havia deixat anar un globus d'heli que flotava i la seva mirada va seguir la bombolla ascendent, semblava estar atrapada en un dia qualsevol, però la seva ment estava molt lluny d'allà. L'espectador, que l'observava meravellat, va notar com es perdia la mirada a l'horitzó, com si busqués un món més enllà del circ, un univers ple de possibilitats. Lluna no era al circ, volava cap a un lloc on els somnis són tan lleugers com l'aire que sostenia el globus... així i tot, en aquells moments, el trapezi era el seu regne i cada actuació una promesa de llibertat...
