EL MALETí

Ahir al matí, un maletí blau acer aparegué al pati del col·legi. A dins hi havia un tros de plàstic, una fotografia de gent pujant a un tren molt antic i una dent. Al principi, els alumnes pensaren que era una broma, però una nota advertia: "Avís previ: no obriu el maletí".

Durant el pati, alguns estudiants veieren un home distant que observava l'escena des de fora del centre. Quan s'hi acostaren, l'home marxà corrents. Un alumne decidí fer-se el mort per veure què passava i això va fer que els seus companys es pixessin de riure... Finalment, van descobrir que l'home era el conserge. En aquell moment només els hi digué: "El maletí no és tot el que es diu que és".

Les preguntes encara romanen sense resposta i ningú sap d'on sortí la dent i per a què servia el plàstic... mentre un professor gaudia veient tot l'enrenou...

*Proposta a ca la Mimi

Paraules: plàstic, romanen, dent, broma, distant, gaudeix 

Frases: 

1. avís previ

2. no és tot el que es diu que és 

3. fingir un estat (fer-se el mort)

Color: blau acer 

COWBOY

 

Només volia fer unes fotos d'una lectura d'un llibre, una cosa tranquil·la, cultural, de gent escoltant atentament i fent veure que no està pensant en què soparà després. Tot molt seriós.  La gent, concentrada amb aquella cara de “això que diuen deu ser important”.  Algú prenent apunts, algú mirant el rellotge i algú preguntant-se discretament quan arribarà la pausa-cafè. Tot molt literari, molt elegant, molt de “paraula escrita i reflexió”.

I llavors el vaig veure!!!

Barret, camisa estampada i un somriure d'aquells que et fan pensar que ell sap alguna cosa que la resta encara no sabem. No sé si havia vingut a escoltar la lectura, a presentar el seu nou llibre o a comprovar si la història tenia prou cavalls, pols i venjança... Però allà estava, tan tranquil com si el "saloon" fos a punt d'obrir i ell ja tingués taula reservada. Com si amb aquell somriure volgués dir: "No busco protagonisme, el protagonisme simplement em troba".

I jo pensant, —Com quan et diuen “vine com vulguis” i t'ho prens literalment. 

Ningú sabia ben bé què hi feia allà, però tampoc ningú gosava preguntar-li. Perquè potser era un cowboy o potser era simplement l'única persona que havia entès que qualsevol acte seriós necessita una mica de perspectiva... 

I just a sota, ella, seriosa, concentrada i amb aquella expressió de “jo he vingut a escoltar la lectura, no a participar en un western”.

El contrast em va semblar massa bo per deixar-ho córrer.

I jo, és clar, tenia l'oportunitat i vaig fer el "clic".

L'ARMARi

L'armari feia anys que no s'obria. Entre la roba oblidada hi havia una camisa de color blau acer com si algú l'hagués deixada allà només un moment abans de marxar... em quedava bé... En posar-me-la, vaig trobar un full doblegat amb un disseny geomètric i una frase breu que deia, "Cada persona tria el seu repte." No sabia qui ho havia escrit... No era ambició el que m'empenyia a voler saber qui havia deixat aquelles coses, sinó com un acte de fe, creure que aquell armari encara amagava una oportunitat per entendre una altra persona.  El recorregut va ser més dur del que havia imaginat i va despertar un patiment que creia enterrat. Tot i així, hi havia alguna cosa genuïna en aquell viatge. 

Vaig acabar asseguda davant del mar, amb el paper entre les mans, buscant una mica de comprensió en unes línies que, de sobte, semblaven haver canviat sense que ningú les hagués tocat. 

Quan vaig tornar al pis, el propietari em va mirar amb una estranyesa que jo no entenia. 

—Bé... ja ho recordes?

—Recordar què?

—Aquest armari ja era teu... fa molt de temps... 

*Proposta de la Mimi

Paraules: 1.bé  2.comprensió  3.repte  4.persona  5.genuí  6.patiment  7.fe  8.ambició  9.oportunitat 10.dur  11.disseny  12.armari

Color: blau acer 

EL ViDRE

El cotó és un núvol petit

que s'ha deixat caure a terra,

mentre el vidre, fred i transparent,

amaga la fragilitat

darrere una llum serena.

Tot allò que el vidre calla

la llum ho acaba dient,

entre la fusta i el reflex

la bellesa resta quieta

com un batec transparent.

El silenci hi fa estada,

com una veu apagada,

el cel hi deixa el seu color

i el vidre en guarda l'escalfor

fins que la tarda s'acaba.

[Agost ~ 2026]