25 de setembre 2022

UN DiMECRES AMB L' ÀViA

 
Dansa de la núvia a l'aire lliure - 1566 - Brueghel

Com cada dimecres la Pilar tenia els seus néts a casa, el Jordi de sis anys i la Núria de quatre. Aquest dia de la setmana els seus pares anaven escopetejats i, d'aquesta manera, es lliuraven d'haver de portar els nens a l'escola, donar-los el menjar i poder passar un temps amb ells. La Pilar els hi portava i tenia tot el matí per a preparar el dinar i els jocs d'aquella tarda. Quan tornaven a casa, els hi treia la roba i els en posava una més vella i per tant més còmode per dinar. En acabar sabien que l'àvia volia que fessin la migdiada, malgrat la desaprovació dels dos, es quedaven al llit i jugaven fins que es quedaven dormits. La Pilar endreçava la cuina i s'asseia a esperar que fos una hora prudent per despertar-los.

- Va nois, que ja és hora de jugar!.
En Jordi era el primer en obrir els ulls, a la Núria li costava un poc més. Mentre l'àvia els hi rentava la cara, els dos ja li estaven demanant a què jugarien avui.
- Avui vos mostraré un llibre amb imatges molt maques i farem un joc.
- Què bé àvia, va on és el llibre? -, va dir en Jordi.
- Tranquils, tot al seu temps. Seieu a les vostres cadires que ara començarem... mem on és el dibuix... aquí el teniu...
- Ui quanta gent! - digué en Jordi.
- Ballen i ballen, així! - digué la Núria, aixecant-se de la cadira.
- M'heu de dir... quantes gerres hi ha?
- Jo en veig una... no dues, una amb una nansa i l'altra amb dues.
- Dues, dues, dues... n'hi ha dues - repetia la nena.
- No val, jo les he vist primer!.
- Va, esteu quiets, una altra pregunta: quantes gorres vermelles hi ha?.
- Ui, n'hi ha moltes àvia!.
- Aneu comptant i amb un dit les aneu assenyalant.
Els dos aixecaren un dit i amb molta cura s'aproparen al llibre, sabien que l'àvia s'estimava molt els llibres.
- Una, dues, tres... quatre, cinc, sis... ja m'he perdut!
- Dos, cinc, tres... mil -, repetia la Núria.
- Molt bé, voleu que us expliqui el conte del dibuix?.
- Sí, sí, si, síiii! - digueren els dos, pegant un bot de les cadires.
- Doncs ara preparo el berenar i mentre mengeu us ho explico. Pa amb xocolata us va bé?.
- Síiiiiiii!!!
- El quadre el va pintar un senyor que es deia Brueghel, fa molts, molts anys. Li va posar un títol molt divertit "Dansa de la núvia a l'aire lliure!. I com podeu veure, tots els convidats a noces estaven ben contents i ballaven molt.
- Àvia... i els nuvis on són?.
- .... doncs no ho sé, què els veieu vosaltres?.
- És la noia que no porta mocador al cap i el noi que balla amb ella, oi que sí?.
- Doncs això sembla, però no t'ho puc assegurar. Tots menjaren i begueren durant moltes hores, fins que quedaren ben tips.
- Àvia... i aquests bonys que tenen els nois, què són?
- Bonys, tenen bonys, bonys, bonys... - repetia la nena.
- No sé... no sé... pot ser què fos una butxaca per posar-hi el mòbil... Bé nois, ara vos aneu a rentar les mans i la cara que porteu xocolata per tot arreu.

La Pilar es va quedar pensant que potser fossin massa tendres per veure certes pintures i que s'ho hauria de preparar més bé per a la propera.

23 de setembre 2022

TEMPESTA

TEMPESTA  VIGILADA

La tempesta s'apropa
trons i llamps
s'esmunyen dins la negra nit.
L'olor a terra mullada
et despertarà de cop,
vigila... els malsons
com a fantasmes
et descobriran la por.
[Setembre ~2022]

18 de setembre 2022

LA FiNESTRA


La brutícia assetjava la casa, s'aferrava a les poques coses que hi havia al seu interior. Les parets, abans blanques, s'havien tornat d'un gris d'ala de mosca pel fum de la xemeneia i del tabac. Les bestioles es passejaven per tots els racons on hi havia restes de qualsevol aliment. Els estris que no es feien servir, estaven plens de greix. De cada tres bombetes, només se n'encenia una. Enmig de tanta brutícia, xocava la transparència amb què es veia a través de la finestra de la cuina. Aquella petita finestra que mirava les muntanyes, des de la sortida de sol fins a la posta i que des de sempre s'afanyava en netejar-la cada dia, era el seu únic tresor.

15 de setembre 2022

NORMES


Tots infringiren les normes.  Tots entraren en terreny prohibit.  Tots alteraren les lleis que establien a qui s'havia d'estimar, com i quant.  Lleis que convertien les àvies en àvies,  els oncles en oncles,  les mares en mares,  els cosins en cosins,  la melmelada en melmelada  i  la gelea en gelea. 

Va haver-hi una època en què els oncles es convertiren en pares,  les mares en amants  i  els cosins moriren i van ser enterrats.

Hi va haver una època en què allò inconcebible es va fer concebible i va passar l'impossible.

 -Arundhati Roy- El déu de les petites coses (Traducció pròpia)

12 de setembre 2022

BOMBOLLES



Som com a bombolles 
plenes d'energia, saltant i volant,
cadascuna al seu món petit 
o 
ens anem tornant 
com ens deixen ser?.