CREPUSCLE

Tot i que avui els sucs del crepuscle

són corones d'espines, ira de llangardaix,

com quan era més jove a estones m'ompl

les butxaques de velluts i llunyanies.

Me les ompl de pensaments balsàmics,

d'intervals lírics, de cistelles de fruita,

de resplendors i ecos de la terra promesa:

rius i vinyes, mel i horts, coure i ferro.

Després, el buit total, ni un bri d'herba?

-Antoni Vidal Ferrando 

DiNGO

Al crepuscle oceànic, la costa australiana es vestia de colors vibrants, atraient turistes i fotògrafs. Tanmateix, la propietat d'aquestes vistes impressionants generava debat. En una reunió recent, es discutí la possibilitat de construir un complex turístic que utilitzaria barrils de fusta per dissenyar-los. Tot i les veus en contra, alguns defensors sostenien que la inversió podria revitalitzar l'economia local. A baix, a la sorra, un dingo rondava silenciós per la platja, mentre els vilatans expressaven el seu dubte sobre l'impacte ambiental del projecte. Es preguntaven si el mar continuaria sent generós o si algun canvi desconegut alteraria la rutina diària. La vida era simple aquí, sense complicacions ni lliçons per aprendre, només el vast oceà i els seus secrets. De sobte veieren com el dingo feia voltes al mateix lloc, emetent un lladruc sec i gratant en un mateix punt de la sorra. Tots baixaren a la platja per veure què li passava, després d'uns instants, el gos tragué un peu. Tothom quedà horroritzat... La bellesa del capvespre contrastava amb les inquietuds que aguaitaven en els seus pensaments, recordant-los que la vida és tan calmada com tibant... 

*Proposta de River

8M✔️

 

El silenci que prové de la por pot resultar incòmode. He arribat a entendre que m'he estès un parany, una veu interior tan antiga com la humanitat, que ens xiuxiueja a les dones que només hem d'actuar si ho fem de manera perfecta. Mentrestant, els homes se solen llançar a l'acció sense tenir habilitats, aprenent en el procés. Les dones, per contra, sentim que necessitem tenir-ho tot clar abans d'actuar i perdem oportunitats mentre el temps avança.

Per això he decidit escriure. No perquè tingui certesa, sinó precisament per aquesta inseguretat. Vull escriure i compartir els meus pensaments, sense importar-ne el resultat. La meva intenció és trencar amb aquest patró, encara que de manera modesta. El canvi no passa immediatament ni se soluciona fàcilment, però s'aconsegueix mitjançant accions petites i constants. És imprescindible que les dones deixem de buscar aprovació per existir en igualtat. Cada veu compta i cada acció suma. 

És un moment perfecte per reflexionar sobre els avenços que hem aconseguit però -també i sobretot- els que encara ens queden per fer.

RESCATATS . . . [ XLI ]

Infants juganers,

innocència del passat, 

jocs de somnis.

(Març ~ 2026) 

.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . 

  

Tarda d'estiu

ben plena de rialles

dos infants juguen.

(McAbeu) 

.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . 

Jocs molt ben trobats

a la mainada tot val

somnis de futur.

(Alfred) 

.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .

Jocs càndids d'infants,

sobirans del gronxament,

temps sense destí.

(Joan) 

.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .

La tirolina

i un bocinet de tarda.

Jugant ben junts.

(Carme) 

.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . 

Ríen los niños,

y el mundo —por un instante—

aprende a jugar.

(Núria) 

.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .

  

Jocs d'infantesa

els fan estar alegres.

Per sempre nens. 

(Núria L.)