L'ÀNEC XAFARDER

 

"Dia d'estiu" (Berthe Morisot - 1879) 

a   RELATS CONJUNTS

La Júlia i la Clara havien sortit en barca aquella tarda, perquè la Júlia volia contar-li una cosa que no s'havia atrevit a dir-li mai. Quan ja eren lluny de la riba, la Júlia mirà la seva amiga...

—Promet-me que no t'enfadaràs.

La Clara assentí, intrigada.

Però, abans que la Júlia pogués parlar, un ànec s'apropà a la barca. No demanava menjar ni semblava tenir por. Simplement les observava.

—Ens està escoltant —digué la Clara, divertida.

—Idò haurà de guardar el secret— respirà fondo i començà a parlar... 

—Quants anys fa que la teva mare va marxar?...

L'ànec va fer un «quac» molt suau i s'allunyà cap una altra barca.

Les dues continuaren parlant fins que, de sobte, la Júlia callà. A la vora de la riba hi havia una dona asseguda en una altra barca amb l'ànec, mirant-les.

—És la teva mare...— murmurà la Júlia

—Què dius?, ella fa temps que no és en aquest món.

La Clara mirà cap a la riba, però no veié res ni ningú... 

Només quedava l'aigua quieta i, ben a prop, l'ànec que les observava en silenci. 

EL NOTARi

El notari arribà al poble ben vestit, es feia mirar... Portava un pla antic, destinat a localitzar una caixa forta enterrada a prop del molí. Per finançar l'expedició, decidí carregar alguna cosa a compte a l'única botiga que hi havia: una bossa de patates, unes mandarines, una brúixola i uns draps de cotó.

S'arremangà i durant hores excavà sol, mentre els veïns observaven des de les finestres. En arribar al capvespre, colpejà una superfície metàl·lica, un mig somriure aparegué al seu rostre. Obrí la caixa esperant trobar-hi lingots d'or, documents antics o joies... Dins únicament hi trobà un coala, una cadira plegable i una nota que deia: "Si has arribat fins aquí, asseu-te".

El notari obeí. Aleshores el coala despertà, baixà amb cura i premé un botó ocult sota el seient. El molí desaparegué, el poble quedà suspès a l'aire i la botiga començà a cobrar-li, amb interessos, cada segon d'aquella aventura extravagant.

Proposta a River

Paraules: extravagant, coala,  pla,  carregat,  patates,  sol/sola

Color: mandarina viu

GRAFFiTi ( III )

Home de pintura,

dos gossos guarden el mur.

El noi no mira.

L'avi del grafit

segueix el pas del noi.

Parla el mòbil.

Quatre mirades

l'home, els gossos, el noi.

El carrer calla.

(Setembre ~ 2026)  

.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  

Quatre mirades

Els colors sobre la pell.

Ningú no es troba. 

[ Carme ]

.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  

Llum de pantalla,

el carrer ple de vida

és una ombra. 

[ McAbeu ] 

.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .    

Ombra i claror,

al fons i al primer pla,

de colors s'omplen. 

[ Helena ] 

.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .     

Schaut ihn an, Hunde!

Diese Jugend von heute!

Hirn abgeschottet ... 

[ Sean ]

EL PASSEiG

Aquell matí, la Júlia va sortir a passejar la seva gossa pel parc de sempre. Feia sol i no hi havia gaire gent, així que va deixar que l'animal anés una mica al seu aire. La gossa, però, semblava tenir altres plans. De sobte, va estirar la corretja i va començar a córrer cap a un arbre.

—Ei, espera!— va cridar la Júlia, intentant no caure.

Quan va arribar-hi, va veure que la gossa estava ensumant una roda de tractor mig enterrada entre l'herba. Va riure i es va ajupir per mirar-la de prop. Feia temps que no veia una cosa així al parc. La gossa va continuar ensumant com si hagués trobat un tresor. Finalment, va aixecar el cap, va mirar la Júlia i va moure la cua.

—Ja està? Ens podem anar?

Encara no... l'animal es va aturar. La corretja es va tensar i la gossa va quedar mirant cap a l'altra banda, darrere d'uns arbres.

—Què hi ha?

 Va mirar, però no va veure res i va estirar de la corretja, però la gossa no es movia. Llavors va sentir un soroll, algú havia trepitjat una branca...

Va esperar.

Res.

Finalment, la gossa va deixar de mirar els arbres i va començar a caminar tranquil·lament. La Júlia va somriure i va continuar amb ella. Quan van arribar a casa, va obrir la porta i va deixar anar la corretja. A dins, damunt la taula, hi havia una nota que deia: 

"Gràcies per haver-la trobat. La necessitava molt aquesta nit"

Es va mirar la gossa i per primera vegada la va veure amb un collar que no era el seu...