La pluja queia amb força i en Marc decidí refugiar-se en un rentat de cotxes abandonat. En entrar, una olor d'humitat l'embolicà mentre els seus ulls s'acostumaven a la foscor. De sobte, alguna cosa va brillar a terra i s'apropà disposat a examinar-la, quan va sentir un soroll darrere seu. Es girà ràpidament i el seu cor s'aturà en veure una figura amb un ull de vellut, omplint el lloc amb un somriure pertorbador. Amb cautela, s'acostà i va ser aleshores quan veié la caixa oberta plena de cinta adhesiva disposada d'una manera inquietant. La figura en sostenia una entre les mans, mentre xiuxiuejava:
—T'agradaria un bany de fang?
Abans que pogués reaccionar, li oferí un tracte amb una veu esgarrifosa.
—Si vols sortir viu d'aquí, hauràs d'empassar-te aquesta pastilla, mastegant-la lentament com si fos una gominola...
Mentre el vent fuetejava el taller i sense poder escapar, en Marc comprengué que aquell lloc no era el que semblava ser i sentí un calfred recórrer la seva esquena. De sobte, el so de la cinta adhesiva el tragué dels seus pensaments i immediatament caigué a terra desmaiat.
En obrir els ulls ja era de dia... havia parat de ploure... no hi havia ningú... estava cobert de fang de cap a peus i no podia moure's... tenia les mans i els peus lligats amb una cinta adhesiva de color rosa elèctric...
-Publicat al blog de Lissa-
