24 de febrer 2013

CONTET de DIUMENGE



Imatge de la xarxa
Deien que nevaria, la realitat era una altra. El dia era intensament fred, però un raig de sol es passejava per aquell espai convertit en parc infantil. Un tobogan, un gronxador, una molla amb forma de peix i una estructura de barres i anelles de colors per on acostar-se una mica més al cel, pretenien alegrar als més petits. El nen, abrigat fins les celles, dirigia les seves maldestres passes cap al vell banc de fusta. La seva mare, ajupida i amb els braços oberts, el seguia tot esperant que no caigués. En un no res ja havia pujat al banc fent equilibris per travessar aquell espai tan interessant. El pare, a l'altra banda del parc, sostenia el cotxet que al mateix temps mitjançant una corretja sostenia al gos. La mare acompanyà el recorregut agafant-li la mà, tot seguit el va portar al costat del peix, però no semblava agradar al xiquet aquesta opció i aprofitant la distracció de la seva mare  -que parlava amb el seu pare-  es va dirigir al punt que li cridava més l'atenció des del seu passeig pel banc. Aquell espai era molt més gran i els vehicles es bellugaven lliurement. La mare va aconseguir arribar a la seva alçada just a un pas de la vorera del carrer, agafant-lo per la jaqueta i movent el seu cap amb gest de negació. Mentre el pare va anar apropant-se i després d'unes paraules, van ficar al xiquet al cotxet i van començar a caminar, mentre els plors del nen alteraven el tranquil passeig del gos, únic aliat en el seu acte de rebel·lia. Tot i el raig de sol,  la jerarquia seguia anul.lant els somnis ... tot i que deien que nevaria, la realitat era un altre.

18 de febrer 2013

TocAnt FonS


          Stardust Memories de Woody Allen -  269è joc literari d'en Tibau


VIDA
No em veus aquí entre els grisos?
Em sento morir, a poc a poc,
desesperada davant la incomprensió,
enfonsada pel desencís,
llàgrimes que no et mullen ofeguen els meus crits.
Et veig, a l'altre costat, somrient i forta,
podria alçar la per enganxar-me
no, no em veus i jo a tu si.
Deies, quan em recordaves,
que la tria era meva i ...
no sé ben  que hi faig aquí.
Potser hagi d'arribar a final de trajecte
tocar fons per creure,  en tu i en mi,
per reinventar-nos novament.


13 de febrer 2013

HUMILIANT!

 
Una de les 18 esmenes presentades pel PP al Projecte de Llei de Mesures de Flexibilització i Foment del Mercat del Lloguer d'Habitatges contempla la creació d'un registre de sentències fermes d'impagaments de rendes de lloguer. Aquest recollirà les dades de tots els ciutadans que hagin estat condemnats en ferm - judicialment en un desnonament o per la via del laude arbitral - per impagament de lloguer. Els propietaris podran consultar aquest registre d'inquilins condemnats per morosos.


Molt probablement aquesta esmena serà incorporada al text del Projecte de Llei de Mesures de Flexibilització i Foment del Mercat del Lloguer d'Habitatges gràcies a la majoria absoluta de què gaudeixen els populars. Convé puntualitzar també que aquest Projecte de Llei es troba encara en plena tramitació parlamentària.

Segons consta en l'esmena del PP, l'objectiu d'aquest registre d'inquilins condemnats per morosos és "evitar que els propietaris d'immobles que els posen al mercat arrendatici contractin amb aquells que ja han tingut l'antecedent d'obligar un arrendador a anar al auxili judicial o arbitral, per recuperar la possessió "  


Imatges de la xarxa

En aquest País on hi ha més corruptes a dalt que a baix, on el ciutadà ha perdut tots els drets, on l'índex d'atur cada dia és més gran, on la Constitució proclama el dret a un habitatge "digne", parlar de llistes de morosos és humiliant, venint d'aquells que neguen les seves estafes i enganys.

A qui cal assenyalar?
 
 
 

11 de febrer 2013

El Racó del RECORD


Petit gran home, amic
Vas partir fa un any sense un adéu. Aquelles hores que vaig arribar tard restaran sempre buides.

La teva saviesa, la teva elegància, el teu savoir-faire, em tenien enganxada. Eres com un llibre ple d'històries viscudes, de la teva gent, del teu poble, "de tus olivos" ... Defensor de la paraula. Amant de la llibertat no escrita, guanyada a pols lentament.

Em vaig sentir viva i estimada quan hi eres i ara, que no hi ets, sempre m'acompanya el teu record.


Que volin mil carícies cap a tu ,  en agraïment d'haver-te conegut.

06 de febrer 2013

ESTIGMA

Kamikaze- 268è joc literari d' en Tibau
Era gairebé migdia d'un dilluns de primavera. La casa respirava l'alegria dels seus nous habitants, tot just feia tres mesos que havien arribat i tot estava en ordre. Maria, la propietària, brodava com cada dia asseguda prop del finestral. Al seu costat, damunt de la taula camilla, la seva caixeta de cosir plena de fils, agulles, didals i unes tisores -record de la seva àvia- a les que tenia en molta estima. Era hora d'anar preparant el dinar, va deixar el brodat damunt la taula per a reprendre'l a la tarda.
 

Què era això que es movia dins la senalla de la llenya? Es va preguntar, amb molta curiositat, les tisoretes de cosir. Ja portava uns dies que se sentia observada. Shhhht ... shhht ... qui ets tu? Per què t'amagues?
Avergonyida va treure lleugerament el cap la tisora ​​de podar. Sóc KM, la tisora ​​de podar.
KM et dius? I per què em vigiles i després t'amagues?
Realment em diuen Kamikaze, però des que va succeir un terrible accident em vull dir KM. Totes les eines han deixat de parlar-me ... i jo no vaig ser la culpable. Des de llavors em tenen oblidada en aquesta senalla.
Un accident? Jo no he escoltat res ... vaja, fa poc que som aquí! I per què dius que t'han oblidat?
És que ja no em fan servir per a res. L'antic propietari va morir ...
No et preocupis, a na Maria li agraden les plantes i les flors, segur que aviat omplirà el jardí i després podràs treballar.
És que ... a l'antic propietari el van trobar mort i jo clavada al seu cor ... però jo no vaig tenir la culpa, estava en el moment i el lloc equivocats ... va discutir amb la seva dona i en aquest moment acabava d'entrar del jardí, em portava a la mà, i ...
Uiii, quin horror! Això si que és tenir mala sort, però no has de sentir-te culpable, el teu treball és molt bonic. Saps què? El dia que na Maria em porti a esmolar, tu vindràs amb mi i també et posaran a punt.
No sé com, crec que no sap ni que sóc aquí.
Mira, quan m'agafi, jo faré un saltet i cauré a la senalla i et veurà, segur, segur que et porta a esmolar!
Et sembla que si? I si sap allò de l'antic propietari?
Shhht ... calla, calla que ve na Maria, més tard parlem i ... no t'amaguis més!!.



 

04 de febrer 2013

P E L L


Imatge cedida per un amic
Aquest silenci que envolta el temps més íntim
- on sembla que res és res  i  poc és tot -
omple de llum aquesta estança.

Somio que els teus dits, ploma màgica,
dibuixen en la meva pell el teu desig.
Mentre,  la meva veu com un alè,
recita els versos més dolços, lentament.

En el silenci de la cambra reposa el meu cos nu.
Tènue llum que bressola records i encén desigs.
Paraules com dolces notes dringuen, engronsant-se  amb la seva cadència.

Fora,  la nit  -amb el seu mant espès-  humiteja el pas del temps.
Endormiscada, faig compte enrere de l'instant que ha d'arribar.
                                                 (sa lluna, febrer-2013)

02 de febrer 2013

REGALA'M un T'ESTIM

 
 
Deja de volverme loca
y regálame un te quiero
que empiece a soñar otro poco
y a imaginarme tus besos
que se llenen de ilusión mis ojos
y mi corazón se altere de nuevo

Eres lo que yo más quiero
y no me canso de decirlo
eres en la noche el sueño
y en el día mi hechizo

Siento cosquillas en mi cuerpo
cuando pienso en tus besos
y que tus manos recorren
poquito a poco mi cuerpo
e incluso siento en mi cuello
el calor de tu aliento 


Si pudiera mirarte un ratito
si pudiera tenerte un poquito

eso es lo que yo siento

Me he hecho amiga de la luna
para contarle nuestro secreto
pa' que entienda mi locura
cuando digo que te quiero

Si una brisa trajera tu olor
para darme un soplo de alegría
intentaría amarrarla
para tenerla siempre en mis bolsillos
y llenarme de amor
cada vez que quisiera

Cada mañana
antes de abrir los ojos
ya estoy pensando en ti
eres más que un sueño
eres casi mi vida
y mi vida es como un sueño

como un sueño
ay contigo