29 d’abril 2013
28 d’abril 2013
24 d’abril 2013
... DESPRÉS
275è joc literari d'en Tibau |
Les copes han quedat tintades de tantes hores de líquids embriagadors com els meus ulls pel rimel que s'ha fos amb les llàgrimes vessades. Entre les miques de pa es belluguen els dits, dibuixant inconscientment el teu nom. El silenci deixa enrere el bullici de la festa mentre creix el buit de la teva absència. Només el reflex dels coberts desparellats es clava com una mirada penetrant, freda, que recorre la meva pell mentre cantussol la teva cançó ... mira que cabeza loca, poner sus ojos en mí, yo que siempre ando de paso no podré hacerte feliz, olvidame te lo ruego, yo soy como el Paraná que sin detener su marcha besa la playa y se va ... El vestit vermell ha perdut l'encant que hores abans tenia davant del mirall, il·lusionada per la nostra cita. La teva cadira roman intacta, potser l'únic objecte que mostra el mateix aspecte des de l'inici de la nit. A les ampolles buides es reflecteix la lluna com a testimoni de les carícies perdudes. Una llàgrima més, només una, abans de caure rendida a l'evidència, la certesa que ja no hi ets.
23 d’abril 2013
20 d’abril 2013
18 d’abril 2013
15 d’abril 2013
08 d’abril 2013
JOC de LLETRES de SANT JORDI - 2013
VULL UN CONTE!!
- Mare, mare ... m'expliques un conte abans d'anar a dormir?
- Del cavaller i la seva princesa?
- No, no!! aquests són molt antics!! un del drac-robot que es mengi n'Andreu...
- Qui és n'Andreu?
- Siiiii mama ... aquell nin de l'escola que em diu lletja!!
Estic neguitosa, demà m'he de llevar prest per l'entrevista de treball. Porto tres til·les i segueixo sense son. Tinc l'estómac com un drac escopint foc. Tota la vida sent la princesa del meu pare, però ara vull independitzar-me ...
Qui voldrà ser el meu cavaller??
SEX-SHOP
La curiositat gairebé em costa un disgust quan el venedor, un atractiu cavaller, em va dir - drac en mà - aquest princesa és el més complert, et deixarà molt satisfeta. Encesa de vergonya vaig pagar i - sense mirar-lo als ulls - vaig sortir escopetejada d'allà.
- Aquesta és la meva aportació al Joc de lletres de Jomateixa -
03 d’abril 2013
ReGaL
274è joc literari d'en Tibau |
Estava plantada aquí, davant el mirall, mirant-me sense creure-m'ho. Si era jo la que no volia casar-me, ni vestida de blanc ni d'altra manera. Ha sigut un nuviatge llarg, set anys donen per a tot i més. Ell sabia el que pensava, tots ho sabien ... menys la seva mare que feia cas omís cada vegada que el tema sortia. Era d'esperar, el seu nen no podia anar-se'n a viure amb aquesta noia, sis anys més gran que ell, sense passar per l'església ... i de blanc ... i amb convidats ...
Miro a través del mirall els seus ulls incrèduls i el seu gran somriure, asseguda darrere meu. Aquesta és la tercera botiga i sap que li diré que no. De fet hem sortit a comprar unes arracades, això m'ha dit, que encara que no les volgués portar les tindria de record. Sempre m'he negat a portar joies, tan diferent a la meva germana gran, em posava cordonets o bijuteria de plata que trobava pels mercadets. Aquesta vegada li he dit que sí, encara que no li he promès que m'ho posés. Quan he vist que es desviava de carrer he temut el pitjor i li he xiuxiuejat "vestits de núvia no", ella somriu i em diu "si, ja sé, almenys veure't amb un ..." No m'hi he pogut negar. Ella era molt més gran que la mare del meu xicot i mai m'havia posat cap trava, sempre deia que era la meva vida. A través del mirall la torno a mirar i tomb el cap somrient -en retornar els ulls al mirall- veig una joveneta asseguda a terra davant la vitrina prop del seu ca. Per un moment he cregut veurem a l'altre costat, innocent, somiadora, feliç ... dues llàgrimes han relliscat per les galtes i de sobte he volgut fer-li un regal a l'única persona que mai m'ha obligat a res, deixant-me que aprengués a viure, només estant al meu costat per si la necessitava. He donat unes quantes voltes, que el vestit mostrés el seu encant, apropant-me a ella li he xiuxiuejat "aquest mare!"
Miro a través del mirall els seus ulls incrèduls i el seu gran somriure, asseguda darrere meu. Aquesta és la tercera botiga i sap que li diré que no. De fet hem sortit a comprar unes arracades, això m'ha dit, que encara que no les volgués portar les tindria de record. Sempre m'he negat a portar joies, tan diferent a la meva germana gran, em posava cordonets o bijuteria de plata que trobava pels mercadets. Aquesta vegada li he dit que sí, encara que no li he promès que m'ho posés. Quan he vist que es desviava de carrer he temut el pitjor i li he xiuxiuejat "vestits de núvia no", ella somriu i em diu "si, ja sé, almenys veure't amb un ..." No m'hi he pogut negar. Ella era molt més gran que la mare del meu xicot i mai m'havia posat cap trava, sempre deia que era la meva vida. A través del mirall la torno a mirar i tomb el cap somrient -en retornar els ulls al mirall- veig una joveneta asseguda a terra davant la vitrina prop del seu ca. Per un moment he cregut veurem a l'altre costat, innocent, somiadora, feliç ... dues llàgrimes han relliscat per les galtes i de sobte he volgut fer-li un regal a l'única persona que mai m'ha obligat a res, deixant-me que aprengués a viure, només estant al meu costat per si la necessitava. He donat unes quantes voltes, que el vestit mostrés el seu encant, apropant-me a ella li he xiuxiuejat "aquest mare!"
Subscriure's a:
Missatges
(
Atom
)