no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m’agrada la taula,
ara un pessic d’aquesta salsa,
oh, i aquest ravenet, aquell all tendre,
què dieu d’aquest lluç,
és sorprenent el fet d’una cirera.
m’agrada així la vida,
aquest got d’aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
aquest pètal
allò
una parella que s’agafa les mans i es mira als ulls,
i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,
com aquest passarell,
aquell melic,
com la primera dent d’un infant.
- Vicent Andrés Estellés
Gràssis, Albert! ***
Qualsevol pot enfadar-se, això és molt senzill. Però enfadar-se amb la persona adequada, en el grau exacte, en el moment oportú, amb el propòsit just i del mode correcte, això, certament, no resulta tant senzill.
- Aristòtiol ( Ètica a Nicònam)
Gràssis, Gerònima! ***
Puntall de lluna
fendit per altres llunes.
Agut, dardeges.
fendit per altres llunes.
Agut, dardeges.
La lluna amiga
mai no se'n va
sempre retorna
i refà el camí.
Ens acompanya
des d'allà dalt
moments de sol
moments de dol.
- Carme Rosanas
Gràssis, Carme! ***
Saber-te en totes les aromes
que hem viscut
i que guardo
com engrunes d’estels que,
un cop,
em vagarejaren el cos.
que hem viscut
i que guardo
com engrunes d’estels que,
un cop,
em vagarejaren el cos.
- Miquel Àngel Vich
Gràssis, Barbollaire! ***
Gener benigne. Sota
molt d’aire verd, les coses
avui no es fan esquerpes
ni el lloc és àrid. Mira:
tres llimones, posades
i pots considerar
sense dubte ni pressa
la mètrica senzilla
que les enllaça, et penses
que signifiquen res?
Mira, i ja han estat
prou per tu.
Cor seduït,
renúncia des d’ara,
calla. No faràs teu
el joc de tres llimones
a l’aspre d’una llosa.
Ni sabràs aixecar
protesta abans de perdre’l.
Cap surt de la memòria
no abolirà la plàcida
manera de morir-se
que tenen els records.
- Gabriel Ferrater
molt d’aire verd, les coses
avui no es fan esquerpes
ni el lloc és àrid. Mira:
tres llimones, posades
i pots considerar
sense dubte ni pressa
la mètrica senzilla
que les enllaça, et penses
que signifiquen res?
Mira, i ja han estat
prou per tu.
Cor seduït,
renúncia des d’ara,
calla. No faràs teu
el joc de tres llimones
a l’aspre d’una llosa.
Ni sabràs aixecar
protesta abans de perdre’l.
Cap surt de la memòria
no abolirà la plàcida
manera de morir-se
que tenen els records.
- Gabriel Ferrater
Tot va començar amb un mail que vaig rebre d'en Jordi Dorca, on em convidava a seguir una cadena amb el fi de compartir poesia o, millor dit, aquelles paraules que un dia ens van "marcar" d'alguna manera.
Aquestes són les paraules que m'han arribat fins ara. També han arribat altres mails d'amics blocaires que per motius personals no l'han poguda seguir.
Vos ho agraeixo moltíssim a tots!