TOTS a UNA!

Conten que, fa temps, hi havia un poblet petitó a l'interior d'una illa, on la majoria dels seus habitants vivien del món del calçat. L'objectiu dels empresaris era fer arribar les seves sabates a tots els continents, muntant més botigues, objectiu que no compartien els treballadors. Cada temporada es repetien les queixes que les empreses anaven malament, quan en realitat sempre havia suculents beneficis.

Els treballadors estaven farts de tanta barra i es van reunir, a la sortida de les fàbriques, en un descampat prop de l'estació del tren. Volien trobar una solució perquè part de la seva producció arribés als pobles menys afavorits. Treballant en aquest món, no podien entendre com encara podia haver-hi nens sense sabates.

En aquell temps, a l'ajuntament, s'estava debatent si rehabilitar el vell teatre. Tots els polítics parlaven de vergonyoses quantitats de diners, però ningú donava solucions reals. I així anaven passant mesos i anys i el teatre seguia deteriorant-se més i més.

La nit era fresqueta, tot i així no va faltar ningú. Tots van desenvolupar les seves propostes. Totes es van posar a votació. La més votada consistia a proposar al consistori que els deixés rehabilitar el teatre, que ho farien en hores lliures si els abonaven el cost dels materials. D'altra banda, parlarien amb els empresaris perquè els permetessin comprar tots els parells de sabates amb tares al preu de cost. La majoria de tares eren insignificants i mai anirien a cap de les botigues de marca. Dit i fet!.

Després d'uns quants dies  de  difícils negociacions es van posar a treballar en el projecte. En quatre mesos  el  teatre estava a punt d'obrir les portes. Entre tots aportaren  les  seves habilitats artístiques, de cada funció van poder treure diners per a les sabates que anaren a parar a les mans dels que tant ho necessitaven.

Expliquen també que, passats uns anys, els empresaris van donar la feina a altres països on el cost de mà d'obra i materials era més barat, tancant gairebé totes les empreses d'aquell poblet petitó de l'interior de l'illa.

* La meva aportació a la nova secció "El racó d'escriure" de  ANTAVIANA, (Imatges del seu blog).