JUST AL FiNAL

La mort té tot el temps del món... esperarà.  Qui sap si t'atendrà avui o l'any vinent.  Enmig de la foscor més negre, et reconeixerà en qualsevol instant... pot estar just al final del carrer.  I tu vas somiant, viatgera solitària, sense sebre si arribaràs mai a casa. 

SEiXANTA - CiNC . . .

Tinc una capseta on hi van a parar les meves sensacions, les meves emocions, les meves vivències, tots i cada un dels meus records. Allà hi són tots els colors i les seves tonalitats. Els dies de pluja i el fred, com també la llum del sol i el somriure de la lluna. La vaig omplint, mica en mica, des de fa seixanta-cinc anys i... nou mesos, on mumarona em va portar aferrada dins del seu ventre. Què bé s'hi estava allà!... De totes les emocions, n'hi ha dues què són les que guardo amb més estima... el frec dels braços de mumare i el somriure del meu fill. 

LA FUMADORA

 Elin Danielson-Gambogi, 1890, Avslutad frukost 

a  RELATS CONJUNTS

Aquí asseguda al meu racó, vaig pensant per què fumo?... Els primers per cremar mal records, els següents per mantenir-me en peu i un grapat per cicatritzar ferides, les velles i les que encara han d'arribar. Altres per fer volar rialles i paraules buides. Uns per quan estigui contenta i altres per quan els fracassos m'arribin. Un per posar-me en marxa i un altra per mantenir el caliu de la ràbia. Alguns pels amors nous i altres pels que se'n van anar...  Altres tants per espantar la por...  Un per desenterrar la destral de guerra i un altre per fer les paus. Molts per escalfar-me quan no hi siguis... Descomptant els que pugui regalar... me'n quedaran dos, per si a la nit em desvetllo. 

De vegades penso que si el tabac m'agrada tant és perquè, en aquest món buit i sense sentit, em dóna la impressió d'estar fent alguna cosa que té realment un significat.

SANT ANTONi

Una de les celebracions més tradicionals de les Illes Balears és la Festa de Sant Antoni, que arriba, puntual, a la seva cita el 17 de gener de cada any.

Es tracta d'una festa molt arrelada en els costums populars, l'origen de la qual es remunta a l'antiga societat agrícola balear. En aquesta època, la gent s'encomanava a Sant Antoni, patró dels animals domèstics, per obtenir protecció dels animals útils en les feines del camp.

La festa comença la vigília del sant amb el que s'anomena La Revetla de Sant Antoni. Pel vespre, s'encenen grans foguerons als principals carrers i places de les viles, mentre la gent balla al seu voltant. El foc, autèntic centre de la celebració, simbolitza en aquesta festa la purificació i la renovació de la vida, el triomf del bé sobre el mal. A més a més, aquest vespre es fan torrades i tothom comparteix llonganisses, botifarrons, sobrassada al caliu del foc i altres productes com s'espinagada típica de Sa Pobla.

Durant tot el vespre, màgic per a molts, la música dels xeremiers sona incansable i té lloc un dels seus majors atractius, la tradicional Ballada de Dimonis, que simbolitza les temptacions del Dimoni que Sant Antoni gloriós hagué de superar sovint. 

"Sant Antoni és un bon sant

qui té un dobler li dóna

perquè li guard s'animal

tant de pell com de ploma"

                               

ViSCA SANT ANTONi !!

DiNS i FORA

L'amor ens unifica encara que sigui amor per un instant i, tot i així, mai no em sé d'aquest món. La dissociació entre el món interior i el món exterior és tot un abisme. A fora pinta i esborra les essències, dins m'acarona suaument la tendresa. Quan la violència més gran és sentir que ningú et podrà entendre mai, l'únic símbol de superioritat que conec és la bondat... 

Com més coses s'entenen, menys entenc el món.

PLUjA (II)

Miro per la finestra i veig el carrer buit. Moments després un dona amb paraigües creua, a mà dreta el Museu del Calçat, per davant un petit parc i un pas de vianants a l'esquerra. Els dies de pluja em sento obligada a pensar... Tots els poemes s'haurien d'escriure en vertical, com la roba estesa i humida... I em pregunto si la pluja és el motor de la solitud com una part més del nostre patiment. Mentrestant, el so de les gotes m'envaeix per dins.

CARAGOLADA!!!

Una oloreta em venia, filtrant-se per la cuina. Eren aromes d'unes herbes molt conegudes. Com més m'apropava a la finestra, més m'entrava pel nas fins arribar al meu cervell. Aquest es posà en marxa immediatament i sense pausa em vaig plantar a la taula dels meus pares. Caragolada!!!. Era com una festa cada cop que n'hi havia. 

Semblava que el meu pare tenia un radar per localitzar-los, després els posava dins d'una caixa de fusta amb quatre potes, dues reixetes (una a dalt i una altra a baix), feta per ell i els hi donava lletuga fins uns quants dies abans de cuinar-los, que els hi posava farina. Arribat el dia, els netejava amb moltes aigües i, un per un, els anava traient la brutícia amb una pua de fasser  per assegurar-se que eren vius. Tot a punt per entrar a la cuina, on la mare tenia una olla molt gran plena d'aigua, on hi bullia els caragols a foc molt lent. Després de llançar la primera aigua, tornava a carregar-la per afegir-li un bon manat d'herbes aromàtiques de totes classes (fonoll, moraduix, llorer...) i un bon sofrit de tomàtiga, ceba, botifarró, cancelada, peus de porc o costella baixa i sobrassada, sal al gust i pebres coents. I l'olla bullia i bullia fins que ja estaven fets. Asseguts a taula, acompanyats d'un bon vi i un allioli de patata, els anàvem assaborint d'un en un. Eren dinars d'hores de sobretaula, explicant entre els germans qui n'havia menjat més, fent broma de tot...

Avui només els puc olorar des de casa, però els records també poden omplir i molt.

I ja sabeu el refrany:  "Qui menja caragols per Sant Marc,  gaudeix de bona salut de franc" 😉

MÀGiA D'UNA NiT

Sura a l'aire la màgia, 

pot ser de tots i per a tots. 

Per a què tants cabdells i tanta història?. 

Si malgrat tot, la vida només és...  

i aquí s'hi està per viure-la!.

TROCA

 

Al matí tot s'haurà fet vell,

mentre el cor esmicola el temps,

l'aire espès de l'absència

aixeca murs que ens fermen,

oblidant il·lusions, trencant promeses,

en una troca filada de pensaments.

 [Gener ~ 2023]