26 de novembre 2013

La Nota

Esmorzar amb diamants, Blake Edwards, 1961 a  Relats Conjunts

Davant l'aparador amb la mirada perduda es repetia, una a una, totes les paraules d'aquella nota que li havia deixat damunt el coixí, enganxada amb una rosa vermella.

Amor meu
Quan llegeixis aquestes paraules seré lluny d'aquí. 
Saps com jo que aquestes darreres setmanes han sigut molt dures, la teva atrafegada agenda per a la promoció de la teva pel·li i l'oferta que em va arribar des de Barcelona m'han fet prendre la decisió que crec que serà la més correcta per als dos. El teu món és aquí en aquests moments i el meu futur a l'altra banda del continent. 
Et desitjo el millor per avui i per tots els dies vinents, estic segur que el públic s'adonarà que ets única com a actriu, com a dona, com a persona.
Saps que el destí és capritxós i que també màgic ... confio que ens torni a ajuntar en el mateix espai i temps.
Gràcies per tots els moments que m'has regalat, per ser com ets.
T'estim.

Des de l'interior de la tenda sonava Vivaldi,  La Tardor,  les llàgrimes rodaren per les galtes, va tancar els ulls i la imatge de la primera vegada que la van compartir va tornar al seu record, una nit d'estiu, asseguts en un banc sota un salze, amb la màgica lluna guardant el seu secret ...
Puc desdejunar fent una passejada fins a casa, l'aire fresc m'asserenarà -va pensar-.

L'endemà, a la portada de "Hello" apareixia la seva foto davant de l'aparador, el titular "Wedding in sight" i com a peu de foto "Desapareguda durant l'estrena de la seva pel·lícula, l'actriu Audrey Hepburn davant  Tiffany's, desdejunava triant els anells".

21 de novembre 2013

Bartolomé Esteban Murillo,
Nens menjant raïm i meló, 1650
a  RELATS CONJUNTS
Hora de sopar, com cada nit es trobaven a l'horta d'en Pere, aquell avi feia els ulls grossos i des que els va enxampar per primera vegada no els hi havia tornat a dir res.

- Joan, com està el meló?
- Al punt, dolç i fort. Aquest any segur que s'ha fet ric, tots han sortit molt bons ... i el raïm, què tal?
- ...
- Jaume t'he fet una pregunta, on ets?
- Aquí, que no em veus! Amb la boca plena no puc contestar-te, mmm ... és dolç, però massa petit. No sé si haurà venut molts melons, però amb el raïm hi perdrà el guany.
- Vols més fruita?
- Per a mi ja està bé, ens podem anar a dormir. Bona nit, Joan.
- Bona nit, Jaume, demà ens veiem!

Qui ho havia de dir, passats 25 anys, encara reien quan recordaven aquelles coses. Ara, amb l'experiència de tantes nits, eren propietaris d'una gran i especialitzada botiga de fruites, situada al centre de la capital, on damunt la porta hi havia un gran rètol que convidava a entrar-hi.
J J   FRUITES
DES DE L'HORTA A LA BOCA

12 de novembre 2013

triadissa de mots


Tinc mots per donar-te
els vaig guardar en un calaix, fins
que arribés el moment d'endreçar-los
Només per a tu faig tria 
... i només tu entendràs ma follia

Més enllà de la distància entre nosaltres
hi ha un racó on el paisatge es dissol,
on puc tocar el somriure de la lluna
xiuxiuejant secrets mentre em fa l'ullet
... i penso en tu

Desconegut i salvatge, esquerp i misteriós
que em commou fins a les llàgrimes
Auster i sobri, imaginatiu i brillant
Mag dels mots, del pas del temps
del somriure franc, de mirada dolça
... que vull i no tinc

Solcant la nit tanco els ulls,
imagino totes les muntanyes
tots els mars, tots els cels
que he creuat per arribar a tu
... i ho faig alhora
(sa lluna, octubre-2013)

05 de novembre 2013

c'est la vie!

Treball al balcó, el fort vent d'ahir va enderrocar les plantes deixant-les gairebé sense terra, seques, algunes branques trencades ... la llei del més fort.

Cinc homes treballen en la restauració de l'empedrat del castell. Un porta una granera, dos un raspall per netejar les juntes i els dos restants, punter i test.  Dels cinc només un, l'home negre, assegut sobre una de les seves cames no aixeca el cap del seu racó, no descansa. El que porta la granera, després de dos moviments - de dreta a esquerra - s'atura, recolzant-se en ella fa un comentari. Els que estan netejant amb els raspalls incorporen els seus cossos, mans a la cintura, responen al comentari. Un segon després s'incorpora l'altre a la conversa ... Aquesta escena es repeteix més de cent cops durant tot el matí, mentre l'home negre s'aixeca només per desplaçar-se del seu camp de treball i pica ... pica ... pica ...

Les plantes, agraïdes, em mostren tota la seva bellesa.

                       Duerme Duerme Negrito by Víctor Jara on Grooveshark