ABRiL

Entre rialles, festa, música i alegria se sent per les casetes :

"¿Y ésta cuál es? ¿La primera o la segunda?... ¡Da igual!

A la Fira d'Abril s'hi va a viure, a celebrar,

a sentir, a estimar i també... a plorar.

LA TRUCADA

Esperava feia mesos dues trucades importants, la cita amb el cap de rehabilitació i una resposta de la Seguretat Social; per això responia a totes les que arribaven.

— Sí, digui'm!

— ¿Hablo con fulano de tal?

— No

— ¿Podría ponerme con él?

— S'ha equivocat.

— Disculpe, ¿puede decirme qué paga de luz?

— No, no tinc res a dir sobre la llum.

— Es que tengo una oferta que le va a interesar, se trata de...

— Gràcies!, però no m'interessa.

— Puede ahorrar mucho señora, le explico...

— Em pagarà vostè el rebut de llum?

— No... yo sólo quiero que escuche mi oferta...

— Primer em truca preguntant per algú que no sóc jo i ja li he dit que no m'interessa, què vol més?. 

— Es que seguro que esta oferta le...

— Que passi un bon dia!!!

 Va penjar, tot i que el noi seguia xerrant i xerrant... 

23 D'ABRiL

Hi ha llibres per a tot i per a tots: per informar-te, per entretenir-te, per aprendre, per viatjar... Els seus beneficis són gairebé innombrables: ens millora el vocabulari i l'ortografia, ens augmenta la nostra intel·ligència emocional, ens reforça la cultura, ens fa imaginar, ens desestresa, ens fa més empàtics, ens activa la memòria, ens afavoreix la concentració, ens ajuda a recordar, conèixer i aprendre...

No els tapis, atraveix-te a descobrir-los i a estimar-los.

Llarga vida als llibres!

BONA DiADA PER A TOTHOM! 📖🌹

SONS SORDS

Atrotinat... brut 

mut i arraconat

seguia escoltant

els sons sords

d'aquella cançó.

Una rere l'altra

les notes pausades

a quatre mans 

que haviem aprés

quan érem dos. 

Temps adormit

temps somiat.

[Abril ~ 2023]

ENVEjA

Les campanes tocaven a mort. El poble estava en un silenci estrany, com poques vegades s'havia vist. Tot i així es podia escoltar a qualque racó, el murmuri de veïns parlant de la difunta. Poc en sabien, tot i així en parlaven... que era molt esquerpa... que no se l'havia vist mai amb cap home, però que es deia que s'entenia amb l'amo, perquè sinó de què li hauria donat tant de poder?... que gairebé portava tots els comptes de la casa i del negoci... que s'encarregava d'anar a comprar, de netejar i de la cuina... que de petita, l'amo vell la va recollir del carrer i des d'aleshores havia viscut amb ells... que li havien pujat els fums perquè no parlava amb ningú... que de joveneta era una noia molt maca, però que ara era lletja i malgarbada... 

No hi va anar gairebé ningú al funeral. Només el Sr. Josep, l'amo de la majoria de terrenys del poble i la gent que treballava per a ell, que tampoc coneixien massa a la Maria, gairebé de veure-la anar d'un cap a l'altre sempre amb pressa i treballant com una mula, però almenys la deixaren morir en pau...

DESiG

Des del fred de la indiferència

des d'aquesta cel·la petita i fosca

des del silenci que m'ofega

tanco els ulls i el desig s'escampa 

profanant la sortida 

a la llum que habita a la finestra. 

[Abril ~ 2023]

ART SACRE

L'art sacre, com tot l'art, genera emocions i sentiments (passió, hipocresia, fe, indiferència, amor, odi, tristesa, eufòria, gratitud, enuig... ) més pel que representa, què pel què és per si mateix. Però si ho mirem des del punt artístic (més que religiós), hi poden trobar a través dels segles un bon grapat d'obres d'una gran bellesa, ja siguin de pintura, escultures, mosaics o música. Totes les cultures tenen les seves: estàtues, pintures, formes geomètriques, florals... des de Miquel Àngel a Salvador Dalí... i a tots nosaltres per gaudir-les.

LA PETiTA NÚRiA

 

Lletres i fils ~ Abril 2023

Plovia i no hi havia res més dolent per la Núria que no poder sortir a fora a jugar amb el seu gos. Estar de vacances era sinònim de llibertat, de córrer amunt i avall, de botar, de pujar als arbres i de no entrar a casa més que per menjar i dormir. Estava, a més d'avorrida, molt emprenyada. Donava voltes per tota la casa, remugant en veu baixa, mentre en Trui li anava darrera amb el capcot. Des de la cuina la seva mare l'estava observant...

—Què et passa, nina?

—No passa res... precisament no passa res!.

—Per què no fas una manualitat d'aquelles tan boniques i que t'agraden tant?.

—Estic de vacances!—, contestà, més emprenyada encara.

—Contra la natura no hi podem fer res...

—Ja!

Sense aturar-se se n'anà a la seva habitació i s'estirà damunt del llit. En Trui la mirava amb les orelles ben atentes, però ella passava d'ell. Girà en redó i agafà un llibre entre les dents que hi havia damunt una tauleta i li apropà. Ella se'l mirà i fent-li una moixaina s'aixecà...

—Està bé, ja que no podem sortir, vols que et llegeixi un conte?.

—Bub-bub!—, movent la cua enèrgicament, s'apropà a la butaca.

La Núria es posà a llegir en veu alta, mentre en Trui s'acomodava a prop seu. Passà més d'una hora així, fins que la mare pujà a veure què feien...

—Què feu?. Què no has vist que ha parat de ploure?

—Ssst!, No veus que s'ha quedat dormit?. Ara no puc parar, només queden cinc pàgines per acabar...

—Doncs en acabar, baixeu a dinar.

Aquell matí ja no li semblava tan trist, ni tan fosc. Havia après que també podia divertir-se llegint... tot i que després de dinar sortiria a jugar a fora amb el seu gos estimat.

FOTOGRAFiA

 

A dintre:

colors vius, 

 línies marcades,

llum i ombres,

un segon congelat.

A fora:

salvatge natura,

tothora sorprenent,

impredictible sempre,

on la vida s'hi engronsa.

[Abril ~ 2023]