Nit de setembre de Stooshinoff 2021
Els havia reunit a tots en aquell espai, per les seves cares es podria dir que no estaven molt contents.
—Quin espai més petit m'ha deixat a mi!.
—Què dius?, jo que tinc un gran espai i no em llueix com a tu.
—No vos queixeu, a mi gairebé no em veuen entre tanta ombra.
—Jo tinc un espai petitó, ja en va bé... perquè sóc a primera fila i se'm veu bé.
—Ai nois!, a mi em trepitja aquest i estic cansat de dir-li que em faci lloc.
—xxt... calleu!, crec que ve algú...
S'obrí la porta i entrà tota la comitiva, el batlle, la regidora de cultura, el cap de la policia local, uns quants càrrecs importants de la comarca, gent de l'alta societat i ell, el pintor. Tot van ser lloances envers la seva obra, tot i que les seves cares eren un cromo de tots colors.